31 de maig de 2011

LES HARPIES

Les harpies són uns monstres mitològics amb cap de dona, cos d'ocell i fortes urpes.
Se les relacionava amb les forces de la naturalesa, després amb ànimes de morts, però Hesíode les considerava dones esveltes. Eren filles de Taumant i Electra. Electra era una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis va ser esposa de Taumant que va ser un déu marí fill de Pontos i de Gea. Eren germanes d'Iris.



El seu nom en llatí vol dir "que vola i saqueja". Només hi havia dues harpies : Aelo i Nicótoe.
Hi ha un mite que explica que Fineu, un rei vell i cec, va revelar algunes divinitats i va ser castigat en una illa deserta amb unes harpies que eren Aelo i Nicótoe que li robaven el menjar que tenia Fineu.

Els argonautes van decidir ajudar Fineu parant-li una trampa a les harpies. Van anar a robar el menjar quan hi havia un gran banquet i els argonautes les van atacar i les van matar totes dues.




Gerard Bou
2n ESO

30 de maig de 2011

SIRENES, PEGÀS I MEDUSA

En aquest treball us ensenyarem tres éssers de la mitologia grega: les sirenes, pegàs i medusa. Les Sirenes eren divinitats marines: tenien el cap i pit de dona però cos d’ocell.

Medusa era una de les tres gorgones, filla de Forcis i Cetó però ella era l'única gorgona mortal.
Pegàs va aparèixer de la sang vessada al terra del cap de Medusa, perquè Perseu li havia tallat el cap.
A més hem treballat els déus olímpics: Zeus, Posidó, Hermes, Hera, Hefest, Hades, Dionís, Demèter, Atena, Àrtemis, Ares, Apol·lo i Afrodita.




Zoe Almellones
Joan Ariño
Elsa Camins

2n ESO

HERACLES I GERIÓ X

L'aventura número 10  d'Heracles va ser a Erítia, on l'esperava Gerió.

Aquest era un monstre molt gran i podia volar amb les seves ales. Estava format per tres cossos humans units per la cintura. Semblava molt poderós: amb els seus sis braços lluitava amb tres espases i tres dagues. A més a més, mentre volava utilitzava una llança amb un cos i un arc amb l'altre.



Però això no era tot. Gerió tenia un gos - que era el germà del gos Cèrber dels inferns - que es deia Ortro. Aquest gos, juntament amb un pastó que es deia Euritió, s'encarregaven de vigilar el ramat de Gerió que Heracles tenia com a missió robar.



Gerió


Cèrber

Heracles va matar -los i va robar el remat de vaques vermelles i bous que tenia com a missió robar. Enfadat, Gerió va anar-lo a buscar per venjar-se. Per bona o mala sort, el monstre va anar a buscar a Heracles volant, així que l'heroi simplement va haver d' amagar-se i disparar una fletxa mortífera.


Aquesta fletxa, que va servir per matar Gerió, estava impregnada del verí de Medusa.
Altres versions diuen que va ser Hades (ja sabem que és el déu dels inferns) qui va decidir matar en tres parts a Gerió.




Anahí Domínguez

1r batx

29 de maig de 2011

HERMES

Si volem Ja podem gaudir d' "Hermes" una revista que tracta de la temàtica del món clàssic. És una revista que està elaborada pels alumnes del departament de Filologia Clàssica i del Grau de Ciències i Llengües de l'Antiguitat ,on també s'han incorporat els alumnes d' Història Antiga de la Universitat Autònoma de Madrid.

Aquesta és una revista que va començar a publicar-se l'any 2009 i surt a la venda trimestalment i en ella hi ha diferents seccions com ara:

  • ACTUALITAT: Inclou noticíes o exposicions que tenen relació amb el món clàssic.
  • LITERATURA: Inclou llibres que tenen a veure amb el món clàssic.
  • ESPECTACLES: Inclou obres de teatre relaciones amb el mon clàssic.

