30 de setembre de 2017

COM SERIA EL REFERÈNDUM DE L'1 D'OCTUBRE A L'ANTIGA GRÈCIA?

Avui en dia coneixem la democràcia com el sistema de govern del poble, on el ciutadà té dret a participar de forma directa en les decisions polítiques; normalment en forma d'eleccions.
A l'Antiga Grècia va ser on va començar la democràcia que coneixem avui en dia, però amb grans diferències que són incomparables respecte als nostres temps. Va ser també a Grècia on van haver-li les primeres consultes a la ciutadania o eleccions, i per tant el primer poble de la història que permetia el vot d'una part de la ciutadania.

La democràcia grega...

...i la democràcia actual...









...com afrontarien un referèndum?
A Catalunya estem vivint moments històrics i cada dia, a través dels mitjans de comunicació, la paraula democràcia està molt present. Així doncs, aprofitant que l'origen de la democràcia és Grècia i que a Catalunya la democràcia està sent un dels mots fonamentals per entendre el procés d'independència, com hagués estat un referèndum a l'Antiga Grècia?

LA PREPARACIÓ DEL REFERÈNDUM

Abans d'explicar el procés per arribar a la votació, cal dir que la paraula referèndum no apareix fins el segle XVI en un estat de Suïssa i que el concepte plebiscit no sorgirà fins a l'Antiga Roma; per tant, el referèndum a la grega l'haurem de traduir com si es celebressin unes eleccions tal com es feien llavors. Dit això, us explicaré com es preparava una votació.


En primer lloc, es cridava a votar a tots aquells homes adults que fossin ciutadans, atenesos i amb drets. Això, per tant, excloïa a esclaus, dones, nens i a tots aquells que no fossin d'Atenes o grecs.

LA CELEBRACIÓ DE LES VOTACIONS

A partir d'aquí, al dia de votació s'elegien uns candidats per l'Assemblea de forma aleatòria entre tots els ciutadans que tenien dret a vot. Un cop elegits, a l'Assemblea hi tenien diverses funcions polítiques i governamentals i decidien sobre diversos aspectes de l'actualitat. Aquestes decisions se solien acabar en unes votacions que s'efectuaven amb pedres: la pedra blanca corresponia a votar SÍ i la pedra negra corresponia a votar NO. D'aquesta forma, els ciutadans grecs començaven a efectuar una democràcia directa.


L'Assemblea d'Atenes, va actuar com a fonament de la democràcia
Si volguéssim adaptar el nostre referèndum a l'Antiga Grècia, l'única opció que tindríem és voler-nos separar d'Atenes i convertir-nos en una nova ciutat-estat. Si és el cas, els nostres representants de l'Assemblea haurien de decidir afirmativament o negativament en relació a la qüestió d'independitzar-nos d'Atenes. Cal tenir en compte que el resultat que fos s'acceptaria i segurament no hi hauria massa problemes per la separació, cosa que actualment sembla impossible tenint en compte que envien policia espanyola quan hi ha qualsevol referència al referèndum. 
També és necessari recordar que en aquesta votació només hi participen homes i gent poderosa; fet que actualment la nostra democràcia és més representativa i plural.

Ferran Gil
1r Batx

28 de setembre de 2017

ATALANTA, L'ÚNICA HEROÏNA GREGA

Sempre s'ha parlat d'herois a la mitologia grega, però això no significa que no hi haguessin heroïnes. Aquesta és la història de l'única heroïna de l'Antiga Grècia.

EL MITE
Atalanta era filla de Iasos i Clímene, reis d'Arcàdia. Els seus pares, però, no volien tenir una nena, així que la van deixar al mig d'un bosc situat al món Partemi. Va sobreviure, però gràcies a que la va trobar una óssa, que la cria com si fós filla seva. Anys més tard, un grup de caçadors la descobreixen i s'encarregen d'educar-la. Quan és una noia jove, Atalanta decideix que no es vol casar i es vol mantenir verge com la seva patrona, Àrtemis. Així doncs, quan uns centaures intenten violar-la, els mata amb fletxes.

Atalanta, de Pierre Lepautre
Hi ha mites que diuen que va vèncer al pare d'Aquil·les, Peleu, en un combat de lluita. També n'hi ha que ens expliquen com va salpar amb Jàson i els argonautes per anar a buscar el velló d'or. Tot i així, aquí els mites diferèixen, ja que alguns expliquen com no la van deixar pujar al vaixell, perquè només hi volien homes. Una altra gesta que va acomplir va ser quan va matar el senglar de Calidó:

El rei de Calidó va descuidar-se de fer els sacrificis pertinents a Àrtemis, i aquesta li va enviar una senglar que destruia tot el que tenia al davant. Va demanar ajuda a tots els caçadors del seu regne, però al final va ser Atalanta, amb l'ajuda del fill del rei, i altres caçadors, la que va matar el porc. Tot i ser una dona, Melèagre va donar-li els trofeus de caça a Atalanta, ja que era la primera que havia ferit l'animal. Els altres caçadors, que eren els seus oncles, enfadats, es van posar a discutir amb el príncep i van acabar morts. Melèagre, que tenia la seva vida lligada a un tros de fusta (però això és una altra història) també va acabar mort, perquè sa mare, enfurismada amb ell, va llençar el tros de fusta al foc. A partir d'aquí no es va discutir la victòria d'Atalanta sobre el porc.

Gràcies a totes les gestes que havia acomplert, Atalanta estava constantment assatjada per pretendents, així que va decidir muntar una competició. Qui la guanyés amb una cursa, tindria la seva mà. Qui perdés, acabaria mort. Molts ho van provar i van morir, però Hipòmenes, que era un jove espavilat, va anar a demanar ajuda a la deesa Afrodita. Ella li va donar tres pomes d'or, que Hipòmenes va anar llençant durant la cursa, i mentre Atalanta s'entretenia a recollir-les, ell va guanyar la carrera. Però Hipòmenes va descuidar-se de fer el sacrifici a Afrodita, i van acabar tots dos convertits en lleons, ja que, segons els grecs, els lleons no es creuaven entre si. Tot i així, va tenir un fill anomenat Partenopeu.

Atalanta és de gran importància, ja que simbolitza la dona que es va rebel·lar contra tots els esquemes patriarcals de l'època i va aconseguir el respecte del poble grec.

 

Maria Erra
1r Batx