CLÀSSICS A LA ROMANA

El nom oficial complet de Barcino és Colonia lulia Augusta Paterna Fauentia Barcino , la qual va ser fundada per l’emperador August cap a l’any 14 a.C, un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l’actual Catalunya. La ciutat estava situada damunt un petit turó, enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. Una de les produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també si van conrear cereals. També es va practicar la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les ostres. Altres recursos presents en el territori van ser el ferro i el material constructiu per a les edificacions. El comerç va ser un altre motor econòmic de la ciutat. L’estrucura habitual de les fundacions romanes era: el seu recinte rectangle, els dos carrers principals que partien de les quatre p...

Omnia vincit amor,  és una famosa frase llatina que avui en dia tornem a escoltar sovint. Aquestes tres paraules tornen a tenir gran ressò ja que molta gent se la tatua ja que possiblement creuen en el què significa o perquè estan bojament enamorats de les seves parelles. També ha estat i és un del tòpics més cultivats de la literatura. ORIGEN Omnia vincit amor és un tros del vers 69 de l'Égloga X de les Bucòliques, que són un conjunt de poemes pastorils de Virgili. El vers complet és: Omnia vincit Amor, et nos cedamus Amori . La seva traducció és: L'amor ho venç tot, deixem pas a l'amor. EL TÒPIC LITERARI El tòpic literari que va crear aquesta frase que és "l'amor ho venç tot" ha estat utilitzat en moltes ocasions i èpoques diverses. El trobem en autors barrocs i també romàntics.  EXEMPLES Un dels poetes va ser Béquer. Aquí teniu un dels poemes en el qual Béquer l'utilitza i on es veu clarament aquesta fortalesa de l'amor, ja que di...

Gerunda  és la ciutat originària romana del nord-est de Catalunya  anomenada actualment Girona. Els primers en poblar-la van ser els ibers situats en punts elevats dels voltants de Gerunda.  En les guerres de Sertori  (82-72 aC), vers el 77a.C. Pompeu  edificà un oppidum  (plaça forta emmurallada) sobre la Via Heraclea  (futura Via Agusta ) per defensar-la i lluitar contra el sediciós Sertori , de la facció dels  populares , que s'havia aixecat en armes a la Hispània  romana contra Sul·la , de la divisió dels  optimates  i que controlava el poder a Roma .  És aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments  Gerunda , l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, per bé que podria significar "entre l'Undarius ", nom que rebia en llengua Ibera  l'actual riu Onyar . La ciutat va ser poblada de nou pel habitants de St...

" El naixement de venus " és un quadre que fou pintat per Sandro Botticelli a l'any 1444-1510. És un quadre d'estil renaixentista del Quattrocento. El corrent artístic que ocupa tot el segle XV i que en català es tradueix com el quatre-cents. Es coneix també com la primera fase del renaixement i s'ubica a Itàlia. Autoretrat de Sandro Botticelli . Com he esmentat anteriorment "El naixement de Venus" va ser pintat per Botticelli, dels quals Botticelli n'és el sobrenom de Allessandro di Mariano Flilipepi, però se l'anomenava "botticelli" perquè va ser estudiant i aprenent de Botticello. De la vida del pintor  no se'n coneix gairebé res degut a la seva voluntat de privacitat i manca de documents. Botticelli va ser un gran colorista, de vegades de manera fina i d'altres de manera brutesca, però tenia un do, que era la capacitat de crear efectes poderosos. La puresa de la seva línia entre d'altres, que es pot aprecia...

Maui és una illa de l'arxipèlag de Hawaii, forma part del comptat de Maui de l'estat de Hawaii, junt amb les illes Lanai, Kahoolawe i Molokai. Segons la llegenda, Maui porta el nom del semidéu polinès Maui-tikitiki, fill de Makea-Tutara, déu de l'inframón i, en general, poc de fiar, no per tal progenitor sinó per ser el petit de casa. Illa de Maui El dia que Maui va néixer, el sol no va sortir ni el vent bufava. El cel i la terra es van lamentar i els foscos núvols van plorar per ell, ja que havia nascut mort. La seva mare Taranga, boja de pena, el va embolcallar amb algues i el va tirar a l'oceà rogant al guardià del mar que vetllés per ell. Aquest va  enviar meduses, espuma marina i algues al bebè perquè el portéssin a la terra dels seus ancestres Tamanui-te-rä, on el van ressucitar  suspenent-lo sobre el fum d'una foguera. Després, Tamanui el va criar i li ensenyà molts dels secrets del món. Maui va aprendre a parlar amb els arbres, que el van e...

Triptòlem entre Demèter i Persèfone agafant  espigues de blat (il·lustració del museu nacional arqueològic d'Atenes) Demèter va conèixer Triptòlem quan buscava la seva filla, Persèfone  per  Escítia .  Quan Triptòlem li va donar una informació que la va ajudar a trobar-la. Com agraïment la deessa li va regalar un carro amb ales tirat per dracs i així és com li ensenyar l'art de l'agricultura. Va aprofitar per tirar llavors des de l'aire per tot la Grècia on   tothom ja havia après des de ben petit a plantar i segar als conreus... Triptòlem es va allotjar a casa de Linco, el rei d' Escítia.  Ell, envejat per la cultura agricultora de Triptòlem, va amagar als seus súbdits els coneixements i va intentar d'assassinar-lo. Demèter en veure aquesta actitud i l'intent d'assassinat per part de Linco el va convertir en un linx. Aleshores Triptòlem va poder explicar als súbdits del rei els coneixements i va continuar el viatge per Grècia.  Escítia era un ...

Els cànons de bellesa han variat molt des de la seva aparició depenent de la situació de cada època.  L'ideal estètic es va crear a l'antiga Grècia partint de l'art, exactament de l'escultura.  La bellesa per els grecs consistia en: L'harmonia en totes les parts del cos (per a ells perquè una persona sigués bella, el seu cos tenia que mesurar set cops el seu cap, més tard en el segle IV a.C. aquesta mesura va passar a ser vuit caps.) La perfecció . La proporció . Per aconseguir totes aquestes coses es basaven en el resultat de càlculs matemàtics, en les mesures i en la simetria. El sofista grec Pitàgores afirmava que l'ésser humà era la figura perfecte per mesurar totes les coses. L'ideal de bellesa d'aquella època es trobava en les escultures:  En el cas de les dones : eren noies robustes, rectes, sense forma n'hi sensualitat, amb la cara ovalada, els cabells ondulats, els ulls grans i els pits petits.  En canvi l'ideal de...