19 d’abril de 2019

QUI VA CREMAR ROMA?

Segur que molts de vosaltres creieu fermament que Neró, emperador de Roma del 54 al 68 d.C., fou qui va incendiar la ciutat l'any 64 d.C., però està demostrat que no va ser així.

El dia 9 de juny de l'any 68, l'emperador Neró es va treure la vida després que l'exèrcit el tragués del poder, ja que no estava molt centrat en el govern de Roma, al contrari que en les curses de carros, el sexe i el teatre. És per això que desatenia els afers d'estat i permetia que la corrupció envaís tots els estaments de l'imperi. Quatre anys abans, l'any 64, Neró fou culpat per cremar Roma, malgrat els seus intents de carregar-ne la culpa als cristians. El foc va cremar durant cinc dies i les flames van causar una gran destrucció. Tot i així, el que molta gent passa per alt és que, aquell dia, l'emperador no estava a la ciutat, sinó que es trobava a Anzio, la ciutat on va néixer, a uns cinquanta quilòmetres de la capital.

Fou Tàcit, historiador llatí, qui va acusar a Neró de l'incendi. Això ho afirma en els "Annals". En realitat, la superpoblació i el desordre que hi havia a Roma foren els culpables. Tampoc és veritat que Neró acusés als cristians, com narrava Tàcit, ja que d'altres historiadors llatins posteriors no ho van escriure mai. Quin és el motiu pel qual Tàcit va culpar a Neró? Bé, aquest motiu es troba en la malvolença que les classes altes sentien cap a l'emperador.

Neró ja s'havia guanyat aquest odi, en primer lloc perquè fou ell el successor de Claudi (era el seu padrastre) i no el seu fill biològic, Britànic. També per els crims que va cometre: matà a la seva pròpia mare, Agripina; el seu germanastre, Britànic; la seva tia; la seva primera dona i germanastra, Octàvia (filla de Claudi); la segona muller, Popea Sabina; el fill del primer matrimoni de Popea, Rufio Crispino, i altres amb els quals no tenia cap vincle familiar.

Per aquests motius i també per altres (com ara les lluites de senadors i cavallers romans que organitzà) Tàcit i molts altres cronistes llatins no el van perdonar mai i el van acabar culpant de l'incendi de la ciutat.

La torxa de Neró (1877), de Henryk Siemiradzki

Bruna Villegas
1r Batx

3 comentaris:

Unknown ha dit...

És curios com coses que passaven fa milers d'anys, encara siguin freqüentades avui dia, això de posar la culpa a una altra persona per així lliurar-se d'un càstig o, perquè la gent agafi odi envers el "culpable", són coses que avui en dia encara són prensents en la nostra societat. Podem veure que en algunes coses encara no hem evolucionat gens.
Jana Casacuberta, 1r batx.

Fernanda Paredes ha dit...

Suposo que el van voler acusar per l'odi i el rencor que li guardaven, ja que les seves accions eren tot lo contràries a bones i van voler intentar que el seu nom quedes encara més malament del que ja havia quedat després de tot el que havia fet. Una bona entrada!

Berta Dong Reixach ha dit...

Jo sempre havia pensat que havia estat Neró el que havia provocat l'incendi, ja que en alguns llocs havia llegit que s'havia vist a Neró tocant un instrument mirant com Roma es cremava.
Podem veure que Tàcit va fer tot això per un acte de venjança per tot el que havia fet ala seva família i d'enveja cap a Neró.
Molt interessant!