CLÀSSICS A LA ROMANA

Harry Potter és una saga que hem llegit molts de nosaltres. Des que va ser publicada, fins ara, ha anat aconseguint seguidors, fins que s'ha convertit en un fenomen. El fenomen Harry Potter. Tot i això, molts de nosaltres al llegir-la no ens fixàvem que hi ha moltes referències al món clàssic: des dels conjurs fins als animals mitològics. Aquí en teniu una petita mostra. Cal començar per l'escut de Hogwarts, l'escola on estudien Harry Potter i els seus amics. A l'escut hi ha escrit: DRACO DORMIENS NUNQUAM TITILLANDUS . El significat d'aquesta expressió és: mai facis pessigolles a un drac que està dormint.  Éssers mitològics El Ca Cèrber, el gos de tres caps d'Hades, surt a Harry Potter amb el nom de Fluffy. El mite diu que Orfeu va utilitzar la música per poder dormir a Ca Cèrber i poder rescatar Eurídice, al igual que va fer Harry per poder aconseguir la pedra filosofal. Els Centaures també estan representats a la saga. Els centaure...

Sísif, fill d'Èol i Enàrete i rei de Corint (antigament es deia Efira)  era el mortal menys escrupolós i el més intel·ligent de tots. Era considerat bo per afers com la promoció de la navegació i el comerç de la ciutat, però també era criticat per fer servir mètodes il·lícits i  era considerat avariciós i mentider. Sísif va ser testimoni del  rapte de Zeus a Egina , la filla del riu Asopo, i va decidir delatar al déu, cosa que va enfurismar molt a Zeus, que va enviar al déu de la mort Tànatos a matar al rei Corinti. Egina esperant l'arribada de Zeus Quan Tànatos es disposà a complir la ordre de Zeus, l'astut Sísif va aconseguir atrapar-lo i el va encadenar, provocant així que ningú morís durant aquell període d'empresonament del déu de la mort, fins que Ares el va alliberar i va poder seguir amb la seva feina, començant precisament per Sísif. Tànatos Tànatos va matar Sísif , però aquest ja tenia un pla per quan allò passés, i abans de morir va dir a la sev...

Prometeu era un dels dotze titans engendrats per Gea i Urà i desterrats posteriorment al Càucas. Per ordre de Zeus, Prometeu i Epimeteu (tots dos eren germans) havien d'encarregar-se de poblar la Terra i, mentre Epimeteu es dedicava a crear una immensa quantitat de criatures, el seu germà es va centrar en crear-ne uns de semblants als déus: els humans. Prometeu crea l'ésser humà. Aquesta nova espècie tenia moltes dificultats per sobreviure sense l'ajuda dels déus. Prometeu, veient amb llàstima les dures condicions en les que havien de viure els humans, va decidir ajudar-los i els va portar el foc. Un bon dia, els humans van caçar un bou, i quan es disposaven a repartir-lo, els déus van reclamar una part del bou com a ofrena. Prometeu, astut i valent, els va dir que en un sac posessin la carn i els òrgans tapats amb la pell del bou i en un altre sac els ossos i les demés parts inservibles i les cobrissin amb el greix de l'animal. Zeus, veient-ne el seu aspect...

Teseu i el Minotaure El minotaure, en la mitologia grega, era un monstre que tenia el cos mig humà i el que és el cap, de toro.  En aquest mite, en Minos , el que va fer, era demanar el rei del mar, Posidó , que li dones un brau. Aquell, el va fer sortir d’aigües de la mar. Aquest brau es coneix amb el nom de brau de Creta. Els pensaments que tenia en Minos , era sacrificar-lo per els deus. Però com que es va quedar meravellat amb la bèstia, va decidir sacrificar un altra.  Després que el rei de Creta consultes a un oracle, va fer construir un laberint per a l’inventor Dèdal , per després tancar el monstre a dins. Amb els anys, el rei d’Atenes Egeu , va començar sospitar del fill de Minos , l’ Androgeu , pensava que aquell plantejava una rebel·lió contra ell. Quan Androgeu estava amb els jocs a Atenes, el rei va aprofitar per ordenar a matar-lo.  Quan el pare d' Androgeu se n’assabenta de que el seu fill fos matat, viatja a Atenes,...

Són divinitats de la natura de la mitologia grega i romana que són considerades com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, dels boscos i de les muntanyes.  Són molt belles i han estat les protectores de totes les arts des de sempre. Són amants de la música, totes tenien alguna relació amb algun instrument, tocant-los o bé entonant alguna melodia.  Les nimfes han estat presents en gairabé tots els relats heroics i romàntics de la Grècia Antiga.  Un exemple d'una pintura d'una nimfa La nimfa Marica, de Henryc Siemiradki Provenen de matrimonis entre déus majors semidéus, i en molts pocs casos, amb humans. Rebien els seus noms especials segons la seva funció que atibuïen en el mitjà que residien, per exemple: les Melíades, nimfes dels freixes; les Náyades, nimfes de les fonts i dels rius; les Nereidas, nimfes de l'oceà; les Oréades, nimfes dels pujols i muntanyes; les Dríades, nimfes dels arbres, etc. Hi ha diferents classes de nimf...

Per als romans era molt important tenir aigua a les ciutats, ja que la feien servir per a les termes, els jardins, etc. I només alguns habitants, els més rics, podien gaudir d'aigua corrent a les seves domus . Això va fer que es dissenyessin i construïssin grans obres d'enginyeria per poder portar l'aigua dels rius a les ciutats, ja que els sistemes tradicionals, pous, cisternes i fonts, no els podien garantir prou aigua. Comparació entre un aqüeducte romà i un modern Una d'aquestes obres eren els aqüeductes. Aquestes construiccions eren canalitzacions amb una pendent suau, per tal que l'aigua, que venia de lluny, podés arribar a les ciutats, tota sola. Així doncs els aqüeductes permetien evitar els desnivells naturals del terreny, mitjançant, túnels i perforacions, o bé construccions aguantades per arcs, que permetien fer circular l'aigua a més altura. Quan l'aigua arribava a la ciutat passava per una torre d'aigua, que s'anomenava ca...

Per a l'antiga civilització grega, Afrodita, era la deessa de l'amor, de la bellesa, de la luxúria, la reproducció i la sexualitat; A Roma s'identifica amb l'antiga divinitat itàlica Venus. En la cultura moderna popular ha volgut reduir i limitar l'abast d'Afrodita únicament a l'amor, per als grecs, Afrodita, era una mica més i l'amor no es circumscrivia a l'amor romàntic, sinó a l'atracció física i sexual. Imatge d'Afrodita Segons una tradició és filla d'Urà i segons una altra de Zeus i Dione. En el cas que sigués d'Urà, s'explica que el naixement ocorre en el moment que Cronos (déu del temps) talla els genitals del seu pare Urà i els llança al mar, d'on sorgeix Afrodita. Per aquest motiu se li coneix com ''la deessa nascuda de les ones'' o ''nascuda del semen de déu''. Afrodita és partícep de moltes llegendes. Primer, es va casar amb Hefest (el diví i déu del Foc), però estava en...