CLÀSSICS A LA ROMANA

Els cànons de bellesa són tot allò que com a societat hem considerat "agradablement estètic" i depèn de lloc i l'època varien. De fet, la paraula "kanon" que volia dir "regla o vara per mesurar". El cànon de bellesa aplicat al cos humà es refereix a unes característiques físiques que hauria de complir el nostre cos per ser considerat atractiu, però parlant de l'antiga Grècia aquest eren molt definits.  El cànon de bellesa grec era bàsicament definit per les matemàtiques, l'escultor Policlet , va desenvolupar aquest ideal de bellesa conegut com" divina proportion" que anaven relacionats amb el nombre auri i la simetria. Aquesta regla marcava que el teu cos havia de ser construït per set cops la mida del teu cap en vertical  per tenir les proporcions perfectes. L'escultor  Lísip , temps més endavant va canviar aquesta teoria i va dir que no havien de ser set, sinó vuit cops la mida del teu cap. Fora de le...

La higiene entre els grecs i els romans era molt important, ja que, una gran part del dia la passaven en les termes, on a més de rentar-se, existia la palestra, un espai on hi practicaven diversos esports; el que actualment en diríem sala fitness o gimnàs. Desprès de fer exercici a la palestra, era obvi que els atletes necessitaven una bona dutxa.      Palestra Romana, Jaciment d'Itàlia. Per netejar-se be, portaven uns recipients anomenats aríbals lligats a la cintura, on hi guardaven oli perfumat, ja que encara no existia el sabó, l'aplicaven per tot el cos de manera que quedaven ben envernissats. Seguidament, untaven una sorra fina per tot el cos i finalment retiraven la mescla amb un aparell especial fet de metall fi i llarg que rascava qualsevol impuresa o cèl·lula morta del cos.      aríbal amb oli perfumat El coneixement de la cosmètica i la aromàtica generalment la bellesa femenina antiga és criticada en els escrits i textos clàssics de Lucià de Sam...

Numitor, rei d'Alba Longa, una ciutat mítica de Laci, va ser derrocat pel seu germà Amuli. L'usurpador va matar la descendència masculina de Numitor alhora que va obligar l'única filla d'aquest, Rea Sílvia a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei. Tanmateix, Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum a bessons, Ròmul i Rem. Amuli, empresona la noia i ordena llençar els dos infants al riu Tíber, però el destí salva la vida dels nens perquè el riu es desborda i els esbirros del rei han d'abandonar el cistell que els conté en l'aigua més calmada d'un toll. Així, el cistell resta a la vora de la riba, on els troba una lloba, atreta pel seu plor. L'animal els salva i els alleta fins que un pastor anomenat Fàustul els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva esposa Larència els criaran com si fossin fills seus.  Mart i Rea Sílvia,  Els bessons van...

Europa era una princesa fenícia filla d' Aginor , rei de Tiró, i la reina Telofase. El seu nom vol dir "la del rostre ample" o "on es pon el sol", d'aquest últim ve el nom del nostre continent, ja que en l'antiguitat, es creia que Europa era el continent que estava més a l'oest, on es pon el sol.  El rapte d'Europa , aquarel·la de G. Moreau Europa destacava sobretot per la seva bellesa, era realment bonica i tothom, déus i herois, volien estar amb ella i la volien conquistar. Mai ho aconseguien. Un dia, però, Zeus, la va veure jugar amb les seves amigues a la platja. Aleshores, per seduir-la, el déu va adoptar la forma d'un brau blanc, ben fort i formós. El rapte d'Europa , Tizià Al principi, Europa es va espantar una mica en veure que se li acostava, però de seguida el va començar a acariciar. Les seves amigues la van reptar a què pugés sobre de l'animal, i tot i que al principi no li agradava gaire la idea al final hi va pujar. Però...

  Posidó era un dels dotze Olímpics i el déu del mar, dels terratrèmols i dels caballs. Tenia una forca de tres puntes que s'anomenava trident i  era el protector dels navegants, i de moltes ciutats i colònies hel·lenes. En la Ilíada d'Homer, el déu del mar dóna suport als grecs contra els troians a la guerra de Troia. En la Odissea, durant el viatge marí des de Troia a Ítaca, l'heroi grec Odisseu provoca la ira de Posidó en cegar el seu fill, el ciclop Polifem, castigant-lo amb tempestes, la pèrdua completa del seu vaixell i dels seus companys, i un retard de deu anys.  Ell es fill de Cronos i Rea. Està casat amb Amfitrite i amb ella va engendrar a Tritó, Bentisicime, Rodo i Cimopolea. Posidó es capaç de provocar tempestes i terratrèmols. Alguns dels seus fills són ciclops i entre ells hi ha Polifem. És germà del Déu Olímpic Zeus (déu del cel i dels fenomens atmosfèrics) i del déu Hades (déu dels inferns). Mite Segons narra la mitologia grega, Posidó era homosexual. En n...

L'anomenada Torre dels Escipions és el monument funerari més ben conservat de la Tarragona romana. Va ser construït a la primera meitat del segle I d.C al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco. Encara que avui la trobem incompleta es tracta d'un típic monument funerari en forma de torre on a dins hi conte una cambra funerària destinada a guardar les cendres dels difunts.   Es creu que com que en aquella època els romans tenien prohibit incinerar o enterrar els difunts dins la ciutat, aquests ho feien fora de la muralla, normalment al costat de les vies. De tal manera que a mesura que els viatgers s'anessin apropant a la ciutat, es trobarien amb una gran quantitat de monuments funeraris grans o petits demostrant el seu estatus i la capacitat econòmica dels familiars de la víctima. Amb aquests monuments les famílies pretenien que el vianant que passava a prop del monument pogués mantenir viu el record del mort. Es tracta d'una construcció realitzada ...

  Durant la mitologia grega han participat en diversos mites un gran nombre de monstres i éssers que no sabem molta informació sobre ells. Sobretot, molts d'ells, son éssers amb una part d'animal i la part d'un altre. A continuació us explico uns quants: 1. Centaures: son éssers mig humans i mig cavalls, ja que es van crear de la unió d'Ixíon i del núvol que va enviar-li Zeus a Hera amb la seva forma per tal de complir el seu objectiu que era posseir-la. Representaven la natura més salvatge.                                         Lluita entre centaure i lapita, mètopa del Partenó 2. Cèrber: es representa com un gos amb tres caps, envoltats de serps que feia la funció de vigilar l'entrada al regne d'Hades no deixant-hi entrar els vius i impedint-ne la sortida als morts. Tot i que tenia el seu aspecte terrorífic, alguns herois com Hèrcules i Orfeu van ser capaços de sotmetre'l....