CLÀSSICS A LA ROMANA

La història del món clàssic sempre ha tingut una gran importància en la literatura. Un dels moments en què més importància es donava al món clàssic va ser al segle va ser al segle XIX, a l'Anglaterra victoriana. Dintre d'aquest context històric estava situat Oscar Wilde, un autor irlandès amb un gran interès pel món clàssic. Un dels mites més famosos es el de Narcís , un noi jove que rebutja a tothom que s'interessa per ell, i com a conseqüència Nèmesi, una deessa grega va fer que s'enamorés d'ell mateix. Aquesta passió acaba matant a Narcís. Així mateix, a 'El retrat de Dorian Gray' Oscar Wilde narra la història de Dorian Gray, un noi que, manipulat per la mala influència de Lord Henry, s'obsessiona amb un retrat d'ell mateix. La seva obsessió arriba a tal punt que, sense ser-ne conscient, fa un tracte amb el diable perquè sigui el retrat qui es fa gran i no ell. Al final això també acaba matant-lo. Algunes representacions del mite que he trobat al ...

Pegàs es presenta com un ésser majestuós, un cavall blanc com la neu amb ales que brillen com els raigs del sol. És una imatge poètica que ens fa endinsar-nos en un món de fantasia i admiració. Les seves ales, símbol de llibertat i poder, li atorguen la capacitat única de volar pels cels, alliberant-se de les limitacions terrestres i permetent-li explorar dominis inabastables per als altres animals.  La seva fama s'eleva quan Bel·lerofon , un altre heroi intrèpid, aconsegueix domesticar-lo amb l'ajuda de la deessa de la saviesa, Atena. Amb Pegàs com a seu fidel company, Bel·lerofon afronta la temuda Quimera, una criatura grotesca amb el cos d'una cabra, el cap d'un lleó i la cua d'un drac. És una gesta impressionant que enforteix la reputació de Pegàs com a símbol de coratges i poder. Però com tota gran història, el mite de Pegàs també conté una nota de tragèdia. Bel·lerofon, embriagat per la seva pròpia valentia, decideix intentar pujar al cel muntat a Pegàs, amb l...

El Naixement d'Afrodita" és una obra d'art famosa que representa la deessa grega de l'amor, Afrodita (coneguda com a Venus en la mitologia romana), emergint de l'escuma del mar. Aquesta escena és una iconografia comuna associada amb el naixement de la deessa. Afrodita va néixer del mar. La llegenda relata que Cronos, el pare dels déus, va tallar els genitals d'Urà, el déu del cel, i els va llançar al mar. De l'escuma que va sorgir d'aquest acte, va néixer Afrodita. Aquesta escuma va portar la deessa fins a la costa de l'illa de Cítera o de l'illa de Xipre, depenent de la versió del mite. Un cop a terra, Afrodita va ser rebuda pels ventós Zèfir i Aura, que la van conduir cap a la costa. Un altre detall associat amb el seu naixement és que, en el moment en què va sortir de l'escuma, va ser acompanyada per un grup de nimfes marines, les nereides, que la van vestir i adornar amb joies. A partir d'aquell moment, Afrodita es va convertir en u...

La història de la fundació de Roma comença amb Rea Sílvia, la filla del rei d'Alba Longa, Numitor. Un dia Numitor va ser destronat pel seu germà Amuli que el va matar a ell i a tota la seva descendència masculina. Amuli amb por de que Rea pogués engendrar un hereu que li usurpés el tron que ell ja havia robat prèviament, va obligar-la a convertir-se en una Verge Vestal . Això significava que a partir d'ara Rea s'havia de convertir en una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, i havia de mantenir-se en celibat durant trenta anys. Ella es va mantenir verge fins que un dia Mart, déu de la guerra qui estava enamorat de Rea, se li va aparèixer en somnis i la va violar. D'aquesta violació es va quedar embarassada de bessons que més tard va donar a llum i els va anomenar Ròmul i Rèm. Amuli en assabentar-se'n va matar a Rea i va manar a un servent matar als dos germans. Quan el servent es va trobar als nens va sentir compassió per ells i els va tirar en una cistella al ...

Hem heretat moltes coses de l'antiga Grècia: alguns invents, la filosofia, els jocs olímpics, la política... i entre aquestes el teatre. Entre la joventut actual és poc habitual anar al teatre. Però per mi és una activitat enriquidora: vas a veure una obra i durant l'estona que dura desconnectes de la vida frenètica que portem, els actors fan que empatitzis amb els personatges i que sentis les seves emocions en primera persona. De fet, a l'antiga Grècia, el teatre ja tenia una gran importància social i educativa. El teatre grec va sorgir al segle Vl aC a Atenes, amb la representació de diferents obres tràgiques en festivitats majoritàriament religioses, on només actuava un actor, sempre interpretat per un home. Amb el temps, però, es van anar incorporant altres actors masculins, la música d'un cor, l'escenografia i altres gèneres com la comèdia, el drama i la  sàtira . D'aquesta manera el teatre grec es va anar popularitzant fins a expandir-se per tot el Mediter...

Hi havia viatgers que caminaven entre dues ciutats molt importants: Atenes i Eleusis. En mig del camí hi havia Procust, que oferia allotjament gratuït als viatgers perquè poguessin descansar tranquil·lament. Aquest allotjament no era com un qualsevol, sinó que tenia una trampa. Hi havia un llit que estava fet de ferro.   Si el viatger era alt, Procust el lligava al llit i el reduïa tallant-li les parts del cos que sobresortissin perquè hi cabés. Si era baix el posava al llit i l'estirava amb cordes fins que fos igual de llarg que el llit. Això era un acte de tortura i de matança cap a persones totalment innocents.  Als viatgers els semblava molt injust i un acte molt cruel. Aleshores, l'heroi Teseu , va decidir fer-li el mateix a Procust. Va lligar-lo al seu propi llit i li va estirar i li va fer que passes suficient dolor.  Això va fer que Procust  s'adonés que el que ell estava fent estava molt malament. Aquest mite ens recorda que tots som únics i diferents....

"Now you hang from my lips like the Gardens of Babylon". Aquesta és un tros de la lletra d'una cançó de Taylor Swift. En català es traduiria com "ara penges dels meus llavis com si fossis els Jardins de Babilònia". Segur que et preguntes per què Taylor Swift va escollir utilitzar aquests jardins com a metàfora del seu amor? Doncs els Jardins Penjats de Babilònia són considerats una de les 7 meravelles del món antic . Es diu que el rei Nabucodonosor II va demanar construir uns jardins que poguessin alegrar a la seva dona, qui feia temps que estava deprimida i trobava a faltar la seva terra natal la qual estava oberta de muntanyes i terrenys plens de verd.  Es van començar a construir a la ciutat de Babilònia , just al costat del riu Eufrates, a Mesopotàmia (que correspon a l'actual Iraq). En antics textos es descrivien els jardins com una sèrie de terrasses de diferents nivells, cada una coberta d'una infinitat d'espècies d'arbres i flors. Cada t...