L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris
Esculapi va ser el fill d'Apo·lo i de Coronis i casat amb Epíone.
En grec se'l conéix com Asclepi o Asklepios i en llatí Aexculapius.
Aquest es el seu mite versat segons Homer:
Quan Coronis estava embarassada d'Apol·lo, s'enamorà d'Ischys, un arcadi, i Apol·lo informat d'això per un corb, que havia enviat per a vigilar-la, o, segons Píndar, pels seus propis poders profètics, envià a la seva germana Artemis per matar Coronis. Artemis destruí a Coronis a casa seva a Lacercia a Tessàlia a la riba del llac Baebia. D'acord a Ovidi i Higini fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i Ischis (el seu amant arcadi). Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo, o Hermes segons Pausànias, salvà Asclepi de les flames i el portà a Quiró el qual instruí al noi en l'art de la curació i la caça. (Pind. Pyth. III, 1 ¬c; Apollod. iii, 10 3; Paus. l. c.). D'acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a Tricca a la Tessàlia (Estrabó, XIV, p.647) i altres exposen que nasqué en el decurs d'una expedició conduida pel seu pare Flègies al Peloponès al territori d'Epidaure i que l'exposà al mont Titteion, antigament anomenant Myrtion. Allí fou alletat per una cabra i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor Aresthanas que el trobà envoltat d'un halo brillant. (Paus. viii, 25 6). Ja de gran diverses tradicions locals esmenten a Asclepi capaç de curar els malalts, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma en que Asclepi adquirí aquest don són dues. Apol·lodor (l.c.) diu que rebé d'Atena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts. (Hygin. Poet. Astr. ii 14). Diverses persones sobre les que es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l'Escolàstica de Píndar (Pyth. ii. 96) i per Apol·lodor (L.c.) Quan estava exercint aquest art sobre Glauc, Zeus el fulminà amb un llamp per tal d'evitar que els homes escapessin de la mort. (Apollod. iii. 10. 4) o d'acord a altres perquè Plutó es queixà que disminuïa massa el nombre de morts. (Diod. iv. 71; comp. Schol. ad Pind. Pyth. iii. 102) Però a petició d'Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels (Hygin. Poet. Astr. ii 14). També es diu que Asclepi formà part de l'expedició dels argonautes i de la cacera del senglar de Calidó.
Aquest any per exemple, anirem a veure una tragedia!
Bastant interessant l'exposició que vau anar a veure!
Adeu!
Ave!
En grec se'l conéix com Asclepi o Asklepios i en llatí Aexculapius.
Crec que és un mite força interessant i que a més a més podriem anar a vistar el museu d'arqueologia per veure la figura d'Escolapi
En tot cas m'agradat el video :)
En tot cas m'agradat el video :)
M'agrdat molt el video, fotos molt maques sobretot la de le sabtes d'un roma.
Les fotos estàn molt bé:)
Max i Júlia
ha estat molt bé en general.