30 de març del 2018

ESPORTS A L'ANTIGA ROMA

El colisseu era una de les construccions més pràctiques de Roma, construït perquè els espectacles fossin més impressionants, cada vegada van ser més elaborats.

Els arcs ocults sostenien les grades i formaven vuitanta sortides perquè les masses poguessin sortir ràpidament.

Per sota de la sorra hi havia gàbies i elevadors que permetien als treballadors per fer que apareguessin els gladiadors i animals. 

COMBATS DE GLADIADORS
Aquest esport començava amb la desfilada dels gladiadors on es paraven a la llotja de l'emperador i més tard passaven a examinar les armes.
Quan un gladiador estava ferit i col·locava el dit polze avall davant la tribuna on s'asseia l'editor, aquest havia de morir, això li donava molt espectacle, quan era l'invers era guarit i tret de la sorra, aquest esport acabava quan un d'ells acabava morint.

Hi ha diferents tipus de gladiadors: 
  • Retiarius: era el gladiador àgil i armat amb una xarxa i un trident.
  • Mirmillon: se solia enfrontar contra un retiarius, era lent però tenia més protecció i armes.
  • Tracio: portava un petit escut rodó i una espasa.
El combat anomenat venationes es realitzava entre un gladiador i una fera.


LES CARRERES
Aquest esport també tenia molta afició, feien fila per poder aconseguir els millors seients en el circ màxim que era la major pista de l'imperi Romà.

Aquest esport constituïa en fer set voltes en la qual eren uns 8 quilòmetres en total, tirats per uns dos o quatre cavalls, els espectacles es gaudien amb els xocs que es creaven quan hi havia una corba tancada fent caure als aurigues i cavalls. Els aurigues solien ser esclaus i participaven nens d'entre dotze i tretze anys, no lluitaven només per guanyar, sinó també per sobreviure. 
La gent apostava pel seu preferit. 


COMPETICIONS ATLÈTIQUES
Aquest esport també era practicat pels Grecs, consistia en córrer pel campus, saltaven, llençaven el disc o javelina, muntaven a cavall, jugaven a la pilota, feien gimnàstica, natació...



Judit Osuna 
1r Batx 

29 de març del 2018

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (VI): NIX

Hem parlat de mares que van engendrar déus i titans que fan grans proeses, però la majoria de déus menors van ser engendrats per una mateixa mare. Aquesta és Nix, deessa de la nit.

UNA MICA D'INTRODUCCIÓ
Nix és filla de Caos, la primera divinitat. Està casada amb l'Èreb, que és també un fill de Caos que representa la part fosca del món, la part que es troba sota terra. Com a germans té Gea, Tàrtar i Eros, a part d'Èreb. Nix està explicada de manera diferent, segons qui va escriure sobre ella. Homer i Hesíode ho van fer.

Pintura de Nix
NIX SEGONS HESÍODE
La descendència de Nit segons Hesíode es molta. Amb el seu germà, Èreb, va engendrar Èter, déu de la llum, i Hemera, deessa del dia. Ara bé, tota sola, va engendrar molts més déus i criatures:
  • Momo, déu del sarcasme
  • Ponos, déu de la pena
  • Moros, relacionat amb el destí dels mortals, era l'encarregat d'assenyalar l'hora de la seva mort
  • Tànatos, déu de la mort
  • Hipnos, déu dels somnis
  • Les Hespèrides, nimfes del crepuscle (tot i que també s'ha dit que son filles d'Atles)
  • Les keres, les imatges del destí al camp de batalla
  • Les moires, les deesses del destí de cada persona
  • Els onirs, mil fillsque representaven les personificacions dels somnis
  • Nèmesi, deessa de la venjança
  • Apate, deessa de l'engany
  • Fílotes, deessa de la tendresa
  • Gera, deessa de la vellesa
  • Eris, deessa de la discòrdia
  • Oizís, deessa de l'angoixa
A la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hemera abandonava el Tàrtar quan Nix hi entrava, i això explicaria la nit i el dia.

Pintura del jardí de les Hespèrides

NIX SEGONS HOMER
Al LLibre 14 de la Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu dels somnis, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demani que faci dormir a Zeus. Zeus entra en còlera i hauria llançat Hipnos al mar si no hagués fugit espantat de la seva mare Nix. Hipnos comenta que Zeus, tement empipar Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta manera HIpnos va poder escapar.


Escultura que representa a Hipnos

Maria Erra
1r Batx

28 de març del 2018

LA MEDICINA ROMANA

Els primers metges varen ser grecs i van aparèixer en els primers anys de l'imperi, un d'ells va ser Claudi Galè (129-199 dC), grec però va començar a implantar la medicina a Roma, va ser nomenat cirurgià en una escola de gladiadors curant ferides. Seguint els ensenyaments d'Hipòcrates, en el qual és el fundador de la medicina antiga, abans es creia que en les artèries hi corria aire, però ell va descobrir que en les artèries hi corre sang i no aire. 


Un altre d'ells fou Aute Corneli Cels, aportava tota informació sobre la medicina, ens ha arribat un text d'ell, anomenat De Re Medica Libri Octo.



Cels enumera les dots d'un bon cirurgià: 

"Ha de ser jove o almenys, no gaire entrat en anys. Ha de tenir mà ferma, mai tremolosa. Ha de ser hàbil tant amb la mà esquerre com la dreta. Ha de tenir vista aguda i coratge. Ha de trobar-se desproveït de compassió com per no deixar-se impressionar pels crits del pacient, quan aquest ho inciti a apurar o tallar menys profundament del que és necessari". 

