DIANA

Escrita per -
Diana era la deessa de la cacera, la fertilitat i la virginitat i protegia la natura i els animals (que preferia relacionar-se amb ells). També va ser nomenada deessa de la lluna i de la puresa.  Es diu que ella vivia pels boscos més amagats on no van ser explorats. Molt sovint la comparaven amb la deessa grega, Artemisa. 
Diana, la caçadora, Guillaume Seignac

Segons la mitologia, Diana neix de la relació entre Júpiter i Latona i és germana bessona d'Apol·lo Febo (el déu del sol) . Es diu que Diana va decidir guardar per sempre la seva virginitat per el dolor causat del seu part amb sa mare, Latona. Així també va fer Minerva, germana de Diana. Les dues germanes són conegudes com les "verges blanques". 
També es diu que Diana va obtenir el seu arc i fletxes del seu pare Júpiter.

Diana després del bany, oli de François Boucher (1742), Museo del Louvre

En un altre cas també s'explica que Diana va demanar al seu pare  que li concedís alguns desitjos com no casar-se mai, un parell de gossos amb orelles baixes, cérvols que fessin rodar el seu carruatge i nimfes que l'acompanyessin per anar de caça. 

Es creu que Diana era greu, severa, cruel, una de les deesses més venjatives perquè al veure's insultada per homes, els convertia en cérvols i enviava els seus gossos a matar-los com l'exemple de Acteó. En una altre ocasió va trepar amb les seves fletxes i va 

En el cas de ser insultada per una dona només les castigava amb el dolor del part o la mort. 

 Rebeka Picoiu
4t ESO                     

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació