LA CREACIÓ DE L'UNIVERS SEGONS ELS ROMANS

El concepte de Caos, alguna cosa i res a la vegada, ja era existent segles enrrere, conegut com un abisme sense fons, espai obert enmig de foscor on es trobaven tots els elements barrejats: el foc, l'aigua, l'aire i la terra. El Caos contenia el principi de les coses i per tant, també dels Déus, i per això se'l considera el més antic. Tot xocava entre sí en constant moviment. Previ a tot. 

Segons Hesíode, el Caos només era espai, una cosa indescriptible. El què es forma després comença a donar sentit en aquest res i tot alhora.  

Caos i Gea

Després va aparèixer Gea (la Terra), seguidament Tàrtar que és ho més  aproximat a l'infern cristià i finalment Eros, l'amor. De la Terra s'originen el cel (Urà), les muntanyes i el mar. Llavors Gea s'uneix amb Urà formant els Titans. Els Titans que són gegants capaços de tocar el cel, són realment simbolismes de la unió de la terra i el cel. 

Fusió d'elements

Però sota la Terra, seguia existint un espai buit on tot era Caos. Aquest Caos que genera Èreb, que més tard es converteix en el que es coneixia com l'infern i Nix (la foscor i la nit). 

Nix i Èreb van ajuntar-se creant així a Èter i Hemera, que van personificar la llum del cel i de la terra, donant així personalitat a Gea. 

Representació de Nix

Júlia Sàbat
1r Batx