Instruments quirúrgics

En aquella època els que eren sotmesos a operacions quirúrgiques els únics anestèsics eren el suc de mandràgora i l'atropina.
La cirurgia estava molt més avançada que la terapèutica, a Pompeia s'han extret instruments quirúrgics que tenen una tècnica avançada, s'interessaven més per la cirurgia que pels medicaments. 

Segons Cels, els cirurgians operaven als ulls, intervenien hèrnies estrangulades i sabien extirpar les amígdales.

Operacions 
Un poble que sovint estava amb guerra, els soldats sempre anaven amb benes i gases i se'ls ensenyava a embenar. 

En aquella època es van crear els hospitals, on els malalts pobres eren internats i curats, a més, ja existia la divisió entre metges privats i metges públics.
Estaven organitzats en especialitats: metges generals (medici), cirurgians (medici vuinerum, chirurgi), oculistes (medici ab oculis), dentistes i especialistes en l'oïda.

Van reconèixer la importància de la higiene i la sanitat pública per evitar malalties, al 450 aC, el senat va ordenar que es procedís a la neteja de carrers i l'abastament de l'aigua.
Els arquitectes romans van construir aqüeductes, clavegueres i banys públics encaminats a assegurar un subministrament d'aigua potable de qualitat i un adequat sistema d'evacuació d'aigües residuals. 

Judit Osuna 
1r batx 

27 de març del 2018

LA CAIXA DE PANDORA

Prometeu és el creador dels humans, podem dir que és el benefactor de la humanitat en la mitologia grega. Aquest era fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Segons la tradició va crear els homes modelant-los amb argila mentre el seu germà Epimeteu creava bèsties. Prometeu va fer el primer sacrifici com a símbol de pacte entre els humans i els déus: aquest va matar un bou i va repartir els trossos en dos munts: en un munt havien els ossos i el greix cobert de la pell mentre a l'altre munt havia la carn i les estranyes. Llavors, els va oferir a Zeus i aquest va escollir el primer munt. I d'aquí es va quedar el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen els ossos i el greix pels déus.
Zeus enfadat per l'engany de Prometeu, va llençar la seva ira contra la humanitat i va privar el foc, condemnant-los a patir fred i fam. Però Prometeu va decidir robar el foc ja que no podia veure patint la humanitat. Així que va pujar al mont Olimp i el va agafar del carro d'Helios i va aconseguir retornar als homes el foc en un tall d'una planta anomenada ferula communis que es crema lentament. Car d'aquesta forma la humanitat es va poder escalfar-se i tornar a la normalitat.
Prometeu donant foc a la humanitat. (1817) Heinrich Füger.
Indignat, per venjar-se, per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefest que fés una dona d'argila, llavors d'una donzella bonica, Atena, va vestir figura, Hermes li va donar la parla i Afrodita li donà sensualitat. Finalment Zeus li va donar vida i va enviar l'anomenada Pandora per mitjà d'Hermes al germà de Prometeu: Epimeteu. Aquest en veure lo bonica que era la donzella, es casar amb ella malgrat els advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal els déus. Així doncs, Pandora, portava una caixa amb ella amb totes les desgràcies del món mortal i Zeus li va manar que no obrís mai la caixa. 

Però Pandora no va poder aguantar-se ja que cada dia tenia més curiositat del que podia haver dins la caixa, així que va obrir la caixa i va alliberar tot els mals. Després, espantada i penedida del pecat que havia comès, va tancar la caixa ràpidament atrapant l'esperança a dins d'ella. Mentrestant la desgràcia omplia, de totes formes, terra, mar i aire. Les malalties feien patir els humans dies i nit, solapades i silencioses ja que Zeus no les havia donat veu. Un tropell de febres assetjava la Terra, i la mort, abans reticent a sorprendre els homes, va precipitar seu pas. La vellesa, la malaltia, la fatiga, la bogeria, el vici, la passió, la plaga, la tristesa, la pobresa, el crim; tots els mals del món s'havien estès per la terra i només l'esperança va quedar oculta en el fons de la caixa.
Pandora obrint la caixa. (1896) John William Waterhouse.



Varnpreet Kaur
1r Batx

26 de març del 2018

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA ARCAICA (II)

L'època arcaica passa pels segles VII - VI aC.
El tema principal de l'escultura grega a l'època arcaica és la representació de la figura humana tant masculina com femenina. Les figures masculines representen atletes nus o herois. Les figures femenines representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents. Les figures tenen formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front. 
Koúroi

Kórai
Aquestes escultures presenten una notable influència dels models orientals, sobretot dels egipcis.

Caracteristíques de l'escultura Koúroi (Koúros):
  • L'escultura està concebuda totalment per ser vista de front.
  • L'estàtua té un eix central que divideix en dos meitats iguals.
  • Els peus estan fixats en terra i la cama esquerra està avançada, no s'aconsegueix cap sensació de moviment.
  • L'ús d'elements geomètrics.
  • L'ús de convencionalismes en la realització del rostre:
            1) Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa.
            2) "Somriure arcaic" estereotipat amb els llavis tancats.

Característiques de l'escultura Kórai (Kóre):
  • Representen noies al servei del temple.
  • Es representen vetides.
  • L'anatomia es reflecteix a través de la roba.
  • Cabells endavant, amb rissos geomètrics.
  • El somriure és més marcat.
  • La mà dreta estesa per oferir l'ofrena a la divinitat i el braç doblegat sobre el pit en actitud o agraïment al déu.
  • Són més petites i sovint no aconsegueixen la mida del natural.
  • El vestit més comú d'aquestes estàtues és la túnica jònica.
Evolució de les Kórai:

Dama d'Auxerre
650 a. C.
Hera de Samos
560 a. C.
Koré del pèplum
530 a. C.

