3 de maig de 2011

ELS PIRINEUS, LA TOMBA DE LA DEESSA PIRENE

Conta la llegenda que després de Hèrcules vencés Gerió, l'ésser mitològic de tres caps , fill de Medusa.
Es va dirigir cap a la zona on actualmet coneixem com els Pirineus, on Bèbrix, un home de la contrada li va oferir la seva hospitalitat en veure que anava boratxo després de celebrar el seu triomf contra Gerió.




Parc natural d'aigüestortes ( Pirineu català )


Bèbrix, li va oferir licor de raïm , l'especialitat d'quelles terres i més trad el va convidar a una copa de vi, Hèrcules va quedar meravellat de la bellesa de la seva filla ninfa , Pirene deessa de la aigües . Van passar la nit junts i l'endemà Hèrcules conscient del que havia fet va marxar de la teverna on li havien ofert passar la nit i va seguir el seu camí .


Pirene la filla de Bèbrix


Pirene, en llevar-se i en veure que el seu estimat no hi era, va inundar-se a llàgrimes iva estar dos dies plorant en silenci.

Conta la llegenda que, després de dos dies de gestació, Pirene va donar a llum una serp gegant que va petrificar convertin-la així amb les serralades dels Pirineus, abans de suicidar-se ella.

Altres conten que Pirene va siucidar-se cremat-se viva tal i com ho havia fet abans el seu cor quan es va adonar que Hèrcules havia marxat , la columna de fum va aribar tan amunt que Hèrcules la va visualitzar des de l'horitzó.


Pres pel pànic Hèrcules va tornar allà on havia passat la nit i va veure el cos ja sense vida de Pirene, el va aixecar i , posant sobre ella enormes pedres van anar convertint aquella tomba en serralades inaccesibles, Hèrcules va anomenar aquelles serralades Pirineus en honor a la seva estimada Pirene


Hèrcules portant el cos de Pirene





Sandra Solé
4t ESO

8 comentaris:

Aina ha dit...

és un mite molt bonic encara que penso que Hercules tenia molta barra deixar-la, que ella es suicidès i que després tornés i li dediqués una serralada fent veure que no havia pasat res.

naual.T ha dit...

La història m'ha entretingut i m'ha agradat molt el seu contingut, fins ara no la coneixia. La segona versió del final de Pirene m'agarada més que la primera, però tot i així em sembla que Hèrcules si no hagués marxat possiblement podria haber evitat aquesta tragèdia, però encara que sembli una mica insensible, s'ha de dir que gràcies a aquest fet ara mateix gauidim dels Pirineus.

Anahi ha dit...

No ho sabiem, quina història tan interessant!! Però totes ho sabem: tos els homes són iguals i ens fan patir.
Abi i Anahi =)

Mireia ha dit...

Trobo que és una explicació ben peculiar i interessant de la serralada dels pirineus.

Laura ha dit...

Trobu que aquest mite es molt interessant i a més em recorda a la meva infancia ja que al col·legi que anava quan era petita, el meu professor de mates que sempre ens explicava mites un dia ens el va explicar i em va agradar força.

Sergio ha dit...

Es un mite molt bonic, la figura de Hercules es molt egoista, pero fa un acte d'amor i li dona seputltura a la seva amada.
Bona feina!

Albert Serratacó ha dit...

Els Pirineus son miics..pensava això abans de coneixer la historia i ho segueixo pensant encara més :)

Àngel Marcos ha dit...

Molt bonica aquesta entrada no en sabia res d'aquesta historia als Pirineus Bona feina!