LA FILOSOFIA GREGA

La filosofia grega fa referència a una etapa de la història del pensament filosòfic que s'estén des dels inicis de la filosofia occidental, durant l'època dels presocràtics al segle VI a.C, fins al desenvolupament de la filosofia hel·lenista, la quan es considera que conclou, segons la data establerta, cap a l'any 30 a.C.   

De vegades es fa servir el terme filosofia clàssica o antiga per referir-se a aquest període, tot i que també inclou el pensament dels romans. La societat grega tenia trets distintius, és a dir, estava organitzada al voltant de les polis (ciutat-estat), practicava una regió politeista sense cap estructura rígida i comptava amb una classe social activa, centrada en el comerç i nombrosos intercanvis culturals amb altres pobles de la Mediterrània. 

La combinació d'aquests factors, va afavorir la formulació de noves maneres d'entendre la natura i la condició humana.  

ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA  

• Presocràtics (segle VI - V aC): Abans de Sòcrates. Es preocupaven sobretot per l’origen de l’univers (la física i la naturalesa). Alguns filòsofs destacats:

1. Tales de Milet: pensava que tot provenia de l’aigua
2. Heràclit: deia que tot canvia (“Tot flueix”).
3. Parmènides: deia que el canvi és una il·lusió.

• Sòcrates, Plató i Aristòtil (segle V - IV aC): Centrats en l’ésser humà, la moral, el coneixement i la política. Tu ja els tens molt ben explicats.

• Filosofia hel·lenística (després d’Aristòtil, segle IV aC - I aC): Època de sistemes filosòfics pràctics per viure millor. Alguns corrents destacats:
  
  

1. Estoïcisme: defensa viure d'acord amb la raó i acceptar el destí amb serenitat (Zenó de Cítion).
2. Epicureisme: cerca de la felicitat a través del plaer moderat i l’amistat (Epicur).
3. Escepticisme: dubte com a camí cap a la tranquil·litat.

FILÒSOFS MÉS DESTACATS DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL 

Sòcrates, Plató i Aristòtil van ser els tres filòsofs que van establir les bases de la filosofia occidental. 

- SÒCRATES  (469 a.C - 399 a.C) 

Sòcrates és considerat el pare de la filosofia occidental. No va deixar cap obra escrita, tot i que el que sabem d'ell ens arriba a través dels seus deixebles, sobretot de Plató. Sòcrates no feia classes en un lloc fix: anava pels carrers d'Atenes parlant amb la gent i fent preguntes. El seu mètode, conegut com a ''mètode socràtic'', consistia a fer preguntes per fer pensar als altres i arribar a la veritat a través del diàleg. 

Defensava que la saviesa començava reconeixent la pròpia ignorància. De fet, és famós per la frase: ''Només sé que no sé res''. Per a ell, el coneixement i la virtut estaven estretament relacionats, i creia que per ser bones persones calia entendre que és el bé. 

Va ser jutjat i condemnat a mort per comprendre a la joventut i per no creure en els déus de la ciutat. Va acceptar la seva condemna amb serenitat i va morir prenent cicuta.  

- PLATÓ  (427 a.C - 347 a.C )

Plató va ser deixeble de Sòcrates i mestre d’Aristòtil. Va fundar l’Acadèmia, la primera escola filosòfica coneguda. A diferència del seu mestre, va escriure molts textos, sobretot en forma de diàlegs, on sovint apareixia Sòcrates com a protagonista.

Una de les seves idees més importants és la teoria del món de les idees: segons Plató, el món que veiem és només una còpia imperfecta d’un món ideal i etern, on es troben les idees perfectes de totes les coses. Per exemple, totes les taules del món real són diferents, però totes comparteixen la idea perfecta de "taula" que existeix en aquest món d’idees.

També va reflexionar molt sobre la política. A la seva obra La República, Plató proposa una societat justa governada per filòsofs, ja que, segons ell, només els que coneixen el bé poden governar bé.

- ARISTÒTIL  (384 aC – 322 aC)

Aristòtil va ser alumne de Plató, però va desenvolupar una filosofia molt diferent. Va fundar el Liceu, una escola on estudiava i ensenyava tota mena de temes: filosofia, política, biologia, física, ètica, art, etc. Va ser una de les ments més brillants de l’antiguitat i un dels primers grans científics de la història.

A diferència de Plató, Aristòtil creia que la realitat autèntica era la que podíem veure i tocar. Volia entendre el món observant-lo, estudiant-lo i classificant-lo. Gràcies a això, és considerat el pare de moltes ciències.

També va reflexionar molt sobre l’ètica. Segons ell, la felicitat (eudemonia) s’aconsegueix vivint amb virtut i buscant el just equilibri en tot, un concepte que anomenava "la via mitjana".

Ona Coll 

1r batx