Koré de l'himation
510 a. C.
Martina Vilar
1r Batx

23 de març del 2018

ELS GELATS A ROMA

El gelat no era el que ara entenem com a tal. Antigament, es tractava de fruites, llet i mel refredades. Els romans els anomenaven nivatae potiones, el que es tradueix com begudes nevades, ja que utilitzaven neu per fer-los. 
La neu arribava de les muntanyes que hi havia prop de Roma, del Terminillo, o també podia arribar amb vaixell de l'Etna i del Vesuvi. Allà hi havia dues importants reserves que abastiren de glaç a Roma durant almenys dos segles, ja que el comerç de glaç era fruitós. 
Aquest es portava al Palau imperial i també es venia als nombrosos thermopolia, és a dir els bars de l'època, que hi havia a banda i banda dels carrers. El glaç es guardava dins de pous subterranis. S'utilitzava per conservar els aliments i per fer els gelats.  Era comú que en els patis de les famílies adinerades hi hagués un pou de gel. El preu de la neu sempre va ser elevat, més que el vi, i els pobres poques vegades s'ho podien permetre. El que al principi degué ser només un luxe per rics, que eren els únics que podien tenir pous de glaç a casa, amb el temps també arribà a la gent del poble.
exemple d'un pou de gel

Els romans no en foren de totes maneres els inventors. A l'antiga Mesopotàmia i a Orient des de temps immemorials es preparaven sucs de fruita amb glaç molt abans que ho fessin els romans. A Mesopotàmia els esclaus recorrien milers de quilòmetres a peu per obtenir glaç de les muntanyes per tal de preparar begudes fredes pels àpats reials. 

Però els romans sofisticaren la tècnica que aprengueren d'orient i s'inventaren uns coladors anomenats colum nivarium que s'usaven per depurar els sucs i refredar-los. Omplien els coladors de neu i al damunt hi tiraven els sucs de fruita. També usaven el mateix sistema per refredar el vi.
Sembla que també foren els romans els que començaren a glaçar els sucs de fruita abaixant-ne la temperatura sense barrejar-los amb glaç. Posant-los dins d'una terrina a la neu.

Colador de bronze de Pompeia
Amb la caiguda de l'Imperi Romà s'acabaren els gelats. A orient continuaren i es perfeccionaren cada cop més. Foren els àrabs qui els tornaren a portar a occident al Renaixement a través de Sicília. Havien passat molts segles i ningú recordava que refrescs semblants s'havien menjat pels carrers empedrats de Roma...

Feu clic aquí per veure més informació sobre com s'utilitzava la neu per refredar begudes

Èlia Vilà
1r Batx

22 de març del 2018

HÈRACLES, L'HEROI GREC

Hèracles, més conegut pel nom d'Hèrcules, va ser fruit de la relació de Zeus amb Alcmena, esposa d'Amfitrió. La gran bellesa d'Alcmena va captivar Zeus, però el seu desig es veia frustrat per la honestedat i la lleialtat d'ella. Així que el déu va aprofitar que el seu marit, Amfitrió, va haver d'emprendre una expedició militar contra els telebeus per aproximar-se a ella sota l'aparença d'Amfitrió. Alcmena, enganyada, va passar tota la nit amb Zeus, una nit que no va ser com qualsevol, ja que, atès que per voler estar més temps amb ella, el déu la va allargar més del compte sense alterar l'ordre del temps ja que va escurçar les nits següents. A la seva tornada, Amfitrió va passar la nit amb la seva esposa i va descobrir la infidelitat d'aquesta. Alcmena però estava segura de la seva fidelitat. El seu marit no es va retreure de voler castigar-la i per això Zeus ho va impedir revelant el seu engany. També va advertir Amfitrió que Alcmena tindria dos fills, fruit de la doble unió, en un mateix part i de pares diferents; un de seu i un altre del déu. 

Alcmena va donar a llum els infants: Íficles, fill d'Amfitrió i Alcides (més tard Hèracles), fill de Zeus. Es diu que el dia del seu naixement va ressonar el tro a Tebes amb un furiós estrèpit anunciant la glòria del fill de l'amo i senyor de l'Olimp. De seguida Hèracles (Alcides) va ser objecte d'odi d'Hera, la muller de Zeus, gelosa de tot fill il·legítim del seu marit, i va enviar dues serps a la cambra dels nadons. Mentre Íficles plorava i xisclava, el seu germà, Hèracles, les va escanyar, demostrant ser digne fill del déu. Va ser en aquest moment en el que Amfitrió es va adonar de quin dels dos era el fill de Zeus. 


ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRACLES

Hèracles es va casar amb la filla de Creont d Tebes, Mègara, amb la qual va tenir diversos fills. Però Hera, en un atac de rancúnia contra el fill bastard de Zeus, va provocar-li a Hèracles un terrible atac de bogeria en el qual va matar els seus propis fills i els d'Euristeu. En quant va recuperar el seny es va adreçar a l'Oracle de Delfos per tal de trobar una manera d'expiar el seu gran crim. L'Oracle li va ordenar canviar-se el nom d'Alcides pel d'Hèralces ("la glòria d'Hera") i posar-se al servei d'Euristeu durant 12 anys. Aquest li va encomanar 12 feines que sabia que només podria aconseguir l'heroi i Hèracles les va acomplir.