Però tambè hi ha seccions on podem veure que hi ha entrevistes, comentaris de text, viatges, reportatges, i un racó on analitzen detalladament un personatge mitològic del món clàssic.


Revista Hermes


La feina dels alumnes es anar exposant les seves idees per pensar que publicaran en cada número de la revista i un cop han decidit els temes es posen a treballar. L'objectiu d'aquesta revista és que els alumnes de la Universitat Autònoma de Madrid posin en pràctica a la revista tot el que han après a classe.


Judith Vázquez
1r Batx

28 de maig de 2011

HÈRCULES I EL CINTURÓ D'HIPÒLITA IX

El novè treball d'Heracles va tenir a veure amb la reina de les amazones, Hipòlita.



Com tots sabeu, les amazones eren dones guerreres, que a la que veien un home el mataven sense compassió. La reina d'aquest grup era Hipòlita, que duia sempre al damunt un cinturó que li va regalar Mart, el déu de la guerra. A Heracles li van manar robar el cinturó de la reina d'aquestes guerreres. Encara que aquest cop la persona que li va manar no va ser Euriseu, sinò la seva filla.

Hi ha dues versions de la història:

En una, la reina s'enamora de Heracles i li cedeix sense pensar-s'ho dues vegades.

En l'altre, Heracles segresta la germana de la reina i li demana com a rescat el cinturó.

Us podeu quedar amb la versió que més us agradi.

Després d'això, també hi ha tres versions sobre el que va passar. En una, un dels companys d'Heracles, Teseu, segresta  una altra germana d'Hipòlita i com ella els ataca per recuperar-la, es veuen forçats a fugir amb la germana encara amb ells.

Una altra versió diu que per defensar-se, Heracles es va veure forçat a matar Hipòlita. Les amazones, molt enfadades, van atacar Atenes i es diu que van morir en l' intent.



I l'última versió és la que conta que Heracles es va acabar casant amb Hipòlita i tenint un fill:

Hipòlit.


No sé vosaltres, però a mi aquestes històries que tenen més d'una versió no em semblen gaire creïbles.

Anahí Domínguez
1r batx

27 de maig de 2011

L'AU FÈNIX, EL CA CÈRBER I EL MINOTAURE

Durant les últimes setmanes hem realitzat un treball sobre alguns éssers mitològics, en quest cas 3; El Cacèrber, L'au fènix i per últim el Minotaure.

- L'au fènix:

L'au fènix és un ésser molt semblant a una au. Té un color vermellós, amb unes urpes i un bec molt forts.L'au fènix prové de la zona de l'orient mitjà de l'Índia fins el nord de l'Àfrica.

El mite diu que vivia al Jardí del Paradís, i que estava fent un niu en un roser, però quan Adam i Eva van ser expulsats, va saltar una espurna de l'espasa de l'Àngel i va cremar el seu niu.

Com que el fènix va ser l'única bestia que no va provar la fruita del paradís,li van concedir diferents dons:
-Inmortalitat.
-Les seves llàgrimes eren curatives.

- El Cacèrber:

El Cacèrber és el vigilant de la porta que connecta amb l'inframont.Té una forma semblant a la de un gos, tres caps i amb una cua amb serps.

Dels seus ullals es desprèn un verí negre mortal.
És temut per la seva força i la seva agressivitat, però té dos punts febles:la música i la mel.
El Cacèrber només ha estat vençut en dues ocasions.

-El Cacèrber en l'actualitat:
Durant el pas dels anys ha anat canviant d'imatge, amb uns colors més clars, no tan gran, i cada vegada més assemblant-se a un gos domèstic. Sense el color d'ulls de sang, ni amb serps al llom ni amb una cua de drac.

- El Minotaure:

El Minotaure, fill de Pasífae va ser un toro blanc enviat per Posidó que va ser tancat en un laberint. El rei Minos per calmar a la bestia, cada 9 anys feia una ofrena de 7 dones i 7 joves. 


