CLÀSSICS A LA ROMANA

Leda, fill del rei Testi, reina d' Esparta es va casar amb Tindàreu i va tenir dos fills; Càstor i Clitemnestra . Al mateix temps, Leda va donar a llum a dos fills de Zeus; Pòl·lux i Helena. Pòl·lux, al ser fill del déu Zeus era immortal, en canvi Càstor, que era fi . ll de l'humà Tindàreu, era mortal. Tots dos van ser engendrats la mateixa nit. Primer Càstor, i al cap d'una estona, Pòl·lux. Càstor i Pòl·lux anomenats també Dioscurs, van ser dos herois i bessons. No obstant això,  Pòl·lux, al ser fill del déu Zeus, va ser el germà bessó immortal de Càstor, i Tindàreu va recuperar el seu tro a Esparta i va adoptar a Pòl·lux com a fill seu.   Els dos germans tenien habilitats: Càstor se'l coneixia sobretot per cavalcar i domar cavalls i el seu germà, per l'habilitat en la lluita cos a cos. Se'ls representa com a dos joves despullats amb un casc en forma d'ou perquè la seva mare Leda, va pondre dos ous.        Castor i Pòl·lux Museu de Varsòvia El...

György Orbán és  un compositor Hongarès nascut l'any 1947 a romania. Després d'estudiar va ser professor d'acadèmia de música de Cluj-Napoca fins que l'any 1979 va haver d'emigrar de Romania a Hongria, on allà va acabar sent professor de composició a l'Acadèmia de música Liszt de Budapest, el 1982.  György Orbán La seva música coral és una barreja de renaixement litúrgic tradicional i barroc. Una de les peces més conegudes que  va compondre es "Lauda Sion", escrita en llatí i la seva lletra diu: Lauda, Sion, Salvatorem Aclama, sió, salvador Lauda dulcem et pastorem aclama el líder i el pastor In hymnis et canticis En himnes i cançons Quantum poses, tantum aude: Per molt que t'atreveixis: Quia major omni laude Perquè és més gran que tots els elogis Nec laudare sufficis Tampoc n'hi ha prou amb aclamar Hi ha molts cors arreu del món que canten aquesta cançó, però el més proper que tenim en el Vallès Oriental és el Cor Infantil Amics de la Unió, si...

Segurament molta gent es pensa que l'important de la bellesa en l'Antiga Grècia era l'exterior, és a dir com et veies físicament. Però a part de ser així, també hi havia una cosa imprescindible, la bellesa de l'ànima, un ésser humà havia de tenir una ànima bella i bonica, igual que també havia de tenir un cos harmònic i agraciat. Així doncs, anem a descobrir quin era el veritable concepte de bellesa, i anem a veure si concorda amb els estàndards de bellesa que tenim en l'actualitat. Des del Renaixement , les obres d'art i poesia Grega i Romana han tingut molt en compte la bellesa estètica, i gràcies a això nosaltres hem agafat una mica d'aquest concepte de bellesa, així doncs, creieu que els de l'Antiga Grècia veien bellesa on la veiem nosaltres avui en dia? Com ha anat evolucionant i com s'ha anat modelant aquesta manera de veure la bellesa? CÀNON DE BELLESA GREC El cànon de bellesa a Grècia es basava bàsicament en l'harmonia i les matemàtiques....

Al llarg de l'antiga Roma, hi ha hagut moltes coses destacables com la seva cultura, la vestimenta l'art, etc. En aquesta entrada escriure sobre les estàtues de l'antiga Grècia i roma. En els museus  vaticans  podríem trobar l'estàtua de Laocoont i els seus fills, és una de les millors obres representativa del període hel·lenístic, al cap de Laocoont es pot veure una expressió de dolor i malestar i tristesa, el de l'esquerra que ja ha estat mossegat per la serp es veu com si estigués pàl·lid i mig mort.                                                                                                             Lacoont i els seus fills , Agresando, Polidoro i Atenoro de Rodas L'estàtua d'Apol·lo Sauroktonos é...

Les Moires eren un trio de deesses, cadascuna amb un paper específic en la gestió del destí. Cloto, la filadora, començava el procés en teixir el fil de la vida. Li seguia Làquesis, la que mesurava, qui determinava la longitud del fil, i per tant la durada de la vida. Finalment, Àtropos, la que no podia ser evitada, tenia la tasca ombrívola de tallar fil en el moment apropiat, posant fi a la vida d'un individu.                                                                                      Las tres Moiras , David Armas Representacions i Simbolisme: Les Moires eren sovint representades com a ancianes vestides de blanc que treballen en un teler diví. Aquest teler és símbol del destí i el temps. Els seus noms i atributs personificaven la idea que el destí de cada ésser humà...

El mite de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega, en ell ens explica de manera figurada les passions i debilitats humanes.                                                                        Escultura de Leda Uns dels atributs més sorprenents de Zeus és la seva capacitat per transformar-se en qualsevol forma que triï, sovint en la forma d'algun animal per tal de seduir a les dones.  La versió més popular d'aquest mite diu que Leda era una dona molt bonica, tant que fins i tot Zeus la desitjava. Un dia mentre caminava pel costat del riu Eurotas,  es va trobar amb un cigne preciós que s'escapava de l'atac d'una àguila. Ella el va protegir i es va deixar seduir per aquest, que era Zeus transformat. Aquella mateixa nit Leda es va unir al seu marit Tindàreu rei d'Esparta...

El laberint de Creta o més conegut com el laberint del minotaure, és un dels mites més coneguts de la mitologia grega. El mite ens parla sobre el minotaure el qual era fill de Pasífae, dona del rei Minos de Creta i del bou blanc enviat per Posseïdor. El rei Minos va demanar-li ajuda a Posseïdor per poder arribar al tron, el qual va accedir, però a canvi li va demanar que sacrifiques a un bonic bou blanc com agraïment. Però quan Minos va veure-ho bonic que era el bou blanc, va voler quedar-se'l. Així que el va amagar i va sacrificar un bou normal. Posidó va adonar-se'n i ofès per l'acció de Minos, com a venjança va fer que Pasífae s'enamorés del bou blanc enviat per ell. D'aquesta unió naixeria el Minotaure, una criatura mitològica meitat humà, meitat bou el qual era molt agressiu i s'alimentava de carn humana.                                           Bust del Minotaure exposat al Mu...