LA DEMOCRÀCIA ATENESA

La Democràcia Atenesa va sorgir al segle V aC a  Atenes (Grècia) i és un dels primers exemples de democràcia al món. Aquest sistema polític es va desenvolupar en un context d'evolució social i política, on l'augment de la influencia dels ciutadans en els temes polítics anava sent de més interès.

En aquest nou sistema, tots els ciutadans homes tenien els mateixos drets polítics i obtenien la possibilitat de participar directament en l'àmbit polític. En aquest sistema, els ciutadans no només participaven en la democràcia directa on podien prendre les seves mateixes decisions, sinó que també servien activament les institucions que els governaven.            

                               Rafael Sanzio, L'escola d'Atenes, 1510-1511 dC.

A part de Atenes, també hi van sorgir altres ciutats-estats que van tenir sistemes de democràcia (on podem destacar Argos, Siracusa, Rodas i Eritrea). Però, evidentment, la democràcia atenesa va ser sense dubte la més desenvolupada.

L'ASSAMBLEA I EL CONSELL

La paraula democràcia (demokratia) surt de demos, que es refereix al conjunt de ciutadans, i kratos, que significa govern.

Qualsevol ciutadà home podia participar en el principal òrgan democràtic de Atenes, en la assemblea (ekklesia). A l'assemblea els ciutadans es reunien per discutir i decidir sobre els problemes dintre de la ciutat, i ho feien almenys una vegades al mes (però el normal era entre dues o tres vegades). Qualsevol ciutadà podia interpel·lar en l'assemblea i votar les decisions simplement aixecant la mà. Si la majoria s'imposava, guanyava.
                             
                                           Foto de la ciutat de l'antiga Atenas

Era sovint que discutissin temes com les eleccions dels magistrats, l'organització dels subministraments de menjar, la legislació, els judicis polítics, la firma de tractats i la gestió de fons i assumptes militars. L'assemblea tenia el poder d'expulsar a ciutadans que podien arribar a ser perillosos, mitjançant la votació secreta en ostraka, un espai de llibertat d'expressió (parrhesia).

Participació Ciutadana a la Democràcia Atenesa

En l'Atenes democràtica, només els ciutadans homes majors de divuit anys podien participar en l'assemblea, mentre que els majors de 30 podien ocupar càrrecs superiors com a magistrats o jurats. Dones, esclaus i estrangers estaven exclosos de participar en aquest procés polític. 

L'assistència dins de l'assemblea s'incentivava econòmicament per cobrir despeses de desplaçament, però no es permetia lucrar-se amb les despeses públiques. Els ciutadans representaven entre el 10 i el 20% de la població dels quals uns 3000 participaven activament. 

Ostracisme
L'ostracisme era un mecanisme de la democràcia atenesa per expulsar temporalment un ciutadà considerat un perill.


Juan Manuel Jiménez
1r Batx

Comentaris

Jana Bosch ha dit…
Es diu que tots els homes tenien els mateixos drets davant la llei però en aquella societat només els homes poden votar i decidir, ni les dones o els estrangers (gent que vivia però no havien nascut al territori) tenien aquest dret.
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Juan!! El sistema democràtic antic és un tema realment interessant i important perquè és, en certa part, l'origen del nostre model actual. I va ser Pèricles, líder polític i militar, el que va ser considerat el consolidador d'aquest sistema a Atenes. Va assegurar-se que qualsevol ciutadà pogués accedir al poder, fent que alguns càrrecs polítics es deixessin d'escollir per votació i passessin a ser escollits gràcies a un sorteig obert a tothom. Així és com des de 457-356 els ciutadans de la tercera classe i més endavant també els de la quarta, la classe més pobra, van poder participar en la democràcia.
Pol Fernàndez ha dit…
Molt bona feina Juan! La teva entrada a simple vista és molt atractiva i la informació que conté està molt ben elaborada. El que més m'ha impactat ha sigut l'ostracisme i com funcionava, la resta de temes també m'han resultat interessants. Segueix treballant així, ànims!
Ona Coll ha dit…
Bona entrada Juan. Has fet una descripció clara i detallada de com funcionava la democràcia atenesa i del seu significat històric. És especialment interessant com expliques ep paper actiu dels ciutadans en les institucions i la importancia de l'assemblea en la presa de decisions.
Miquel Mena Moreno ha dit…
Excel·lent entrada! Explica molt bé el naixement i les característiques de la democràcia atenesa. Un detall interessant que s'hi podria afegir és que, tot i la participació directa dels ciutadans homes, el sistema atenès també es basava en una sortida aleatòria de càrrecs públics, com els magistrats, per evitar corrupció i el poder concentrat en unes poques mans. A més, el concepte d'ostracisme no només servia per protegir l'estabilitat política, sinó també com a mecanisme per evitar que un ciutadà aconseguís massa poder personal, un tema que va ser crucial en l'evolució de la democràcia.
Núria Marimon ha dit…
Molt bona entrada Juan! M'ha semblat molt interessant el tema que has triat, no sabia el que era l'ostracisme. Em sembla molt curiosa l'organització política i social que hi havia en aquella època.
Pol Llimargas ha dit…
Entrada molt interessant Juan, és una entrada molt interessant i enriquidora, m'ha sorprès el fet de la participació ciutadana. El que passa és que en una societat com aquell no entenc com les dones no podien votar. Tampoc sabia l'origen de la democràcia. He après noves, coses!
Aina Cruz ha dit…
Molt bona entrada! Has fet una explicació molt detallada de la democràcia atenesa i la seva evolució. La teva descripció de l'assemblea (ekklesia) i la seva importància en la presa de decisions polítiques és molt clara i m'ha semblat especialment interessant. A més, m'ha cridat l'atenció el sistema d'ostracisme, ja que mostra com els ciutadans podien actuar directament per protegir la democràcia. Tot i que només els homes podien participar plenament, és interessant veure com Atenes va ser un referent en la creació de models democràtics, tot i les seves limitacions.
Arnau Torrents ha dit…
Bona entrada, Juan! M'ha agradat la manera en que has transmès de manera tan clara com funcionava la democràcia atenesa i la importància que tenia la participació dels ciutadans en aquest sistema democràtic. Trobo molt curiós com funcionava l'ostracisme, ja que remarca com els atenencs buscaven equilibrar el poder. També m'ha sorprès que nmés una part petita de la població pogués participar activament. Tal i com ho has explcat en aquesta entrada ens dona per reflexionar sobre aquest tipus de democràcia, bona feina!
Sergio Mansergas ha dit…
Gran entrada Juan! No coneixia el concepte de Democràcia Atenesa fins ara! És molt interessant el poder que tenien les ciutats-estats que fins i tot tenien sitemes de democràcia. Sabies que el sistema atenès es podía basar en sortides aleatòries de càrrecs públics? En resum, és una entrada molt preparada i que segur que has dedicat molt temps.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)