I. El lleò de Nèmea
Ningú podia aconseguir caçar el terrible lleó de Nèmea essent aquest invulnerable a qualsevol arma. Hèracles el va escanyar amb els seus braços i es va posar la seva pell com a abric. El lleó es va convertir en la constel·lació amb el mateix nom
Hèracles i el lléo de Nèmea - Francisco de Zurbarán
II. La Hidra de Lerna
La Hidra, un monstre en forma de serp amb múltiples caps va ser assassinada per Hèracles.

Hèracles i l'hidra de Lerna- Gustave Moreau (1875-76)
III. El senglar d'Erimant
Hèracles va caçar un senglar dels boscos d'Erimant i el portà viu a Eristeu.

IV. La cerva de Cerínia
Euristeu li va ordenar portar-li viva una cerca amb peünyes de bronze i banyes d'or, propietat d'Artemisa. 

V. Les aus del llac Estímfal
Euristeu li ordenà a Hèracles expulsar unes aus amb plomes, bec i urpes d'or que atacaven bestiar i homes.

VI. Els estables d'Augias
Tots els dominis del rei d'Èlida estaven coberts pels excrements de les seves vaques, l'heroi ho va netejar tot desviant dos rius perquè les seves aigües s'ho emportessin tot.

VII. El toro de Creta
El Minotaure, criatura creada per Posidó, corria devastant-ho tot arreu de l'illa de Creta fins que Hèracles el va dur a Micenes i el va alliberar.

VIII. Les eugues de Diomedes
El rei Diomedes tenia quatre eugues que menjaven carn humana, Hèracles les va tornar manses i les va consagrar a Hera.

IX. El cinturó d'Hipòlita
Hipòlita era la reina de les Amazones. Euristeu li va demanar Hèracles el seu cinturó per regalat-lo a la seva filla. L'heroi va matar Hipòlita i li va prendre el cinturó.

X. Els bous de Gerió
Euristeu li encomanà robar els bous de Gerió , monstre de tres caps amb immensos ramat a una lla a prop de l'Hades. Després de matar Gerió, conduí els ramats per les costes del Mediterrani aixecant a l'estret de Gibraltar les anomenades Columnes d'Hèracles. 

XI. El ca Cèrber
Euristeu demana a Hèracles Cèrber, el gos guardià de tres caps que vigila la porta dels inferns. Hades li dona permís per endur-se'l o Hèracles aconsegueix lligar l'horrible gos i portar.lo davant d'Eristeu.

XII. Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides
Com a última exigència, Euristeu li demanà a Hèracles les pomes d'or que creixien en un jardí de l'extrem occident de la terra custodiades per les nimfes Hespèrides i per un monstre de cent caps. En el camí, l'heroi va alliberar Prometeu del voltor que li menjava el fetge eternament al que estava condemnat. Seguint els consells de Prometeu una vegada havia arribat al jardí, va trobar Atlas, el tità que sostenia el món a les seves espatlles i el va convèncer de rellevar-li el lloc a canvi de les pomes. Atlas les va aconseguir però no volia tornar a la seva feina d'abans així que Heràcles va idea una trampa; li va demanar un coixí per continuar amb la feixuga feina i en el moment que Atlas va tornar a agafar el món, Hèracles va fugir amb les pomes.

Hèracles amb les pomes del jardí de les Hespèrides (còpia romana de l'original grec)
MORT I DIVINITZACIÓ DE L'HEROI
Désprés de l'atac de follia provocat per Hera en el que Hèracles matà els seus fills, es va separar de Mègara. Es va tornar a casar amb Deianira, filla del rei de Calidó. Per culpa de Nessos, el centaure que es dedicava a passar damunt seu els viatgers d'una riba a l'altre del riu Evè, Deianira provocà la mort involuntària de Hèracles. En un episodi en el que el centaure intentava violar la seva esposa, l'heroi grec assassinà el centaure amb una fletxa, i aquest moribund, aconsellà Deianira que guardés una mica de la seva sang ja que les seves propietats amoroses li permetrien recuperar l'amor del seu marit si mai sentia que el perdia.
Hans Rottenhammer - Hèracles, Deianira i el centaure (1600)

Hèracles i Nesso - Giambologna
Així doncs, en un episodi en el que Heràcles va aconseguir vèncer i conquerir la ciutat del rei Èurit, es va apropiar de la seva filla Iole, fent-la la seva concubina. despertant la gelosia de Deianira que, xopant amb la sang del centaure la túnica que demanà Hèracles per celebrar la victòria. Durant el sacrifici la sang de la túnica va desprendre un verí que cremà la pell d'Hèracles. Aquest, moribund pujà al mont Eta per aixecar la seva pròpia pira funerària i on Filoctetes va encendre el foc per cremar les seves restes mortal, rebent a canvi l'arc i les fletxes de l'heroi. Hèracles va ser arrabassat a l'Olimp on va ser acceptat pels déus, on es va reconciliar amb Hera i on va gaudir de la immortalitat casant-se amb Hebe, deessa de la joventut.

Mort d'Hèracles - Francisco de Zurbarán (1634)


Angie Pérez 
1r Batx

21 de març del 2018

LUCI ANNEU SÈNECA

VIDA
Luci Anneu Sèneca, nascut a Còrdova l'any 4 abans de Crist, i mort obligat a suïcidar-se el 65 després de Crist a Roma. Fou un orador, filosof, advocat, precursor d'emperadors i home de lletres, un dels autors de tragèdies i estoic més reconeguts per les seves obres de reflexió sobre la condició humana i la seva introducció a la vida.
Per a ell la filosofia era un mitjà per arribar a la felicitat i la tranquil·litat de l'esperit i tenia com a objectiu aconseguir l'apatia, la resignació davant l'esdevenir marcat pel destí i la providència, l'autodomini i la recerca de la veritat en un mateix. I te tres característiques que marquen el seu pensament, el fet de destacar la voluntat com a facultat diferenciada de l'enteniment, la insistència en el caràcter consubstancialment pecador de l'home i la seva ferma oposició a l'esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els homes, "l'única noblesa és la que procedeix de l'esperit i que  pot forjar-se cada home.".
OBRA
Reuneix quasi totes les seves reflexions a l'obra, Diàlegs, on trobem "Sobre la Providència", "De la Constància del savi", "Sobre la ira", "Sobre l'Oci", "Sobre la consolació a Marcia", "Sobre la consolació a Polibi", "De la vida feliç", "De la tranquil·litat d'ànim", "De la brevetat de la vida", "De la clemència", "Cartes a Lucili" (en conservem 124), i "Qüestions naturals"(de les quals en conservem set llibres), apart de nou tragèdies.
Per entendre bé els conceptes de l'autor, Sobre la ira, De la vida feliç i De la brevetat de la vida són la clau.

SOBRE LA IRA
Sobre la ira vol exemplificar de manera raonable i amb exemples el caràcter de qui pateix de ira i el mal que fa al món i a si mateix. Defineix la ira de moltes maneres tret la dificultat de donar-li forma, però en posa exemples, diu que la ira és el sentiment seguit de la impotència, per exemple quan un ciutadà veu els mals actes de els seus governants i no pot fer res al respecte, diu ell mateix. "Els més dèbils, en moltes ocasions, contra els més poderosos s'irriten i no anhelen un càstig que no esperen.", vol dir amb això que encara que per impotència recorrem a la ira, l'anisà d'un càstig fa que ens tornem venjatius, cosa que és pitjor. Tot i que ell mateix diu que la ira és part de la natura d'alguns temperaments, no li trobarà cap utilitat ja que quan ens sentim atacats físic o verbalment la nostra resposta és donada per la ira, sense racionalitzar,i partint d'aquest punt, l'autor explicarà també com educar els fills en base a uns límits que dirà ell, són necessaris durant el nostre creixement, de manera que no arribem a pensar que la ira és un argument vàlid. I acaba per deixar en evidència les conseqüències de la ira, rematant, "el que es reprèn en un altre, és el mateix que cadascú trobarà en ell mateix", "d'aquí cap allà la pèrdua et portarà, i d'allà cap a un altre lloc i apareixent ininterrompudament nous motius es perpetua la teva ràbia: ea, desgraciat, i quant més voldràs? Oh quan valuós temps perds en una cosa vil!".
Frase de Luci Anneu Sèneca en Sobre la ira.
DE LA VIDA FELIÇ
A De la vida feliç, primerament es plantejaran dues preguntes per introduir el tema, les quals són, la primera, "quin és el camí que s'ha de seguir per aconseguir la felicitat?" I després, la segona, "què és o com es pot definir aquesta felicitat?" Llavors partirà de la idea de que l'home feliç és aquell qui viu amb i d'acord les lleis o regles de la natura i també el qui sap diferenciar i separar el plaer i la virtut per continuar amb la seva obra, distingidament de les opinions poc fonamentades de la majoria, i sempre seguint les seves creences "religioses" i tot d'acord amb el seu Déu. La importància d'aquesta obra resideix en el fet de que estan recollides en ella qüestions cabdals de l'ètica antiga, les quals són, la relació entre plaer, virtut, i felicitat, el paper social del filòsof i el sentit del procés de reflexió. 
DE LA BREVETAT DE LA VIDA
Per últim, de la Brevetat de la vida es mou al voltant de una colla de consells per aconseguir una vida plena, el seu argument ens posa en la situació de que en la nostra època, a causa de l'estrés, les presses i algunes andròmines tecnològiques la vida és plena de preocupacions i diu que cada cop més gent es pregunta la durada de la vida, en aquells llavores Sèneca dirà que no tenim un període de temps exigu sinó que aquest el perdem en gran part en preocupacions inútils fins al final de la vida, afegint que una vida llarga és indiscutiblement una vida plena, i llavors introdueix en la seva obra tota mena de consells, per a l'autor els millors, per aconseguir la plenitud de la vida que ens ha esmentat al principi, consells com la lectura, el coneixement, l'estimació, la pràctica de les virtuts, l'oblit de les ambicions i per damunt de tot la ciència de saber viure i morir.
Citació de De la brevetat de la vida, de Luci Anneu Sèneca.
Àlex Pujalt 
1r Batx

20 de març del 2018

PERCY JACKSON I ELS HEROIS DE L'OLIMP (III)

Semblava que amb dues sagues senceres sobre mitologia grecorromana Rick Riordan en tindria prou, però no. Va decidir fer una última trilogia, les Proves d'Apol·lo, que està inclosa dins de Percy Jackson i els Herois de l'Olimp. Aquí us ho explico una mica:

ARGUMENT
Tota la trilogia és conseqüència del llibre anterior, l'últim dels Herois de l'Olimp. Apol·lo, per raons que no desvelarem (sinó seria spoiler), és castigat per Zeus a viure com si fos un mortal. Ara, la deitat ha de sobreviure al món modern fins que trobi la manera de recuperar els seus poders. Al món mortal es troba una semideessa filla de Demèter, Meg McCaffrey. Junts van al Campament Mestís, un lloc segur per a semidéus (i déus convertits en mortals, suposo) i allà Apol·lo descobreix que la majoria d'oracles han deixat de funcionar. Ell i la Meg s'embarquen a l'aventura de voler ajudar els oracles de Grècia, de manera que Apol·lo pugui recuperar la seva immortalitat i els seus poders.

