MATER MATUTA

Escrita per -
Dins de la mitologia romana, el Mater Matuta era la divinitat primigènia associada amb el matí i moltes vegades també el fenomen de l'alba, sent a més un objecte de culte un dels més importants que se celebraven dins del calendari romà.
La festa que se celebrava en el seu honor el dia 11 de juny i es coneixia amb el nom de "Matralia". Només podien assistir les dones casades un sol cop i el seu marit tenia que estar viu, les esclaves sent totalment excedides d'aquest culte.
El seu temple era en el Forum Boarium que va ser un mercat de ramat molt important. Actualment en aquest espai hi ha l'església Sant Omobono.
La llegenda diu que Mater Matuta en realitat va ser Ino-Leucotema, la filla de Cadme, qui després d'haver-se suïcidat, hagués arribat al port de Roma com a divinitat marina.
Es Ovidi qui relata la seva arribada a Roma, Mater Matuta es va trobar amb unes bacants que estarien celebrant les festes de les dionisíaques en el bosc sagrat de Stimula, i les qual per insistència de la deessa Juno van intentar ferir-la llançant-se contra ella.
En escoltar els crits d'ajuda de Mater Matuta, el déu Hèracles que es trobava prop de on passava els successos va acudir en el seu rescat aconseguint deixar-la lliure.
Posteriorment, va confiar la vetlla per ella a Carmenta, la mare d'Evandre, qui pronosticaria que aquesta rebria culte a Roma, com també rebria culte el seu fill Portumnàlia, déu marí que vetlla pels ports.
Per tot això Mater Matuta és associada als mars i ports.
Escultura Mater Matuta
Marco Peña
4t ESO

Comentaris

Jana Casacuberta ha dit…
Desconeixia aquesta divinitat però, fent una mica de recerca he trobat que la festa que se celebrava en honor seu el dia 11 de Juny, era només per dones solteres o per aquelles d'edat avançada que encara seguien amb el seu primer matrimoni.
Bona feina!
29 d’abril del 2019, a les 10:36
Alba Le Riera ha dit…
"Mater Matuta", a part de ser la deessa de l'alba o la sortida del sol, també la consideraven deessa dels nadons, el mar i el port.
La seva festa era una de les més importants que es celebraven dins el calendari romà, a causa de la seva gran importància.
Bona feina!
29 d’abril del 2019, a les 10:37
Berta Dong Reixach ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
13 de maig del 2019, a les 18:59
Berta Dong Reixach ha dit…
Mai n'havia sentit a parlar de la divinitat Mater Matuta, l'he trobat molt interessant ja que a la seva festa que se celebrava el 11 de Juny només hi podien assistir dones casades amb un sol home, i a sobre havia d'estar viu. Ho he trobat molt curiós.
Molt interessant.
13 de maig del 2019, a les 19:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació