HARPIA

Una harpia és una criatura mitològica que té el cos d'una au i el rostre d'una dona, un geni malèfic amb ales. 

Al principi, les harpies eren dones de gran bellesa que disposaven d'ales i que es dedicaven a garantir el compliment del càstig que Zeus havia imposat al profeta Fineu després que aquest revelés secrets d'algun dels déus. Zeus va enviar a Fineu a una illa plena de menjar, i les harpies, gràcies a la seva habilitat per volar, s'encarregaven de treure-li el menjar de les mans cada vegada que aquest es disposava a menjar. 

Amb el pas del temps, es va començar a dir que les harpies feien malbé aquest menjar, defecant sobre aquest perquè així Fineu no pogués menjar-se'l. De manera simultània, el físic de les harpies va canviar, passant a ser monstres amb cos d'au i el rostre d'una dona desagradable, amb urpes.

Hi havien dues Harpies, encara que alguns autors diuen que n'hi van haver tres, filles de Taumant i la nimfa de l'oceà, Electra. Els seus noms varien, encara que generalment fan referència a les seves habilitats: Aelo (Veloç), Nicotoe (Victoriosa corredora) Ocípete (ala suau)... La llegenda més estesa sobre aquests éssers és la de Fineu. 

Cal destacar que les harpies també es caracteritzaven perquè eren capaces d'encantar a qui els escoltava amb els seus cants màgics. No obstant, de manera habitual el seu llenguatge eren una espècie de crits que resultaven realment desagradables. 

Seguint amb l'evolució, avui es coneix com a una harpia un individu pervers i maligne, capaç de fer mal a una altre persona. Les harpies fan ús de l'engany i diversos mètodes perversos per aconseguir els seus objectius, provocant desgràcies. 

Per exemple, a la vida quotidiana ens podem referir a una persona dolenta com a una harpia: "Al final, aquella només era una harpia que només es volia quedar amb els meus diners".

També podem relacionar el concepte Harpia amb l'àguila harpia o harpia, que és l'au nacional de Panamà. Es tracte de l'àguila més gran del planeta. 

Alba Riera
1r batx