CLÀSSICS A LA ROMANA

El llatí és una llengua Itàlica que pertany a la família lingüística de l' indoeuropeu . També sabem que va adquirir una gran importància amb l'expansió  de l'Imperi Romà ja que era la llengua oficial de l'imperi que ocupava major part d'Europa i Àfrica septentrional, juntament amb el grec.  El llatí mai ha deixat d'utilitzar-se en la seva forma escrita, i segueix sent parlat com a segona llengua per milers de persones en congressos i reunions, és per aquesta raó que mai ha sigut una llengua morta .  Actualment és l'idioma oficial en la Ciutat del Vaticà. Text en llatí Però, per altra banda el llatí comença al segle VIII a.C i acaba a l'Edat Mitjana, i per això es pot dividir en diversos períodes :  Arcaic: del segle XVIII a.C al I a.C. Els textos en llatí arcaics es caracteritzen per una ortografia i unes normes diferents a les de l'època clàssica. Autors destacats poden ser Appi, Livi Andrònic, Plaute... Cl...

No us heu preguntat mai d'on ve el vostre nom? Segurament, oi? Segurament heu buscat al google l'origen o el significat del vostre nom. Doncs bé, si no ho sabeu encara, jo estic aquí per ajudar-vos! Però només si el vostre nom té origen grec o llatí, si no no, em sap greu.  Hi ha un diccionari que es diu el diccionari etimològic català-valencià-balear . Si introdueixes el teu nom a aquest diccionari el sortirà el significat i la etimologia d'aquest, així que per curiositat, he decidit buscar les arrels dels noms dels meus companys de la classe de llatí. - Eulàlia:  pres del llatí Eulalia , nom de diferents santes cristianes dels primer segles, i especialment la que fou martiritzada a Barcelona. Santa Eulàlia de Barcelona va ser una noia cristiana que va morir al 303 ac. per no voler rebutjar a la seva fe durant les persecucions de Dioclecià , essent aixi venerada com a màrtir.  Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona - Alba:   del llatí alba...

Thor era el déu del cel, llamps i trons més venerat per les tribus alemanyes. Fill d'Odin i Lord era també el déu de la força física ja que cap home ni divinitat podia igualar-lo. Aprofita aquesta qualitat per lluitar contra els gegants de l'Escarxa, els seu principal passatemps.  A Thor se'l reconeix ja que per la seva barba vermella i per que sempre porta amb ell un martell anomenat Mjolnir amb un gran poder destructiu, i que després de ser llençat sempre torna a la mà. A més a més porta un cinturó que duplica la seva força.  Quan el cristianisme es va estendre cap al Nord, els seguidors dels antics déus es van oposar a la figura de Jesucrist, i portaven amb ells uns amulets amb forma de martell com a resposta a la creu cristiana.  Thor amb el seu martell Els pobles indoeuropeus tenien un déu del cel, trons i llamps. Probablement, Thor va heretar les principals característiques de les religions i cultures indoeuropees, encara que es ...

Fa uns dies, els alumnes de 4rt ESO vam fer una classe de llatí no gaire normal. Vam substituir els llibres per una càmera i l'atenció la vam posar en la gravació d'un Harlem Shake d'estil romà. Va ser una experiència molt divertida ja que, qui no substituiria els llibres per fer una altra cosa una mica o potser bastant més divertida?  Bé doncs, a continuació podeu veure unes imatges del making off .  tots els col·laboradors d'aquest vídeo   I per acabar feu clic aquí per poder veure el resultat d'aquesta gran classe de llatí i no us oblideu de clicar a me gusta! Alba Prieto 4t ESO

Panem et circenses és una locució llatina que actualment descriu la pràctica d'un govern que per manternir tranquil·la a la població o per ocultar fets controvertits proveeixen a les masses d'aliment i entreteniment de baixa qualitat  amb criteris assistencials.  Gramaticalment, està formada per l'acusatiu de panis, -is i l'acusatiu de circensis, -e . Panem et circenses La frase va ser creada al segle I pel poeta llatí Juvenal i es troba en la seva Sàtira X. En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat  i entrades per les curses de carros i altres, que en general es deien circenses. D'aquesta forma el que aconseguien era mantenir al poble distret de la política. Juli Cèsar manava distribuir el blat gratuïtament, o vendre'l molt barat, als més pobres, en total eren 200.000 beneficiaris. Tres segles més tard Aurelià continuaria el costum repartint a 300.000 beneficiaris dos pans gratuïts per dia. Actualment aque...

El poeta romà Juvenal (de principis del s.II), solia afirmar que, de nit, era més segur el bosc Gallinaria que el centre de Roma perquè  estava plena de perills de tota mena. Hi havia poques persones que s'atrevien a creuar els seus carrers en busca de diversió. Generalment eren gent sense escrúpols o borratxos. En els dies normals, la nit queia sobre Roma com la ombra d'un perill difós.  carrer romà a les fosques Un altre perill nocturn eren els brètols i pòtols. Hi havia grups de nois de les millors famílies de la ciutat, fins i tot, Neró , quan era emperador, s'hi va afegir varies vegades. Anaven pels carrers fent tota mena d'abusos. Algunes vegades fins i tot tiraven les seves víctimes a les clavegueres.  Els ciutadants més rics que es veien obligats a sortir, ho feien sempre acompañats per un grup d'esclaus que amb torxes els iluminaven i els protegien. La resta de romans només sortien si era estrictament necessari i anaven amb les patrulles...

Per els romans la construcció d'aqüeductes era molt important, per això van construir bastants. La funció bàsica dels aqüeductes era proporcionar aigua a les ciutats i llocs industrials. Els aqüeductes tenien un gran èxit en l'enginyeria antiga, per això avui dia encara podem trobar diferents aqüeductes. A continuació us explicaré uns quants aqüeductes que van construir els romans: - Aqüeducte romà de Tarragona:  Va ser construït al segle I a.C, va ser construït al costat dels barrancs dels Arcs. També se li coneix com el Pont del Diable, ja que explica la llegenda que en la primera construcció de l'aqüeducte quan tot anava endavant va haver-hi una forta tempesta i ventada que va destruir l'aqüeducte. El constructor en veure l'enderroc del pont va dir que només el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada i en aquell moment se li va aparegué Satanàs de sobre i li digué que ell faria el pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera de Mèdol.  Llavors...