HISPÀNIA ROMANA

Els romans van arribar a la Península Ibèrica l’any 218 a.C, ho van fer per ajudar els seus aliats de Sagunt que estaven lluitant contra els cartaginesos. Al nord d’Àfrica va ser on els cartaginesos van perdre i Roma es va mantenir a Hispània ocupant els territoris que eren ocupats per els pobles indígenes i s’enfrontaven en una sèrie de campanyes.
Aquest procés de conquesta el podem dividir en quatre etapes:

- Primers avanços militars:
Els romans van guanyar el suport d'alguns caps indígenes. En aquesta etapa es troben les rebel·lions de les tribus de la zona de l'Ebre sota el comandament d'Indíbil i Mandoni.

- Lusitans i celtibers:
Trobem episodis com el setge de Numància, ciutat dels arèvacs. Es va unir a la rebel·lió de Virat i va sobreviure als continus atacs del romans fins que va ser sotmesa per Escipció Emilià (133 aC).

- La campanya d’Ilerda (Lleida):
L'exèrcit de Cèsar va aconseguir la retirada de les tropes pompeianes durant la guerra civil entre Pompeu i Cèsar.

- Càntabres i àsturs:
Va ser una lluita llarga i complicada. August les va sotmetre el 19 aC.


Divisió territorial d’Hispània

En l’època republicana, la Península Ibèrica va quedar dividida en dues províncies: Hispània Citerior, amb Carthago Nova primer i Tarraco de capital
i Hispània Ulterior amb Corduba per capital.
La Hispània Ulterior va ser reorganitzada per August i aquesta va quedar dividida en Lusitania, capital Emerita Agusta i en Baetica amb Corduba i Hispalis (Sevilla) per capital. La Hispània Citerior va passar a dir-se Tarraconensis per la seva capital a Tarraco.






Durant l'època de Dioclecià una altre vegada es va reorganitzar el territori de la Península Ibèrica, així la província Tarraconensis va dividir-se en quatre: Tarraconensis, Carthaginiensis, Gallaecia i Balearica.










Podeu mirar aquest vídeo on s'explica la divisió territorial d'Hispània:



La romanització

Els factors següents van ser la causa per la qual el llarg procés de transformació de la societat indígena va ser possible:
- El dret de ciutadania.
- La fundació de les colònies i el sistema de municipis.
- L'exèrcit (principals elements de transmissió de la llengua i nuclide nous pobladors).
- La llengua (aprenentatge i ús, eren necessaris per a es relacions comercials i sociopolítiques amb els romans).
- La xarxa de vies de comunicació (va facilitar les relacions de les ciutats i els habitants d'Hispània entre ells i la metròpolis).


Administració de les províncies

Les colònies i el municipis van ser els nuclis més importants de població.

- Les colònies eren poblacions noves que el seu govern era una còpia del de Roma, però a petita escala. Algunes de les colònies més importants van ser Tarraco, Barcino, Valentia (València), Corduba i Caesaraugusta (Saragossa).

- Els municipis eren comunitats que ja existien abans, a diferència de les colònies que fins aleshores no s'havien fundat. Tenien un cert grau d'autonomia, però depenien del governador de la província. Alguns municipis de l'època eren Pompaelo (Pamplona), Ilerda (Lleida), Osca, Salamantica, Hispalis (Sevilla) i Lucus Augusti (Lugo).

Colònia romana de Tàrraco


La civitas romana

Ser un ciutadà romà tenia els seus avantatges ja que estaven lliures de càrrecs i impostos i gaudien també dels avantatges jurídics.
El procés de romanització pretenia imposar-ho tot, tan en el sistema polític, com cultural als llocs que conquerien i a la gent que hi vivia allà els anomenaven ciutadans, per a poder obtenir una major cohesió de l'Imperi.
La ciutadania atorgada a la gent que hi vivia allà s'establia com a recompensa de que aquests fessin un servei militar heroic.
L'emperador Caracal·la va estendre la ciutadania a tots els habitants de l'Imperi l'any 212 dC.


Algunes personalitats hispàniques

Hispània va fer grans aportacions en l'àmbit cultural i a emperadors. Alguns dels escriptors i filòsofs més importants de l'època són: Sèneca, Lucà i Pomponi Mela. També n'hi ha d'altres autors d'origen hispà com: Columel·la, Marcial i Quintilà. I dels emperadors destaquem: Trajà i Adrià i Teodosi.



Maria Aznar
1r Batx

Comentaris

Montse ha dit…
Gràcies, Maria, per la col·laboració. El resum era llarg i difícil de sintetitzar.
Andrea Padilla ha dit…
Moltes gràcies Maria, segur que ens va bé per estudiar. Per cert, mirant els link he obert el d'Ecipió Emilià, em sembla que l'any passat vàrem veure un documental de TV3 que parlava sobre aquest home, si no recordo malament ha d'estar penjat al blog.
abigail ha dit…
moltes gracies maria.
segur que ens va bé per estudiar, i no oblidar-nos.
a mi sinsenrament més sorprenent la divisió dels territoris, no se encara com s'ho feien aquest romans.
Jony ha dit…
Gràcies Maria has fet un bon resum i ens anira molt bé per estudiar i el video de l'administració romana en Hispania ens será útil alhora d'estudiar
Elena ha dit…
Gràcies Maria pel resum de la Hispània Romana! Tot està molt ben explicat i gràcies a les imatges i el vídeo ho podem acabar d'entendre millor!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES