25 d’abril de 2019

EL MITE DE LA CAVERNA

El mite que us explicaré a continuació fou inventat per Plató. Plató era un famós pensador de l'antiga Grècia, va néixer entre els anys 428 i 427 aC a Atenes i va morir als 81 anys a la mateixa Atenes. Les grans motivacions filosòfiques de Plató eren l'ètica la política i l'epistemologia. En una ocasió el filòsof decidí donar la seva opinió sobre un tema en particular de la filosofia, les idees, a través d'un mite.  Aquest l'anomenà "El mite de la Caverna".

El mite explica com tres homes es troben atrapats dins una caverna, lligats pels peus i pel coll a un mur de manera que aquest queda darrera seu. Darrera d'aquest mur hi ha un foc encès, els homes que mantenen el foc encès fan moure unes figures que es projecten a la paret de la cova, per tant, l'única cosa que poden veure els tres presoners. Aquests pensen que les ombres que veuen reflectides són la realitat ja que són el que han vist al llarg de la seva vida i desconeixen qualsevol factor que negui que el que veuen no és cert. 

Un dels homes aconsegueix alliberar-se de les cadenes i surt a l'exterior de la cova, de manera que mica en mica descobreix la veritat, veu que el que és real és el món exterior i no les ombres de dins la cova. 

L'home meravellat pel que ha descobert torna eufòric fins als seus companys per comunicar-los la veritat, doncs sent la necessitat de compartir el seu coneixement, tanmateix aquests el prenen per boig i l'intenten matar. 

Amb aquest mite Plató vol representar vàries coses; els presoners com a símbol de la condició humana inicial, és a dir, la ignorància, l'home alliberat que observa la vertadera realitat i transita per la caverna direcció a la sortida simbolitza el camí dolorós del coneixement. L'interior de la caverna, que representa el món de les coses, el món que vivim, el que contemplem a través dels nostres sentits. Els reflexes al mur simbolitzen el coneixement sensible impulsat per la irracionalitat dels instints i prejudicis. Finalment, l'exterior de la caverna simbolitza el món de les idees, el món il·legible. Representa l'àmbit de la reflexió de la filosofia i de la ciència. 



Representació del mite
Jana Casacuberta
1r batx

6 comentaris:

Alba Le Riera ha dit...

Els pensadors d'aquella època acostumaven a explicar-se el perquè de les coses en forma de metàfores, o explicant una història entenedora per tal de que l'altre gent fos capaç d'entendre allò que volien dir.
Gràcies al pensament de Plató la societat va aconseguir evolucionar una mica més.
Bona feina!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Plató fou un home molt important en el món de la filosofia, ja que mostrant el seu punt de vista a la gent, va fer grans avenços entre la gent desenvolupant l'interés pel coneixement.
Molt interessant!

Judith Rodríguez ha dit...

Ben bé aquest mite de Plató dóna pas al que coneixem avui en dia com a la reflexió de la filosofia i de la ciència, tal i com has dit. Plató utilitza un mite per tal d'escenificar les seves idees i pensaments respecte l'engany i la ceguesa, en quant a la realitat, de l'home.
Molt interessant!

Bruna Villegas ha dit...

Plató va donar veu a aquest mite fa molts segles, i ha resultat ser una de les coses més certes que existeixen. De fet, això ens passa dia rere dia: estem acostumats a veure les coses d'una manera (per exemple, a través de la pantalla) i quan finalment les veiem en la realitat ens sorprenem i, fins i tot, podem arribar a creure que no és cert. Bona feina!

Fernanda Paredes ha dit...

Les interpretacions més conegudes sobre el mite són: la comparació de les realitats, la comparació dels processos i el valor de l'idea del bé. En aquest mite podem observar la dificultat d'acceptament que te la gent al conèixer noves fronteres.

Berta Dong Reixach ha dit...

Podem veure que Plató sempre ha estat un dels millors filòsofs en aquesta vida. Aquest mite explica moltes veritats, ja que a vegades estem molt capficats amb alguna cosa o idea que no ens deixa veure la realitat, fins que un dia se'ns presenta la realitat davant nostre i ens adonem que no tot era com pensaven.