Primer llibre de la trilogia
ELS ORACLES
El primer llibre ens parla de un oracle en concret, el de Dodona, així que aprofitaré per explicar-ne uns quants més. Un oracle (del llatí Oraculum, de orare, "parlar"), segons la mitologia grega, és un missatge diví transmès i interpretat per un santuari. Hi havien diversos oracles famosos:
  • L'Oracle de Delfos: Va ser un santuari dedicat a la serp Pitó, prop de la ciutat de Delfos, on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació. Va influir molt en la col·lonització de la Magna Grècia. Arribà a ser el centre religiós del món hel·lènic. Estava dedicat al déu Apol·lo. Moltes tragèdies gregues mencionen l'oracle de Delfos, per exemple, Èdip, rei, un home massa decidit a trobar la veritat. Si voleu saber la seva història, aneu a veure l'entrada de la meva companya Varnpreet Kaur.
  • L'Oracle de Dodona: Era un oracle de Zeus a Dodona a l'Epir, que feia la revelació per mitjà de sorolls del vent. És l'oracle més antic construït a Grècia. Al servi d'aquest lloc hi havia els "seles", sacerdots que dormien al sòl, per estar en contacte amb el terra. Estava consagrat a Zeus.
  • L'Oracle d'Epidaure: Estava situat a l'Argòlida, i estava consagrat a Asclepi, per tant era un oracle dedicat a la medicina. Era un tholos, una construcció circular, i un abaton, un pòrtic de dos plantes destinat al tractament i repòs dels malalts.
Aquí teniu un petit reportatge sobre l'Oracle de Delfos:


Maria Erra
1r Batx

19 de març del 2018

DISCÒBOL

Aquesta escultura és del grec Miró anomenat l'atenenc. Representa un atleta just abans de llençar un disc. Com podem veure és un home nu, dempeus amb el cos en tensió.

CONTEXT HISTÒRIC
Miró va viure en l'època de màxim esplendor d'Atenes, on dirigia l'aliança militar de la Lliga de Delos per aturar l'amenaça dels perses. A la ciutat donaven molta importància a les escultures, en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, els escultors d'aquesta època volien plasmar l'home perfecte o ideal, aquest va ser Miró.
Miró fou un escultor i bronzista  molt important. Ell intentava reproduir la realitat i la simetria. Miró un home molt aleatori  de cop representava animals com La vaca de l'Acròpolis, o també feia figures exemptes.

DESCRIPCIÓ
Aquesta escultura és un jove atleta esculpit en el precís moment de llançar el disc. Aquest atleta representa el moment de màxima tensió: l'instant apunt de llençar el disc, s'inclina cap endavant i tira el braç dret amb el dics cap enrere, per poder-lo llençar amb més força, se suposa que en el moment següent farà un pas endavant, es girarà i deixarà anar el disc, amb l'ajuda del seu cos.
Com podem veure encara que estigui al moment de màxima tensió i esforç no se li reflecteix a la cara. També es pot notar que marca tots els músculs en tensió.
No s'hi poden establir els eixos de simetria, però s'hi pot identificar una composició: aquesta composició geomètrica a base de triangles  i línies corbes, que accentuen l'acció de moviment.
Depenent de la il·luminació es creen diferents clarobscurs, a causa de la quantitat de corbes de l'escultura. La textura és llisa i està feta de bronze , però la còpia romana es de marbre. Si voleu anar a veure aquesta meravellosa escultura lo podreu trobar el Museu Nazionale Romano (Roma).

INTERPRETACIÓ
Representa un jove atleta que morí en uns jocs dedicats a Apol·lo en la seva plenitud física.
Recercà formes noves Miró, perquè els escultors sempre representaven la primera acció del llançament, quan només balancejaven el disc. En canvi Miró ho representa amb el segon  temps de l'accióo sigui quan l'home fa una volta amb si mateix a més de balancejar el disc i a sobre afageix tot l'esforç muscular que representa el tercer temps

Aquesta obra era destinada a ser exposada públicament.



Discòbol, Miró


Amb aquest sildeshare podreu saber molt més sobre l'escultura.

Judit Espina
1r Batx

16 de març del 2018

PERCY JACKSON I ELS HEROIS DE L'OLIMP (II)

Si heu llegit la primera part de la saga, escrita per la Maria Erra, ja sabreu de què va Percy Jackson i ara us explicaré una mica la segona part de la saga: Els Herois de l'Olimp.

ARGUMENT
Aquesta segona part està basada en una profecia que consisteix en una missió per a set semidéus, més endavant sabrem que són grecs i romans, que hauran de salvar la humanitat. Durant els dos primers llibres se'ns presenten aquests herois. El primer llibre comença amb l'aparició d'un heroi romà al campament grec anomenat Jason i que no recorda res de la seva vida anterior i durant el primer llibre comença a recordar petits detalls. El segon llibre en canvi, comença amb l'aparició de Percy Jackson al campament romà i aquest, igual que Jason, tampoc recorda res a l'inici però durant el llibre també comença a recordar. A partir d'aquí, ajunten forces amb els seus amics i decideixen agafar un vaixell, l'Argo II (amb referència als argonautes), i viatjar a Grècia i Roma per complir la profecia i salvar el món, intentant evitar el despertar de la gran mare Gea.

