PANEM ET CIRCENSES

Escrita per -
Panem et circenses és una locució llatina que actualment descriu la pràctica d'un govern que per manternir tranquil·la a la població o per ocultar fets controvertits proveeixen a les masses d'aliment i entreteniment de baixa qualitat  amb criteris assistencials. 

Gramaticalment, està formada per l'acusatiu de panis, -is i l'acusatiu de circensis, -e.


Panem et circenses
La frase va ser creada al segle I pel poeta llatí Juvenal i es troba en la seva Sàtira X. En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat  i entrades per les curses de carros i altres, que en general es deien circenses. D'aquesta forma el que aconseguien era mantenir al poble distret de la política.

Juli Cèsar manava distribuir el blat gratuïtament, o vendre'l molt barat, als més pobres, en total eren 200.000 beneficiaris. Tres segles més tard Aurelià continuaria el costum repartint a 300.000 beneficiaris dos pans gratuïts per dia.
Actualment aquesta frase estaria canviada per "pa i toros", "pa i futbol", "pa i diversió", etc.

Panem et circenses


 Marta Marín
4t ESO

Comentaris

Carla Espinosa ha dit…
Es impressionant el que arribaven a fer en aquella època per tal de distreure a la població i així no preocupar-se de que aquesta gent no es fiqués en els assumptes de la política.

Tot i que parles de que actualment aquesta pràctica es dona jo no tenia ni idea de que això existia.

M'ha sorprès bastant el fet de que baixessin els preus o directament els hi regalessin blat només per mantenir-los al marge de la política i no simplement per ajudar als més pobres.

Una entrada molt interessant!!
26 de maig del 2013, a les 20:20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació