ALEA IACTA EST

Escrita per Anònim -
Alea iacta est , és una locució llatina que significa: "ja s'ha tirat el dau" o "la sort s'ha llençat."





És una frase emprada per Suetoni, un escrpitor llatí, contra Juli Cèsar a l'hora de creuar el riu Rubicó que feia frontera amb entre Itàlia i la Gàl·lia, amb aquest pas va donar per començada la guerra la guerra civil contra Pompeia i els Optimates .



Juli Cèsar

Hi ha diferentes versions sobre aquesta frase , n'hi ha que diuen que abans de ceruar el riu, Juli Cèsar va fer llegir algun dels poemes de Suetoni ( el seu poeta preferit) i l'útima frase del poema va ser Alea iacta est.


El que està clar és que Juli Cèsar va pronunciar aquesta frase abans de creurar el riu, referint-se a que a partir d'aleshores no hi hauria marxa enrera , per tant que la sort ja estava tirada, o que ja havien jugat els daus.






Creieu que va ser opurtuna la frase de Juli Cèsar ?

Sandra Solé
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt interessant! Jo quan llegia els Astèrix i Obèlix veia "alea iacta est" pertot arreu. No ho sé del cert, però em temo que Juli Cèsar va acabar perdent aquesta guerra, així que la seva frase no va ser oportuna, no l'hauria daver dit!
6 de maig del 2011, a les 8:39
Ivan ha dit…
Crec que en aquell moment va fer bé en dir-ho ja que la decisió d'avançar i enfrontar-se a l'enemic ja estava decidida i "la sort es va llançar en aquell moment".
6 de maig del 2011, a les 9:39
abigail ha dit…
Trobo que va estar bé aquesta frasse en l'hora de dir-la. Tot i així no havia sentit mai aquesta frase, però ara ja puc saber qui la va dir i el perquè!

Bona entrada! :)
7 de maig del 2011, a les 22:50
Mireia Cutura ha dit…
Crec que en el moment que ho va dir, va fer ben fet, perquè era el moment de l'atac i ja no es podien tirar enrere, és a dir que la sort acompanyaria a uns o altres.
Bona feina i gràcies per la informació!
8 de maig del 2011, a les 12:33
naual.T ha dit…
Sí, penso que va ser bastant portú ja que una vegada comença el joc i el dau ja sa tirat no hi ha marxa enrere, i hi ha un cert paral.lelisme alhora de creuar el riu.
10 de maig del 2011, a les 15:17
Aina ha dit…
Crec que va encertar al dir aquesta frase, perquè sabia el que pasaria si tornava a Roma. No en tenia ni idea de que aquesta frase la digues Juli Cèsar abans de creoar el Rubicó.
10 de maig del 2011, a les 15:23
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació