4 de juny de 2018

LA MEDICINA A L'ANTIGA ROMA

ORÍGENS

Els romans van adquirir la majoria dels seus coneixements en medicina dels grecs. Sobretot, gràcies a Hipòcrates, qui va ser una gran font d'inspiració i ajuda, ja que va deixar per escrit una detallada descripció de totes les malalties que va tractar.


Ja des dels inicis de la República, es van començar a crear escoles de medicina a Roma, on els futurs metges hi aprenien tot tipus d'habilitats mèdiques. Aquests mètodes, però, no eren estrictament científics, sinó que es combinaven amb rituals religiosos.


ELS PROFESSIONALS
Molts dels recent formats metges, començaven a formar-se professionalment a hospitals de l'exèrcit. Allà aprenien sobre anatomia i cirurgia per curar les ferides dels soldats. 

Els metges experimentats solien ser esclaus o lliberts, que es desplaçaven de poble en poble tractant els seus pacients a les fires o mercats.


Ara bé, aquests no visitaven a tothom. La gent pobra del món rural era atesa per curanderos amb remeis populars.


També el barber feia sovint funcions de metge i fins i tot de cirurgià. Aquests, creaven receptes que curaven algunes ferides. Afaitaven el cap del client i després estenien una composició de pasta sobre la ferida, amb una espàtula i una cullera de bàlsam.



LES INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES

Les operacions eren extremadament doloroses, ja que els romans no coneixien cap anestèsic. Els pacients bevien vi per alleujar el dolor. Malgrat tot, complexes operacions es duien a terme, com ara la amputació d'extremitats, l'establiment de pròtesis (sobretot de cames) o restabliment d'ossos trencats, cessàrees, extracció de pedres de la bufeta, etcètera.


Soldat romà traient una fletxa de la cama d'un company amb un parell de pinces


LES MALALTIES

En aquells temps, moltes malalties assetjaven a la població. Com és habitual, els infants eren sovint les víctimes innocents de grans epidèmies com el tifus.

Més del 90% de la població de l'Imperi era pobre, vivia al camp i tenia una existència més aviat precària. 

Anàlisis forenses realitzats recentment a esquelets procedents de qualsevol racó del món romà revelen moltes malalties relacionades amb la malnutrició.

Els metges romans sovint diagnosticaven les malalties que tenien els pacients a través del que aquests havien menjat.




ELS REMEIS

Els metges romans coneixien molt bé els beneficis de l'exercici físic, per això el recomanaven, juntament amb respirar aire pur i visitar regularment els banys, com a mesura per mantenir una higiene correcta.

Quant als remeis que utilitzaven per curar malalties o altres problemes de salut, els més coneguts són aquests:
  • Les infeccions als ulls eren tractades amb diferents ungüents fets de plom, zinc o ferro.
  • Per curar problemes respiratoris i afeccions de pit, s'utilitzava la barreja d'herbes medicinals i vi.
  • La saba d'algunes plantes era usada per curar problemes de la pell, com per exemple mossegades de serps.
Estan documentades més de 500 plantes medicinals que usaven els romans. Però no totes eren destinades a guarir, sinó que moltes van ser utilitzades per elaborar verí, a fi d'eliminar enemics. En una altra entrada parlaré sobre aquests.


ELS INSTRUMENTS MÈDICS

Els instruments més utilitzats pels metges i cirurgians romans eren els següents:
  • Fòrceps
  • Ganxos
  • Pinces
  • Escalpelos
  • Paletes
  • Agulles
  • Ventoses
  • Tisores
  • Serres
  • Palanques
  • ...
METGES CÈLEBRES
Han sigut molts els metges de l'Antiga Roma que han passat a la història: Celi Aurelià, Critó d'Heràclea, Escriboni Llarg, Dioscòrides, Sorà d'Efes i el més destacat: Galè. Aquest era un metge grec que va acabar sent el metge de la cort de l'Emperador Marc Aureli. El pensament d'aquest i el seu punt de vista van dominar la medicina europea al llarg de més de mil anys.

Galè
Marta Orte
1r Batx

9 comentaris:

Clara Serrat ha dit...

M'ha impressionat molt saber que no hi havia anestèsia i que havíen de petir tan en les operacions, no em puc ni imaginar les dones el dia del part. Espero l'entrada sobre les plantes que utilitzaven per fer verí.

Helena ha dit...

Em sembla una forma molt estranya la de diagnosticar les malalties depenent del que havien menjat, clarmament una forma molt incerta i poc precisa ja que en depenen múltiples factors... Molt bona entrada

Rebeka Picoiu ha dit...

Molt interesant saber que no sabien de la anèstesia i que hi havia medicines més naturals que ara, es patia molt en aquella època, ara per una mica de tos ja anem al metge perquè ens recetin alguna medicina feta per quimics.

David Raurell ha dit...

És increïble però el tractament de la medicina d'aquell temps comparada amb l'actual no ha canviat gaire. A la gent que s'ho podia permetre els visitaven metges experimentats, i la que no era atesa per curanderos amb remeis populars. També m'ha semblat molt interessant que els barbers fessin funcions de metge i de cirurgià; i que diagnostiquessin les malalties a través del què havien menjat!

Judith Rodríguez ha dit...

Aquesta entrada m'ha sorprès molt, el fet de que no tinguessin anestèsics i bebessin vi per alleujar el dolor és molt curiós. El que també m'ha cridat l'atenció és que apliquessin la religió en els mètodes curatius, em pensava que els romans no depenien tant de la religió com els grecs però pel que llegeixo la tenien bastant present en les seves vides quotidianes. Una entrada molt interessant i necessària!

Paula Vinci Sañas ha dit...

En algunes pel·lícules havia vist com els soldats o gent que havia de ser operada bevia alcohol per alleujar el dolor però no sabia si era del tot cert, després de llegir aquesta entrada veig que si. Entenc que no tothom pogués operar-se o tenir la possibilitat de que li curéssin una malaltia i suposo que els que no tenien aquests privilegis eren esclaus o gent pobre. És comprensible també que la medicina es relaciones amb la religió ja que eren molt creients i adoraven a molts déus.

Alba Le Riera ha dit...

Són molt sorprenents tots els mètodes que feien servir a aquella època, tot i que els instruments que utilitzaven per fer les operacions també devien portar moltes infeccions. M'imagino la dificultat que tenien per trobar noves maneres de fer en el camp de la medicina, tenen molt mèrit.
Bona feina!

Anna Canadell ha dit...

Trobo increïble com han anat evolucionat tots els medicaments i tractaments mèdics des d'aquella època fins ara. M'ha impressionat molt saber que encara no sabien sobre l'anestèsia i que per tant totes les operacions que es feien havien de patir tot el dolor! M'ha semblat bastant curiós que a l'hora de diagnosticar malalties es basesin amb el menjar que havien pres abans. Una entrada molt interessant!

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Trobo molt bé que hi hagués remeis naturals ja que per mi són una ona opció moltes vegades, quan prefereixo no prendre cap medicina. Encara que m'ha sorprès el fet que no hi hagués anestesia ja que és bastant important en el moment de les operacions. Bona entrada!