EL MITE D'APOL·LO I DAFNE

El mite de Dafne i Apol·lo és un mite molt conegut de l'antiga grega, i es podria considerar una de les primeres relacions tòxiques de la història.

Mite

Aquesta història comença quan Apol·lo mata a la serp Pitó amb les seves fletxes. Després d'aquesta victòria, i degut a que Apol·lo és considerat un déu molt arrogant, aquest va ridiculitzar a Eros, fent burla del seu arc i les seves fletxes, ja que eren petites, i Eros, en busca de venjança, va disparar una fletxa d'or a Apol·lo que va causar un amor desesperat cap a Dafne, i una de plom a ella, fent que no sentís el mateix per ell, és més, feia que l'únic que podria sentir mai per ell fos repulsió.

Dafne era una bella nimfa que no volia tenir cap relació amorosa, doncs preferia la llibertat i la vida a la natura.

Apl·lo estava deseperat, cada cop que intentava acostar-se a Dafne ella corria, fins que va demanar ajuda als altres déus per que l'ajudessin a atrapar-la. En aquell moment, Dafne va pregar al seu pare, déu del riu, que l'ajudés, i va ser en aquell moment que la jove va convertir-se en un arbre; un llorer. Els seus braços van convertir-se en llargues branques, els seus cabells en fulles i els seus peus en arrels, que van quedar-se enfonsades a la terra.

Apol·lo i Dafne, escultura de Bernini












En aquell moment, Apol·lo no va poder fer res més que abraçar el tronc i plorar, i va prometre a Dafne que seguia estimant-la i que seria sempre el seu arbre preferit.

Des d'aquell dia, Apol·lo no va poder fer més que fer servir els seus poders d'immortalitat per a que l'arbre sempre es mantingués verd i anar a veure i a cuidar a Dafne.

Simbolisme

Aquest mite està ple de simbolisme. Simbolitza l'amor i l'obsessió, la transformació com a alliberament, el llorer com a símbol de victòria...

Dafne es converteix en un llorer perquè Dafne vol dir "llorer" en grec. A més, el llorer és un arbre orgullós i fort que no perd la seva bellesa ni la seva integritat.

En molts mites, les transformacions estan relacionades amb la protecció o la fuga, però també reflecteixen una forma de resistència davant un destí no desitjat.


Núria Marimon
1r Batx

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada Núria!! Sabies que un dels atributs més representatius d'Apol·lo és una corona de llorer? Doncs sí, i està molt relacionat amb el mite del qual parles a la teva entrada. Després de la transformació de Dafne amb un llorer, Apol·lo va decidir honorar-la portant sempre una corona de llorer i declarant aquest arbre sagrat. De fet, a arrel d'això, a l'antiga Grècia les cornes de llorer es donaven com a premi en els Jocs Pítics, eren proves atlètiques i competicions artístiques que se celebraven en honor a Apol·lo.
Aina Cruz ha dit…
Molt bona entrada! És curiós com aquest mite dona origen a tradicions tan significatives com l'ús del llorer com a símbol de victòria i saviesa. A l'antiga Grècia, a més dels Jocs Pítics, el llorer també es considerava un símbol de purificació i protecció, connectant-lo amb la figura d'Apol·lo com a déu de la llum i la profecia. Així, aquest arbre no només representa la transformació de Dafne, sinó també el vincle entre la naturalesa i els ideals humans.
Gerard Planas ha dit…
Hola Sergio, boan entrada! el text és interessant i m'agrada com combines dades històriques amb reflexions personals sobre els esports a l’antiga Roma. Destaces la connexió entre activitats antigues i esports actuals, i ofereixes informació curiosa, com l’ús de piscines a les termes. Tot i això, crec que podries aprofundir més en l’impacte social i cultural d’algunes pràctiques i profunditzar què es considerava "esport" en aquell context.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)