28 de maig de 2013

CURIOSITATS D'UN PART ROMÀ

Mai us heu preguntat sobre el naixement a l'antiga Roma?
Els nens antiguament naixien a casa mentre s'invocava la protecció de la deessa Juno Lucina, que és l'encarregada de portar els nens a la llum. Tot i així, hi ha d'altres divinitats importants en el naixement, com seria la Vagitano (que obria la boca al recent nascut perquè pogués plorar) o l'Alemona (que alimentava el fetus durant l'embaràs) i Antevorta (la deessa que assistia quan el nadó venia de cap), o la Postvera (quan el nen venia de peu). La deessa Vitumno era l'encarregada de donar-hi vida en el moment de néixer, Cuba era la que el portava al llit, Cunina era qui la bressolava i el protegia dels mals.
Qui podia assistir al part?

Els homes no podien assistir als parts, ni tan sols el pare del nen o el metge. De tot se n'encarregava la llevadora (menys en els casos de les famílies pobres que no s'ho podien permetre ja que aquests tipus de serveis eren cars, per això, les dones pobres només podien ser ajudades per les seves parentes).
Com havia d'estar la dona?
La llevadora ajudava a la cadira obstètrica on s'asseia la partera, que estava despullada i amb els cabells solts.  Aquesta no podia portar res, ni tan sols un anell ja que es considerava que qualsevol nus o lligam dificultaria el naixement del nen.
La decoració:
La cadira estava perforada, oberta al front, amb un seient de forma de mitja lluna i uns reposabraços. Algunes cadires tenien un respatller, que ajudava en el part a la dona a empènyer, o si no qui l'ajudava era una altra dona que es posava darrere d'ella i la subjectava.
mare amb el seu nadó
La feina de la llevadora:
-Observava al nadó per comprovar la seva vitalitat i veure si tenia alguna deformació.
-Anunciava el sexe del nadó (a través de senyals i no paraules)
-Tallava el cordó umbilical a quatre dits del ventre de la mare, evitant utilizar eines metàl·liques, és a dir, o vidre, ceràmica o una escorça de pa dur.
-Lligava el cordó amb un fil de llana i netejava al recent nascut.
Per ara us deixo només aquesta informació sobre els parts, ja que em podria allargar molt més, per això espero a  la pròxima entrada parlar-ne molt més, com seria sobre les cerimònies que hi ha, etc. 

Tot i així, per ara us plantejo aquesta pregunta: considereu just que cap home pogués assistir al part, ni tan sols el seu pare?
Fins la pròxima!

Angi Johana Chang
4t ESO

5 comentaris:

Yasmina Ketami ha dit...

Era molt curiós com teníen els nens abans, no entenc gaire això que has dit que anunciaven el sexe del nen amb senyals i no paraules.
Envers la questió que acavas de planetejat no estic gens d'acord que els homes no poguessin asistir al part, ni tan sols el pare o el marit de la dona. Però, ni tan sols el metge? Es extrany també que el nadó no s'alletés de la seva mare i que hi hagués una dona que tingues aquesta funció.
En general molt bona entrada i realment jo havia pensar com teníen els fills abans.
Molt bona entrada!

Laia Fernández ha dit...

Per suposat que era totalment una injustícia que ni el pare del nen tingués l'oportunitat de veure el naixement del seu fill. Tot i així, em d'entendre que era una mentalitat molt més tancada i tradicional. M'ha fet molta gràcia el fet de que les dones haguessin d'anar totalment despullades perquè sinó dificultava l'arribada del nadó. bona entrada!

Paula Campelo ha dit...

Mai m'havia preguntat com eren els parts en l'època romana, però després de llegir l'entrada hi ha hagut algunes coses que m'han cridat l'atenció.

Com tots sabem, els romans eren molt religiosos i creien en molts déus que tenien diverses funcions. M'ha sorprès que diferents deesses tinguéssin el deure de fer-se càrrec de diferents fases de l'embaràs, ja que una ajudava al nen a obrir la boca per primera vegada per tal que pogués plorar i respirar per primera vegada, una altre l'ajudava a fer les seves primeres passe,...

La cosa que més m'ha impactat és que cap home podia ser testimoni del part, ni tan sols el pare de la critura. Crec que el pare hauria de poder assistir al naixement del seu propi fill, ja que té el mateix dret. Per aquesta raó, no em sembla gens bé i estic molt contenta que avui en dia hagin canviat les coses i els pares puguin ser testimonis.

Una entrada molt interessant Angi!!!

Mireia Linares ha dit...

Sembla increïble com ha canviat tot això. Crec que no era just que ni tan sols el pare pogués estar present durant el naixement del seu propi fill.

M'ha cridat l'atenció la mà de deesses que "estaven presents" durant el part d'una dona, però bé, ja sabem com eren els romans...

És curiós que parlis de la decoració de la cadira. De que deuria dependre que algunes cadires tinguessin respatller i altres no? ...

Bé, molt bona entrada Angi!

Martí Vilalta Grau ha dit...

Una entrada molt interessant Angi!

La veritat és que mai havia sentit a parlar sobre els parts dels romans n'hi mels hauria pogut imaginar. Sobretot el fet de que utilitzessin tants deus per fer només aquesta mena de ritual per els romans. bUna de les coses que més m'ha sorprès ha estat el fet de que el pare ni tan sols estigues veient com la dona pareix i també m'ha sorprès moltíssim que la dona no alletès el seu propi fill i que per alletar els nens hi haguessin dones que només s'especialitzessin en això. Una de les coses que també m'ha impactat bastant és el fet de que les dones al part haguessin d'estar completament despullades ja que això facilitaba el neixament del fill.