Saga dels Herois de l'Olimp
COMPARACIÓ DE LA MITOLOGIA GREGA I ROMANA EN ELS LLIBRES
Al llibre, podem trobar una simbiosi de la mitologia grega i romana. De fet, els déus estan escindits en les dues personalitats, ja que els herois grecs i romans conviuen junts. Us explicaré una mica les diferències bàsiques dels déus:
- ZEUS/JÚPITER: En Zeus, al llibre, no observem gran canvi. Un dels set semidéus és fill de Júpiter, així que veiem molt més la seva faceta romana que no pas la grega. A la mitologia, tenen diferents símbols, ja que Zeus té el llampec, l'àguila, el toro i el roure, i Júpiter no té ni el toro ni el roure, sinó un ceptre.
- ARES/MART: Mentre que a la primera saga Ares ens apareix en forma grega, a la segona ens apareix com a Mart. És un cas com el de Zeus, ja que en els set semidéus hi ha un fill de Mart. Ares, és un déu important a la mitologia grega, però no tant com Mart a la romana, ja que en aquesta és el déu més venerat després de Júpiter, per el caràcter bèl·lic de la població romana.
- ATENA/MINERVA: Al llibre te una personalitat molt escindida ja que entre els set semidéus hi ha una filla d'Atena però l'acció principal ren relació amb Atena passa a Roma. A Atena li passa al revés de Mart perquè és vista com la deessa de l'intel·ligència i la cultura a Grècia, en canvi a Roma se la veu més com la deessa dels oficis.
-HERA/JUNO: En la mitologia romana Juno representa sobretot la maternitat, sovint va vestida amb una pell de cabra, mentre en la mitologia grega no porta la capa de pell de cabra i representa sobretot el matrimoni.
-HADES/PLUTÓ: En la mitologia grega Hades s'identifica sobretot per la obscuritat que transmet i representa sobretot les ombres i els morts, en canvi en la mitologia romana representa més la raresa de les pedres precioses.

A més d'aquests déus esmentats n'hi ha més que hi apareixen però no mostren tanta variació de caràcter en els llibres. A part dels déus també hi podem notar diferències entre els éssers mitològics dels campaments:
- SÀTIRS/FAUNES: En la mitologia grega els sàtirs són vists com uns companys i protectors dels herois, en canvi, els faunes en la mitologia romana són vists com uns éssers bastant aprofitats i inútils.
Paula Sala
1r Batx

15 de març del 2018

POMPEIA

Pompeia és una ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia. Situada a la falda meridional del Vesuvi, a la plana del riu Sarno, la qual els romans anomenaven Pompeii. Aquesta ciutat va ser ocupada inicialment pels oscs, després va passar a ser dels etruscs i més tard pel samnites. L'any 310 aC va passar a ser part de la Campània romana. 

Ruïnes de Pompeia amb el Vesubi de fons
La ciutat servia de port a les poblacions de l'interior, des del final de la República, era lloc d'estiueig per als romans opulents; Ciceró hi tenia una vil·la.
Molt danyada per un terratrèmol el 63 aC, i en plena reconstrucció, fou completament sepultada per la gran erupció del Vesuvi l'agost del 79 dC sota una capa de cendres i de pedruscalls eruptius, que assolí un gruix de sis a set metres. S'ha calculat que dels 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella època, en van morir un 2.000.
L'erupció del Vesuvi representada a la pel·lícula "Pompeii"
Es va perdre gairebé memòria de la ciutat, fins que l'any 1594, l'arquitecte Domenico Fontana, va descobrir inscripcions epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc.

Les primeres excavacions a Pompeia es van fer el 1748. Cada vegada que es descobria un edifici més, s'anava recuperant obres d'art i objectes. Aquestes excavacions ens permeten reconstruir els aspectes social, la vida quotidiana, cultural, econòmica i mundana de la ciutat.


Els habitants petrificats per l'erupció
Avui dia, Pompeia es presenta davant els ulls dels visitants i els transporta al dia en què el volcà va explotar. Tot sembla que encara sigui viu: la tragèdia de Pompeia no ha destruït la ciutat sinó que ha aturat el temps per acabar-la restituint amb l'aspecte que tenia aquell dia concret de l'lany 79.

Cliqueu aquí per veure més ruïnes.

Aquí adjunto una animació del dia de la catàstrofe:



Èlia Vilà 
1r Batx

14 de març del 2018

ATENES I ESPARTA, DUES CIUTATS-ESTATS BEN DIFERENTS

Quan parlem de l'Antiga Grècia i el seu poder, sempre s'anomenen dos enclavaments geogràfics claus dins del gran territori que ocupaven. Aquests dos són Atenes i Esparta, dues ciutats-estats molt importants que, tot i pertànyer a Grècia, eren dos localitats diferents que no tenien res a veure en diversos aspectes.

L'estat actual d'Atenes...
...i l'estat actual d'Esparta: res a veure!










ATENES, UNA POLIS INFLUENT I MODERNA

Atenes va ser la ciutat per excel·lència de l'Antiga Grècia. Amb un model social i polític de gran influència, es considera que va posar els fonaments de la democràcia.