Teseu es va oferir com a ofrena per poder matar al Minotaure i alliberar el seu poble. Amb l'ajut de la filla de Minos, Adriadna, va donar un cabdell a Teseu, que va entrar prèviament en el laberint havent lligat un dels extrems del fil a l'entrada per  poder sortir del laberint, un cop complida la seva missió per.

Vegeu la presentació que hem fet:




Arnau Serrat
Linus Isern
Judit Mas
Brian Vàsquez

2n ESO

El MATRIMONI A ROMA



Estàtua dedicada a un matrimoni romà


Perquè a Roma es configurés un matrimoni havien de reunir-se dos elements, l'anomenat cohabitació en la qual la dona volgués o no tenia per obligació anar al domicili del seu marit encara que aquest es trobés absent, i l'altre, l'espirtual , que consistia en el tracte recíproc que es donava davant tercers, en la qual s'han de prometre tractar-se amb respecte i en la qual la dona també, havia de vestir segons com volgués l'home.

Tipus de matrimoni

Hi havia dues formes matrimonials, la cum manu per la cual la dona passava a dependre de les mans del seu marit, si fos pater (osigui si l'home és el que viu més de la família) o del pater del seu espòs, si aquest fos alieni iuris, perdent la vocació herditària pel que fa a la seva família de sang i adoptant els déus de la família del seu marit. En la seva nova família, heretava com filla del pater, o com la seva néta depenent respectivament, si era esposa o nora del pater. L'altre forma era sine manu per la qual l'esposa no trencava els llaços heriditaris amb la seva família de sang, sent la forma més comuna durant l'imperi.

Requisitis

Podien casar-se les dones majors de 12 anys, i els homes majors de 14 prestant el seu consentiment dels seus pares. En el cas de la dona només calia amb el consentiment patern, però en el cas de l'home havien d'acceptar la unió, no només els seus pares, sinó els futurs sogres. Això era així perquè la dona ocuparia un lloc dintre la família que afectaria en el futur a tot el nucli familiar, fins i tot una vegada havent mort el pare.Tot i que la llei permetia a la dona casar-se als 12 anys les edats més freqüents eren els 16 i els 17.

Prohibicions

Els esclaus no podien contreure matrimoni, les seves unions rebien el nom de contubernio, que si bé era una institució del dret natural, no era reconeguda pel Dret Civil Romà. Els matrimonis entre estrangers era regit pel dret de gents, o sigui, per les lleis de l'estat al com pertanyien els contraventes.





Aquí,en aquest vídeo, podeu observar un matrimoni romà:


Naoual Talibi
1r Batx

26 de maig de 2011

PAS DEL MITE ALS LOGOS: FILOSOFIA

Es diu que la filosofia és una evolució de les respostes o explicacions del món desconegut a explicacions lògiques i racionals.

Els mites, eren relats que donen resposta a qüestions importants pels humans, també volen donar models d'actuació. És a dir que tant els mites grecs com els nostres, compleixen les funcions exemplificadores i l'explicativa.

A Grècia al segle VI aC, hi havien unes persones que es qüestionaven els mites. Aquests eren els primers filòsofs. Ja que hi notaven incoherències, etc. Ells són els que formen part del miracle grec: del mite al logos.
Per això ells es dedicaven a observar la natura i a descobrir com causava els esdeveniments, a més inventaven conceptes.

Nosaltres mateixos durant els primers anys de la nostra vida, també hi trobem incoherències, com per exemple els Reis Mags o qualsevol altre que us passi pel cap. Aquest és el primer pas del mite al logos.

El mite de Pandora i Prometeu, ens explica quines dues cares té la humanitat (el bo i positiu i les contrarietats que ens acompanyen).
El gran nombre de preguntes que els sorgien, els va portar a fer les seves explicacions argumentades en debat. La paraula filosofia significa afany de saber.




