9 de juny del 2016

DIANA

Diana és la deessa de la cacera, protectora de la natura i la lluna en la mitologia romana. En la mitologia grega podríem dir que era Artemisa o Selene.
Diana amb els seus gossos
Diana és filla de Júpiter i Leto, filla de Febes i Ceos. Es diu que Diana va demanar al seu pare de ser fadrina tota la seva vida, ja que després de veure el patiment de la seva mare en el seu matrimoni no volia comprometre's amb ningú. El seu pare li ho va atorgar, convertint-la en la deessa de la caça i la natura, donant-li les nimfes Oceànides i la va fer constituir per la lluna.
A partir de llavors, la seva única ocupació era caçar i voltar pels boscos amb els animals, per això sempre és representada amb una curta túnica i amb un arc i fletxes a l'esquena i amb una diadema on s'hi veu mitja lluna.

Escena on Acteó veu Diana i les nimfes al llac
Tot i que Diana era coneguda per la seva bellesa, joventut i per ajudar a les dones a l'hora del part; amb qui despertava la seva ira, no hi tenia pietat, com en el cas d'Acteó, un jove que la va veure nua mentre es banyava en un llac amb les seves nimfes. L'humà va ser convertit en cérvol i devorat per els propis gossos de la caçadora.
Diana observant Endimió mentre dorm
Diana, tot i haver demanar ser soltera, es va enamorar del jove Endimió el qual havia estat castigat per Júpiter a dormir eternament al mont Latmus. I es veu que cada nit, la lluna l'observava i de tant en tant s'apropava a contemplar-lo mentre dormia.



Laura van Esch Solà
4t ESO

10 comentaris:

Unknown ha dit...

molt bona entrada! és molt curiós veure que segons la mitologia hi havia dones que podien caçar, no casar-se, i passar-se tota la vida al bosc... molt interessant Laura!

Unknown ha dit...

Mai havia sentit a parlar de Diana, ho he trobat molt interessant, m'ha agradat perquè ha sigut molt breu i et pots fer una idea d'aquesta mitologia.
Molt bona entrada Laura.

Mireia Recuero Solà ha dit...

Una entrada molt simple i entenedora Laura! La veritat és que havia sentit parlar moltes vegades de Diana com a deesa de la caçera i protectora de la natura, però mai m'havia posat a investigar sobre perquè se l'anomenava així. M'ha fascinant com a través d'un ralat com aquest has fet que persones com jo, que no sabiem d'on provenia l'origen dels noms que se li atribuïen, en tinguem una idea clara.
Tot buscant he trobat una curiositat que m'ha sorprès: es diu que encara que tradicionalment es coneix a Diana com a amiga i protectora de la joventut, especialment de les noies, va impedir que els grecs salpessin de Troia durant la guerra de Troia mentre no li oferissin el sacrifici d'una donzella. Segons alguns relats, just abans del sacrifici ella va rescatar la víctima, Ifigènia.

Xavier Roura ha dit...

És sorprenent els límits de la imaginació mitològica. És curiós de contemplar com els Déus grecs i romans feien coses bé i malament diferentment de moltes religions.
Molt bona feina Laura

Eva Bujons Cudinach ha dit...

Aquesta és una d'aquelles entrades breus i entenedores que de tant en tant et trobes pel blog. A classe ja hem començat a traduir algun text i algun d'ells ens parla sobre aquesta deessa, alguna cosa ja sabia gràcies algun d'aquests textos traduïts, tot i així m'ha agradat saber que en aquell temps hi havia alguna deessa la qual no era com totes i també feia coses les quals moltes vegades es veia com a treball d'un home.

Angie Pérez ha dit...

La mitologia sempre és interessant i curiosa. Trobo que Diana era una dona amb molt de cap, i que tot i voler estar sola, l'amor sempre arriba.

Martina Vilar ha dit...

Una mitologia molt interessant. No sabia que hi hagués mitologies on les dones són solteres. M'agrada molt aquesta història! Molt bona entrada!!

Clara Serrat ha dit...

És molt curiós que amb les dones les ajudès en el part però en canvi amb els homes tinguès tanta poca paciència i els castiguès nomès per ,sense volguer, veure com es banyava en el riu. De artèmis també es diu que és la deessa del part perquè just al nèixer va ajudar a la seva mare a parir el seu germà bessó.

Unknown ha dit...

M'agrada la idea de que fos una dona lliure, encara que penso que el càstig que va rebre el caçador no és just, ja que no va fer-ho expressament, de veure-la nua. És molt bonic el fet que Diana s'enamorés d'Endimió, sense haver-lo pogut conèixer, i que l'anés a veure sovint.

Karina Szabo ha dit...

Tothom, almenys una vegada en la vida s'enamora, vulgui o no, i de la persona que menys s'espera. Trobo bé que no vulgui passar pel mateix sofriment que la seva mare però tampoc volia significar morir sola i sense rebre amor. Penso que amb els càstigs es passava una mica, tot i que en el cas d'Acteó se l'havia de castigar, però podria haver set més piadosa. Molt bona feina

ASTRONOMIA A LA ROMANA

Les influències de la mitologia clàssica es poden trobar en molts àmbits de la nostra societat, fins i tot en la ciència. En una de les bran...

Popular Posts