L'ESCOLA A L'ANTIGA ROMA
Als inicis de l'època romana no hi havia escoles, els nens eren educats pels pares a casa. Generalment, els primers anys de vida estaven amb la mare, i després es separaven els nens amb els pares i les nenes amb les mares. Els pares intentaven educar els nens perquè fossin ciutadans honrats, treballessin, poguessin pujar una família, etc. I les mares educaven a les nenes d'una manera més pràctica, cosint, rentant, netejant, etc.
A finals de l'època de la república es van crear les primeres escoles. Eren escoles privades on hi anaven nens de diverses famílies, pagaven una quantitat al mes i rebien educació d'un mestre professional. Això fins l'etapa imperial, quan van crear les primeres escoles públiques.
Podem distingir 3 etapes diferents d'educació escolar:
Ludus litterarius: durava fins que els nens tenien 11 o 12 anys. És l'etapa en què se'ls ensenyava a llegir, escriure i comptar.
 |
| Ludus grammaticus |
Ludus grammaticus: durava dels 12 als 16 anys. Però aquesta etapa només la feien els nens de famílies amb recursos. Aquest nivell els servia per iniciar-se al món dels negocis i les professions, i també per a poder continuar l'etapa que anomenaré seguidament. Era una etapa molt més complexe, en què ja s'ensenyaven coses com el llatí, el grec, l'astronomia...
Ludus rhetoricus: com el batxillerat actual, els estudis duraven 2 anys i els alumnes tenien des de 16 a 18 anys. En aquesta etapa es preparava als alumnes per la vida pública, els ensenyaven a parlar en públic i a convèncer.
Un cop acabava aquesta última etapa, els alumnes que volien especialitzar-se en els estudis i en alguna cosa en concret podien seguir estudiant en una escola grega superior.
Vinyet Vila
4t ESO
Comentaris
Més endavant a partir de la influència grega en Roma, l'escolarització es va passar a fer a les escoles amb un mestre. A partir d'aquest moment, l'escola no servirà per ensenyar als nens uns coneixements per poder fer un ofici, sinó, que servirà per preparar als nens per a ser homes i viure en una societat.