 



Actualment, i encara que no ens ho sembli el nostre món està ple de relats mítics. Un clar exemple són els espots publicitaris, que et fan creure que aquell producte és el millor, etc. 

La ciència, tal i com ens la mostren els mitjans de comunicació, és un coneixement objectiu capaç d'alliberar els humans del patiment i obrir-nos les portes de la felicitat. Però hi ha molts científics que coneixen ben bé els límits de la ciència.

També hi a un altre mite actual, com és: el mite de l'opinió pública. Però qui representa la opinió pública en realitat? És una pregunta que us deixo perquè us feu.

Després d'haver fet aquest pas del mite als logos, us deixo uns mots encreuats que hi ha al web d'on he tret la informació (aquí).

Què us ha semblat aquest viatge per la filosofia? Què en penseu dels mites actuals?

Mireia Cutura
1r Batx

25 de maig de 2011

LES FÚRIES

També són conegudes com Eumènides, van néixer quan Cronos va tallar els testicles del seu pare Urà i la sang va caure a sobre de Gea, la mare terra. Vigilaven la porta cap al món interior, castigant a aquells que els seus crims no havien estat castigats en el món dels mortals. Així establien el ordre perdut. En ocasions també pujaven al món dels mortals i allà perseguien a aquells que volien sortir sense cap castig d'un crim. 


Només eren tres Tisifó, Alecte i Megera. Tenien cara de gos, ales de vampir i cabells de serps. Per complir la seva feina portaven fuets i temibles anells de bronze.

  • Tisifó: era l'encarregada de castigar aquells que traspassaven els límits dels límits de la bona conducta i era coneguda com la Fúria Venjadora.
  • Megera: s'encarregava de fer néixer l'odi i la discòrdia entre els mortals.
  • Alecte: els perseguia sense descans fins que morien per estar bojos o quan ja no cometrien un crim com el van cometre.
    Expliquen que quant Orestes va acudir desesperat a Apol·lo per conèixer l'assassí del seu pare, el rei Agamèmnon, l'oracle li va dir que havia sigut la seva mare Clitemnestra, esposa del rei. Orestes emportat per la rabia va matar a la seva mare. Llavors va vindre la fúria Alecte turmentant el jove príncep pel crim que havia comès.



    Orestes va tornar a demanar ajuda als deus per acabar amb la seva condemna, però aquesta vegada el va atendre Atena. Aquesta va aconseguir convèncer a Alecte que Orestes ja havia pagat prou pel seu crim i va ser perdonat. Però Orestes tenia que portar una estàtua que hagués sigut consagrada a Àrtemis, la tenia que portar des de Tauride.



    Ara bé, penseu que s'havia de perdonar Orestes després d'assassinar la seva pròpia mare?

    Aina Gràcia
    1r Batx

    24 de maig de 2011

    VENI, VIDI, VICI - ALIZÉE

    Segurament l'expressió llatina veni, vidi, vici (vaig anar, vaig veure, vaig vèncer) ja us deu sonar a tots d'haver-la llegit en aquest bloc. Però això és diferent, en aquesta entrada no us parlo de les paraules ni del llatí, sinó d'una cançó amb aquest títol.




    Veni, vidi, vici és una cançó de la cantant francesa Alizée.
    El 21 de novembre del 2000 va ser llençat al mercat el seu primer àlbum de música "Gurmandises" (Llaminadures), quan ella tenia 16 anys. Al 2001 va tenir un èxit enorme, amb unes 700.000 còpies vengudes i va arribar a ser número u a Europa i a Àsia. Parlava de l'adolescència, dels dubtes, de les ganes de viure...
    La primera cançó del CD, Moi... Lolita, va ser la que va tenir més èxit.
    En setena posició està la que jo us dic.

    Aquí us deixo dos vídeos, el primer és la cançó Veni vidi vici, i el segon Moi... Lolita.






    Espero que us hagin agradat!


    Cèlia C. Asensio
    4t ESO

    23 de maig de 2011

    VIA LÀCTIA

    Mai no us heu preguntat què és la línia blanca que travessa el cel les nits de serenor?

    Bé, molts ja sabem que es tracta de la Via Làctia i que són unes agrupacions d'estrelles, però els romans no tenien forma de saber això, i per això van crear la seva pròpia teoria del que era.



    Tot va començar amb una de tantes aventures amoroses de Zeus. Ell es volia unir amb Alcmena, filla d'Electrió i dona d'Amfitrió. Un dia que el seu marit se n'havia anat, Zeus va baixar i es va dirigir a la noia. Van tenir relacions sexuals. Després, quan el marit va tornar a casa, també es van allitar.

    Zeus


    Així, tenim Alcmena embarassada dels dos homes (bé, d'un mortal i d'un déu, per dir-ho millor). El fill de Zeus va ser Hèrcules (o Heracles) i el d'Amfitrió Ificles. El déu estava molt orgullós del seu fill i fins hi tot sentia que era el seu preferit. Hera, l'esposa de Zeus, es va enfadar molt amb el seu marit (lògicament) i va fer algun encanteri perquè l'embaràs d'Alcmena durés més del normal. Hèrcules va estar 10 mesos al ventre de la seva mare.



    La deessa Hera

    Hera va enviar dues perilloses serps al bressol d'Heracles quan aquest només era un bebè. Per sort o per desgràcia, aquest les va matar amb la seva espectacular força (era un semidéu) encara que era completament mortal. Si volia esdevenir immortal, hauria de mamar del pit d'Hera. I creieu que només caldria demanar-li? És clar que no, la deessa no li donaria mai el seu pit a un nen que odia.


    Hèrcules


    Ara hi ha dues versions del que va passar:

    1) El missatger Hermes va voler ajudar el nen i el va portar amb Hera mentre ella dormia. El va possar a mamar del pit de la deessa fins que ella es va despertar i va apartar al nen, fent que la seva llet s'escampés per l'univers, creant la via làctia.

    2) L'altre versió diu que Atena i Hera es trobaven passejant quan de cop van veure un nen abandonat. Atena va convèncer Hera què li donés el pit i ella va accedir sense saber que es tractava del petit Hèrcules. El nen va mamar tan fort que va fer molt mal a la deessa, que el va apartar i, igual que en l'altra versió, la seva llet es va estendre per l'univers.

    I ara, què n'opineu de la via làctia...?


    Anahí Dominguez
    1r batx

    22 de maig de 2011

    D'HÈRCULES A SUPERMAN!


    Aquesta és una exposició que es va fer l'any 2004 al MAC (Museu d'Arqueologia de Catalunya, també hi va participar el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves.) i que tractava sobre els mites grecs i romans.

    A l'exposició ens situen fa uns tres mil anys a la mar Egea on gràcies a l'arqueologia s'ha pogut saber coses sobre els costums i hàbits dels romans d'aquella època.

    La resposta a la pregunta de per què tants déus, ens la responen fàcilment, i és perquè ells tenien molts dubtes sobre com passaven les coses i el dia a dia i quina manera podia ser més fàcil que crean uns déus als quals els dediquen festes i se n'expliquen grans gestes. I cada ciutat es feia els seus propis.

    Cartell de l'exposició


    L'OLIMP I ELS DÉUS:
    Actualment hi ha moltes persones que han sigut mítiques per ser actors, actrius, cantants o qualsevol altra feina. Però si ens fixem amb els clàssics ells, els mítics (els déus) residien a l'Olimp.
    L'Olimp és una muntanya situada a 3000 metres d'altitud situada al nord de Grècia.
    Els déus grecs i romans eren:
    • Zeus (el poder)
    • Cronos (el temps)
    • Urà i Gea (el cel i la Terra)
    • Hades (la mort)
    • Posidó (el mar)
    • Apol·lo (el dia)
    • Afrodita (bellesa)
    • Dionís (el vi)
    • Atena (la saviesa)
    Alguns herois:
    • Prometeu
    • Odisseu
    • Heracles
    • Teseu
    En aquesta exposició s'hi podien trobar diversos llibres sobre mitologia, déus, herois i monstres.
    Podríeu dir algun mite o heroi/monstre/déu que us hagi agradat especialment i el perquè?
    Per a més informació cliqueu aquí!

