CLÀSSICS A LA ROMANA

El mite d'Artemis i Orion és una història tràgica que ens parla de l'amor no correspost, la venjança i les conseqüències d'actuar per impulsos. Artemis, la deessa grega de la caça, la natura salvatge i la lluna, va tenir una relació molt especial amb el jove caçador Orion, que va ser considerat un dels homes més guapos i habilidosos en la caça. Orion era un jove amb un gran coratge i habilitat, però també era ple de vanitat. Es deia que es vantava davant d'Artemis de la seva força i les seves proses de caça, fins al punt que va arribar a dir que podia matar qualsevol bèstia, fins i tot els animals més salvatges que Artemis mateixa caçava. "Diana i Orión" de Johann Heinrich Tischbein Artemis, una deessa orgullosa i ferma en els seus principis, va veure aquest desafiament com una amenaça per al seu domini sobre la natura. Però, malgrat això, no va poder evitar començar a sentir una certa atracció per Orion, que compartía el seu amor per la caça i la natura. Sego...

  La història d'Apol·lo i Dafne és una d'aquelles llegendes que exploren el poder de l'amor no correspon a les seves conseqüències. Apol·lo, el déu de la música, la poesia i el sol, es va enamorar perdudament de Dafne, una nimfa que preferia la llibertat i la vida a la natura abans que l'amor d'un déu.  Tot va començar quan Apol·lo es va burlar d'Eros, el déu de l'amor, per la seva capacitat de fer que els altres es fessin enamorar. Per venjar-se, Eros va disparar dues fletxes màgiques: una, amb una punta d'or, per fer que Apol·lo s'enamorés perdudament de Dafne, i una altra, amb una punta de plom, perquè Dafne rebutgés l'amor d'Apol·lo.  Apol·lo, atrapat pel seu amor, va començar a perseguir a Dafne sens descans. Però ella, farta de la situació, va córrer fins que va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu. El seu pare, va salvar-la, va transformar Dafne en un arbre de llorer. Quan Apol·lo va jurar que el llorer seria l'arbre sagrat de l...

El mite de Sísif és una història fascinant de la mitologia grega que parla sobre la lluita humana contra l'absurd i la desobediència davant dels déus. Sísif, el rei de Corint, era molt astut, i per això, va enganyar a la mort dues vegades. Primer va capturar Thanatos, i després va enganyar Hades, el déu del món dels morts, aconseguint així evitar la seva pròpia mort. Els déus, enfadats amb ell per haver desafiat les seves ordres, el van castigar d'una manera cruel. La seva pena consistia en empènyer una roca enorme muntanya amunt, però cada cop que estava a punt d'arribar al cim, la roca tornava a caure. Aquesta imatge de lluita incessant i sense sentit s'ha tornat en un símbol del nostre dia a dia, reflectint les frustracions que tots experimentem. El filòsof Albert Camus va escriure un assaig titulat El mite de Sísif on explora com, malgrat el que la vida pot semblar absurda, l'important és acceptar aquesta realitat i seguir endavant. Camus argumenta que Sísif, e...

La llegenda d'Hèrcules és una de les mes conegudes de la mitologia grega i relata les gestes d'un heroi que va haver de complir una sèrie de treballs impossibles per remidir-se i demostrar la seva força sobrehumana.  Hèrcules, fill de Zeus i d'Alcmena, era conegut per la seva força descomunal i la seva gran valentia. Però la seva vida no va ser fàcil. La deesa Hera, gelosa de la seva mare, va fer que Hèrcules fos víctima d'una maledicció que el portaria a matar la seva pròpia família. En veure els seus actes, Hèrcules va caure en una gran desesperació i va buscar el perdó dels déus.  Hèrcules va representar davant del rei Euristeu, qui li va imposar dotze treballs gairabé impossibles com a penitència. Aquests incloïen, entre altres, matar el lleó de Namea, capturar la cèrvola d'Àrtemis, netjar els Estables d'Augies, robar les pomes d'or de les Hespèrides i derrotar a la Hydra de Lerna.  Una de es gestes més conegudes d'Hèrcules va ser la seva vistòria so...