Era una polis amb una àmplia varietat de jerarquies socials, per tant, el poder i la riquesa estava més ben repartit entre els ciutadans. La divisió social dels atenencs era la següent:
  • Ciutadans: la majoria dels atenencs
  • Cavallers
  • Zeugites: ciutadans que van ser considerats coma tals després d'unes reformes constitucionals que va realitzar Soló a Atenes
  • Thetes: jornalers, no havien de pagar impostos
  • Estrangers: comerciants estrangers que residien a Atenes per motius de negocis
  • Esclaus: presoners de guerra
L'educació a Atenes estava únicament destinada a homes, i l'objectiu era que acabessin sent homes lliures i rics intel·lectualment. L'ensenyament començava als 4 anys i s'allargava fins als 18 anys.

Política

El poder polític atenenc afavoria a les classes més baixes i, amb aquest objectiu, els entregaven terres als pagesos perquè poguessin exercir la seva feina i poder enriquir-se. A més, a Atenes també es podia abolir l'esclavitud pagant una mena de fiança i aconseguir, d'aquesta forma, la llibertat. El poder i la influència d'Atenes en aquella època va ser tal, que la ciutat-estat es va convertir en el centre de l'Imperi Grec després de la guerra contra els perses.

L'economia atenenca girava al voltant del mercat i el comerç, tot i que també es potenciaven espais religiosos per atraure visitants creant llocs tan emblemàtics com el Partenó.

La política d'Atenes girava al voltant d'un govern democràtic, el primer de tota la història de la humanitat. Tot i així, cal recordar que no tenia res a veure amb la democràcia actual, però va posar les bases a un sistema que avui en dia regna a tot Europa.

Esparta era una altra ciutat-estat molt important i amb molt poder, però sense seguir l'excel·lència d'Atenes. Segons la tradició, va ser fundada l'any 1000 aC.


Imatge de l'Antiga Esparta. Imponent i, com es pot observar, amb molts temples.
Era una polis que va ser molt destacada pel gran poder militar que tenia, per la seva enemistat amb l'Imperi Persa i també pel seu intent de conquerir Atenes. Va conquerir molts regnes i va intimidar-ne a molts d'altres amb el seu poder militar. Precisament, gràcies al gran poder del seu exèrcit, els espartans eren considerats els protectors de Grècia i els valors de la població giraven al voltant de la guerra.

La democràcia a Esparta era inexistent, i tot es decidia a partir de la oligarquia. El seu objectiu principal era guanyar poder territorial i controlar altres ciutats-estat.

Una altra característica d'aquesta ciutat-estat era la visió de la dona. En aquest lloc, les dones tenien drets i podien establir relacions amb els homes que elles volguessin. A més, podien tenir propietats i no estaven obligades a realitzar les tasques domèstiques.

DIFERÈNCIES ENTRE ATENES I ESPARTA
A partir de les anteriors descripcions sobre les dues grans ciutats-estat de la Grècia Clàssica, podem concloure que eren dos llocs diferents i que en l'actualitat es considerarien com a dos països diferents. En els següents apartats, ho podreu veure de forma més concreta:


Poder

Al principi, a Atenes hi havia una monarquia. Més endavant, el poder va passar als aristòcrates i d'aquests va passar a ser en una ciutat-estat plenament democràtica.


L'Ekklesia era la principal assamblea democràtica d'Atenes
Tot al contrari d'Esparta, on en tota la seva història hi va haver una diarquia, que consistia en una monarquia repartida en dos reis: un s'ocupava de temes militars i l'altre s'ocupava d'assumptes interns i religiosos. Curiosament, la diarquia també era present a societats clàssiques com l'Antiga Roma i en societats actuals com a Andorra, on hi ha el bisbe de la Seu d'Urgell com a Copríncep episcopal i el President de la República francesa com a Copríncep francès.

Esclaus
A Atenes, els esclaus eren deutors que no tenien drets polítics i no eren considerats ciutadans ni persones. Els concebien com a objectes.

A Esparta, en canvi, els esclaus eren dels ilotes, uns descendents de pobles dominats. La seva tasca consistia en treballar la terra, pagar rentes i, a més, no podien ser comprats. Per tant, eren com camperols.

Economia

L'economia atenesa estava basada en l'agricultura, però com que hi havia més demanda que oferta normalment la població s'agafava al comerç. Tot al contrari dels espartans, on l'economia era única i exclusivament l'agricultura, les tasques de la qual giraven entorn als esclaus (ilotes), ja que els ciutadans tenien prohibida qualsevol activitat econòmica.

Cultura

Atenes era una polis on es fomentava l'art, i hi havia molts escriptors i escriptors, entre altres tasques artístiques. En canvi, a Esparta, l'art i la cultura estaven prohibits.


El discòbol (460 aC) és una de les grans obres d'art ateneses que encara avui es conserven
Educació

A Atenes, els nens eren educats a partir de coneixements generals del món i de la filosofia. Els mateixos pares els ensenyaven sobre la seva feina per poder treballar en un futur del mateix.
A Esparta, des dels 7 anys els nens eren educats amb objectius militars, i entre ells es tractava de fomentar la homosexualitat.

Dones
A Atenes les dones eren intel·lectuals i estudiaven per poder transmetre els seus coneixements als seus fills. S'encarregaven de les tasques domèstiques.
A Esparta, en canvi, les dones només s'utilitzaven per tenir fills. Elles no s'encarregaven de cuidar-los i de fer-los créixer ja que des de ben petits eren cuidats per l'Estat espartà. Es caracteritzaven en què cuidaven molt del seu cos, i en general eren atlètiques.

Per més informació, podeu mirar la següent presentació:



Ferran Gil
1r Batxillerat

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts