LES DONES A L'ANTIGA ROMA

La mare tenia un lloc important a la família romana: al costat del seu marit, era qui acceptava els consells i era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater familias (el pare) a vegades confiava la direcció de la casa a la seva dona, si considerava que n'era digna. Davant de la dona grega, la romana era molt més lliure: acompanyava el seu marit a recepcions o banquets, i sortia de casa sense restriccions, de compres o de visites, sempre que anés envoltada de servents i un vigilant per  protegir-la. La seva feina era tenir cura de la casa, teixia i filava, però les feines més complicades eren assignades als esclaus. 

Representació de dones romanes

Les virtuts i ocupacions de la dona romana es resumien en un famós escrit: 

"Casta fuit, domum seruauit, lanam fecit": "Va ser casta, va tenir cura de la casa i va filar llana".

La dona no era jurídicament independent, sinó que solia estar vigilada per un home. Primer del pare, i un cop casada podia seguir en la potestat del pare o passar a la del marit i, si morien, se li adjudicava com a tutor un familiar: el germà, el cunyat, el fill o un home escollit per ella. Com que les dones vivien separades del tutor, gaudien d'una gran llibertat, però amb el temps, la tutela de les dones aniria desapareixent.

Sortien de casa per anar a comprar, fer visites socials, veure espectacles públics, etc. Les dones de la classe social es movien per la ciutat a sobre d'una cadira de mans. Les senyores riques no tenien obligacions, no s'havien d'esforçar per vestir-se perquè era feina de les esclaves. 

Cadira de mans

David Raurell
4t ESO