EL CAOS: L'ORIGEN DEL MÓN

La cultura grega per explicar l'origen i la creació del món va utilitzar la mitologia. El mite és un relat tradicional que narra uns fets extraordinaris o la història d'uns personatges excepcionals en un temps llunyà. Els protagonistes dels episodis són déus o éssers emparentats amb la divinitat.



A la Grècia antiga, els poetes eren els encarregats de transmetre el saber mitològic. El poeta Hesíode (del s.VIII a.C.), narra l'origen de l'Univers mític partint d'una massa anomenada Caos. D'ell van néixer Gea (la Terra, la divinitat més venerada en l'antiguitat), Tàrtar (situat al fons de la terra), i Eros (el més bell entre els déus immortals). De Caos també van sorgir Èreb (tenebres infernals) i la negra Nit, i d'aquesta l'Èter (el cel superior) i el Dia.


Gea, mare de l'Univers, va engendrar Urà, les grans muntanyes (seu de les Nimfes dels boscos), i Pontos (el mar).

D'aquesta manera es va crear el món. Els déus vigilaven que aquest ordre continués per sempre, però la successió en la dinastia dels immortals es va produir de manera violenta, ja que el pare Cel era molt cruel i va tancar els seus fills a dintre de la terra. La mare Terra se'n va apiadar i els va donar armes per lluitar contra el seu pare. Així, Cronos va castrar el seu pare amb una destral, i va alliberar els seus germans i va ocupar el món. Anys més tard, Zeus va arrabassar el poder al seu pare i va repartir el món en parts iguals entre els seus germans: Hades (l'infern), Posidó (el mar) i ell mateix (es va reservar el cel).



Per més informació sobre com es va crear el món podeu consultar aquesta pàgina.



Aida Oriol

1r Batx

Comentaris

Alba Masnou ha dit…
M'encanta l'arbre genealògic! Em sembla interessant com eren d'importants els poetes en aquella època, en comparació amb la importància que els donem ara!
Unknown ha dit…
trobo molt bé que la Terra estigui representada per una divinitat femenina, clar que si!!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)