CÀSTOR I PÒL·LUX

Escrita per -
Càstor i Pòl·lux, segons el mite, van ser dos bessons fills de Leda, la dona del rei espartà Tindareu. És creu que aquests dos germans van nèixer de la mateixa mare però Pòlux no de Tindareu, com Clitemnestra i Càstor, sinó de Zeus com la seva germana Helena de Troya. Es diu que Zeus va conseguir seduir a Leda transformant-se en un cisne, la qual cosa també va fer creure que van nàixer de dos ous, com aquests.

"Càstor i Pòl·lux"


Càstor i Pòl·lux van viure diferents aventures com el rescat de la seva germana Helena, amb l'ajuda de Teseu. Però Càstor en una picabaralla contra un granjer anomenat Idas. Pòl·lux va quedar desconsolat per aquella falta en la seva vida, aquell amb qui havia compartit tots els moments. Així que resà al seu pare, Zeus, que li treiés a ell la vida o que li dongués la immortalitat al seu germà. Zeus com a resposta va juntar als dos germans fent-los passar la meitat del seu temps al Hades i l'altre meitat, a l'Olimp amb els déus.



Una altra llegenda també afirma que els dos germans van acabar convertint-se en la constel·lació de Gèminis (bessons).








Ivan Linares
1r Batxillerat

Comentaris

abigail ha dit…
Es molt interessant el que ens acabes d'explicar, sincerament en coneixia una part de l'història, però no tota. I en realitat es molt bonica.
19 de maig del 2011, a les 19:58
Anahi ha dit…
Doncs a mi em sonaven els noms, però no sabia que hi havia aquesta historia darrera d'ells. Molt interessant!
20 de maig del 2011, a les 9:12
Aina ha dit…
No en tenia ni idea d'aquest mnite. Trobo que és molt maco que es convertissin en unes constel·lacions, així podrien estar sempre junts.
20 de maig del 2011, a les 9:21
Adrià ha dit…
És un mite molt bonic, no savia que les dues figures de la constel·lació de geminis fossin aquests dos personatges.

Bona entrada Ivan!
20 de maig del 2011, a les 9:28
Ester ha dit…
Bona entrada!
No en sabia res d'aquests dos personatges. I tampoc sabia que aquests dos representaven la constel·lació de gèminis.
20 de maig del 2011, a les 9:43
Mireia Cutura ha dit…
No coneixia el mite ni l'origen de la constel·lació de gèminis i trobo que és un mite ben curiós ! Bona entrada!
20 de maig del 2011, a les 9:44
Laura ha dit…
No coneixia l'origen d'aquesta constel·lació ni el seu mite, m'ha semblat interessant la historia i el preu que van haver de pagar els dos germans per a poder estar junts.
20 de maig del 2011, a les 9:49
Cristian Martinez ha dit…
Es molt interessant, no en coneixia res sobre aquests bessona però ara ja m'he assabentat.
Bona Entrada!
20 de maig del 2011, a les 12:00
Joan Ariño ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
20 de maig del 2011, a les 12:27
Janet Galvez ha dit…
Esta molt interesant aquesta entrada,jo no sabia res del que s'ha explicat de d'aquests dos bessons. Molt bé!
23 de maig del 2011, a les 10:49
Unknown ha dit…
Molt bona entrada, desconeixia l'historia sobre els bessons!
24 de maig del 2011, a les 12:59
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació