EL MATRIMONI ROMÀ

El matrimoni o iustae nutipae és la unió entre l'home i la dona. A l'home se l'anomenava maritus, i a la dona mulier.  

Les noies romanes es casaven quan encara eren nenes, 12 anys, en canvi els nois es casaven els 14 o molt més grans. No es casaven per amor perquè a l'antiga Roma per ells era molt important que els seus fills tinguessin parella i heretessin les propietats dels seus progenitors.

Al principi només els patricis podien casar-se, però més tard els plebeus van poder casar amb els patricis. Els esclaus i els estrangers no van gaudir mai del dret de matrimoni. 
El matrimoni Romà
Dos tipus de matrimoni

CUM MANU: Un cop la dona s'havia casat pertanyia la família del seu marit. Una nova família i heretava com a filla del pater o com la seva néta depenent respectivament, si era esposa o nora del seu pater.


SINE MANU: Un cop la dona casada no trencava els llaços hereditaris amb la seva família de sang.

Però a partir del segle II aC, el poder del marit sobre la dona es va anar afeblint i aquí es va estendre una nova forma de casament anomenada nuptiae.
Nuptiae
Divorci
A Roma el divorci es va acceptar des del principi. Si la dona volia divorciar-se havia de decidir el seu marit (manus). En aquella època només el marit tenia aquest dret.



Martina Vilar
4t ESO

Comentaris

Bona entrada Martina! La veritat és que no m'havia plantejat com funcionava el matrimoni i el divorci en aquell temps i ho trobo un tema molt interessant ja que avui en dia trobem constantment introduït en la nostra societat contemporània el divorci i no m'imaginava que en aquella època ja existia. És més, m'ha cridat molt l'atenció, tot i que ja n'havia sentit a parlar, el fet que a l'antiga Roma la gent es casés tant jove, sobretot pel què fa a les noies.
Unknown ha dit…
Que interessant!
No em sorprèn tant quan les dones es casaven els 12 anys ja que avui en dia encara hi han cultures que segueixen amb aquest ambient.
El que si que em sorprèn es que en aquella època s'acceptava el divorci.
Molt bona entrada.
Xavier Roura ha dit…
M'ha agradat molt com enfocaves el matrimoni romà.
Crec que la nostra civilització és molt similar a la romana.
Molt bona feina Martina!!!!!!!!!!!!!!!
Anònim ha dit…
És realment cridanera una entrada com aquesta. M'ha semblat molt interessant que el divorci ja fos legal a Roma i que hi haguessin tipus de matrimonis. Felicitats Martina!
Unknown ha dit…
es molt interressant aquest entrada el que mes m'ha sopres es el divorci ,pensava que en aquella epoca no existia,per que seria mal vista
Unknown ha dit…
Molt bona entrada Martina. En el fons això del matrimoni tampoc ha canviat tant... Però per sort ara les dones tenim els mateixos drets que els homes.
Tot canvia i veiem com les coses evolucionen, tot i així podem veure com això que les noies es casaven als 12 anys i actualment en algunes cultures continua passant el mateix o alguna cosa una mica semblant.
Karina Szabo ha dit…
No trobo just ni que una dona hagués de casar-se amb un home per tenir parella i tenir fills, ni molt menys que en un divorci l'home hagi de triar si el divorci tenia lloc o no. També trobo molt injust que els esclaus i els estrangers no tinguessin aquest dret. Molt interessant i molt bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE