CLÀSSICS A LA ROMANA

Persèfone, filla de Zeus i Demèter, és la protagonista d'un dels mites grecs més coneguts de la història. Al mite Persèfone és segrestada per Hades portant-la a viure a l'inframón. Hades li diu que si no menja res de l'inframón podrà tornar a casa, però finalment acaba menjant una magrana. La seva mare preocupada sortia a buscar-la plena d'angoixa i de tristesa i al ser l'encarregada de la fertilitat de la terra per allà on passava la terra quedava seca i infèrtil. Zeus va veure que la situació era insostenible i va intervenir, arribant a l'acord que Persèfone passaria la meitat de l'any a l'Olimp amb la seva mare i l'altra meitat a l'inframón amb Hades. Així que quan era amb Demèter les terres eren fèrtils i hi havia bon temps, originant la primavera i l'estiu. En canvi l'altre meitat  del any quan era l'inframón Demèter queia i en tristesa  i crea l'hivern i la tardor. Però realment  Persèfone viuria de la mateixa manera...

El mite de les sirenes parla d'unes criatures que tenen el do de la música i poden cantar de manera tan bonica i hipnòtica que fan fallida la voluntat dels homes. Tot i això, el seu cant condueixi fins a la mort. Per això els enganys fatals se'ls anomena "cants de les sirenes".       El mite de les sirenes va ser uns dels més antics i dels més versionats. Va formar part a diferents mitologies de cada país en el món i que apareixen representats en objectes molt antics. Fins i tot dona aparició i consolidació de les faules greges.  Les sirenes eren peixos de la cintura cap avall, aus al tors i tenien cap de dona, gairebé amb uns cabells molt llargs. De mica en mica es va anant modificant fins a acabar anomenat com meitat peix i meitat dona.  Es creia que en principi que les sirenes representaven les animes dels difunts o essers que conduïen les animes fins a l'inframon, però Hermes ho va canviar el seu paper. Tot i això, les sirenes sempre han tingut un vincl...

L'arquitectura romana és una fusió d'elements tradicionals grecs i etruscs, on van desenvolupar arcs i bigues horitzontals, que van ser suportades per columnes. Després d'un temps, es va introduir la cúpula. Els arquitectes romans van treure la seva inspiració de l'arquitectura grega en general. Arc D'august, Aosta, Italià, 25ac Panteó de Roma, Cúpula                                                                      Els materials de construcció de  l'arquitectura romana són les pedres, el formigó, maons d'argila i la fusta. Si els material no eren gaire bons es revestien amb plaques de marbre molt car o pintura. Pedra Formigó   els Romans fabricaven ell seu formigó barrejant cendra volcànica amb calç i aigua del mar. Maons d'argila A l'arquitectura romana, els monuments són molt importan...

Hera, o també coneguda en romà com a Juno, va ser la més gran de les deesses de l'Olimp. Representava la dona ideal, era la deessa del matrimoni i la família, i protectora de les dones al part. Tot i que fos considerada sempre fidel, també era coneguda per la seva naturalesa gelosa i venjativa, que eren principalment dirigits cap a les amants del seu marit i els seus fills il·legítims. Hera, Marie-Lan Nguyen Hera és filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, Posidó, Hades, Demèter, Hestia i Quiró. Com tots els seus germans, excepte Zeus, Hera va ser engolida pel seu pare, però gràcies a l'enginy de Metis (filla d'Oceà) i la força de Zeus, va ser retornada al món. Tot i ser germana de Zeus, es van enamorar i es van casar, Hera va ser la tercera esposa de Zeus i van tenir uns fills anomenats: Hebe (deessa de la joventut), Ares (déu de la guerra), Il·lítia (deessa del part) i Hefest (déu del foc). No obstant això, es diu que Hera va llançar a Hefest de la muntanya de l'Olimp...

Faetó era l'únic fill del déu grec Hèlios (la personificació del sol). Els cretencs el deien adymus (estrella del matí i de la tarda).  Faetó presumia molt davant de les seves amistats dels seus orígens divins, però, en canvi, no el creien i es burlaven d'ell sobre el seu orgull. Enfadat, va anar a mostrar-li la seva indignació a Hèlios, que es va oferir a donar-li  tot el possible per calmar la seva ira. Faetó,  amb el seu caràcter de nen privilegiat, va demanar al déu que li deixés conduir el seu carro de sol per un sol dia, amb la finalitat de demostrar a tots l'origen del seu llinatge.  A Hèlios no li va permetre conduir el carro de sol perquè ell sabia que Faetó no estava preparat per guiar el carro de sol. Després que Faetó li hagi manipulat i suplicat molt al seu pare que li deixés conduir el carro, Hèlios va accedir temorós. Faetó es va aventurar i va començar a enlairar-se amb el carruatge amb força d'un falcó. Però aviat, el jove v...

Posidó o també conegut com a Neptú era fill de Cronos i Rea, un dels seus germans era Zeus, aquest amb una poció que va provocar que Cronos expulsés tots els fills que s'havia cruspit.                                     Cronos menjat-se el seu fill , Franciso de Goya  Els germans, enfadats, van començar una guerra que era per destruir el seu pare i per fi tenir el poder.  Després de deu anys, finalment van aconseguir el que volien i tot això va comportar que haguessin de repartir-se el món entre Hades , Zeus i Posidó.  A Posidó li van tocar els oceans i els mars i per tant tot això li va poder suposar obtenir els següents poders:   tenia el control de tots els mars i oceans, i dels terratrèmols i per tant era un déu molt temut en general, ja que si li feien  despertar la seva ira qui sap que podia passar, des de, inundacions a terratrèmols que podien ser a una escala ...

Minotaure, fill del toro de Creta i de Pasífae. És un toro que ha sigut portat a la vida per Posidó, que va haver de ser detingut per Hèracles per els problemes que causaven a Creta.                                             Estàtua de Myron, museu arqueològic ncional d'Atenes El rei Minos va demanar ajuda a Posidó, perquè el poble el tries com el nou rei, el déu del mar va respondre a les seves supliques, apartant del mar el toro de Creta demana-li que  el sacrifiqués en el seu honor.                                                  Poseidón, deu del mar, fet per Angolo Bronzino Minos va sacrificar un altre toro, ja que s'havia quedat meravellat pel toro. Posidó es va venjar del rei fent que la seva esposa Pasífae s'enamorés del...