    Mireia Cutura
    1r Batx

    21 de maig de 2011

    LES LLENGÜES CLÀSSIQUES I LES TIC

    Molts ètims grecs i llatins han estat utilitzats per a crear neologismes al llarg del segle XX i en l’actual per tal de denominar noves realitats que la comunitat científica i la tecnològica han anat desenvolupant. Alguns exemples són…

    ->Cibernètica: terme utilitzat l’any 1948 pel matemàtic Norbert Wiener pels seus estudis sobre els fluxos d’informació, en éssers vius i en màquines. Aquest neologisme prové del grec kybernetikos (Pilot d’una nau). Posteriorment, s’han creat termes derivats amb un valor semàntic restringit al món de la tecnologia informàtica com per exemple: ciberespai, cibercafès, ciberpolicia, cibersexe, etc.

    ->Emoticona: en la dècada dels anys vuitanta del segle XX, es va crear un sistema sencill per a classificar missatges electrònics: :) identifica un escrit simpàtic. Aquest sistema ha desenvolupat una gran combinació de símbols. El neologisme que designa aquest sistema de comunicació prové de la unió d’una paraula llatina, emovere (posar en moviment) i una de grega, eikón (imatge).


    Aquests són alguns dels neologismes que jo he trobat. Vosaltres en sabeu algun?

    Mireia Vidal
    2n Bat

    20 de maig de 2011

    ESFINX

    Tots sabem què és el que apareix a la imatge, oi?



    Exactament, es tracta d'un esfinx, però aquest és d'Egipte, no l'hem de confondre amb les esfinxs gregues. Mitològicament, els grecs sempre s'ha vist l'esfinx com un símbol de destrucció representat en una dona amb cos de lleó i ales.



    El seu origen no està gaire clar. Hesíod, deia que era filla de Ortro (el germà de Cèrber) i de la quimera. Altres, diuen que era filla de Tifó i de Equidna.








    Diuen que va ser Hera qui va enviar a l'esfinx. El motiu és senzill: com a càstig per l'amor que sentien Lai i Crisip (podria ser la primera relació homosexual).



    Així, l'esfinx es va quedar a viure prop de
    Tebas.



    Com sabem, l'esfinx proposava una endevinalla a tothom que pasava i quan no l'acertaven, sel's menjava. La seva bona vida va acabar quan Èdip va endevinar la resposta a l'enigme. L'únic animal que camina amb quatre potes al matí, dos a la tarda i tres a la nit era l'humà. L'esfinx va decidir proposar-li aleshores un altre enigma: dos germanes que s'engendren l'una a l'altre. Èdip va respondre correctament que el dia i la nit. Enfadada, va decidir suïcidar-se.


    I jo pregunto... El primer cop que vau sentir les preguntes... les vau saber respondre?






    Anahí Domínguez
    1r batx

    19 de maig de 2011

    TÒPICS LITERARIS

    Segur que a molts de nosaltres alguna vegada hem sentit o hem vist alguns tòpics literaris en els notres llibres o els hem sentit dir d'alguna persona.

    • Beatus ille: "feliç aquell", i fa referència a la vida al camp.

    Però també n'hi ha d' altres que no ens sonen molt tant:

    • Exclusus amator: es el cant d'un enamorat que es veu rebutjat per la seva dama i es obligat a dormir fora.
     
    • Militia amoris: "malicia d'amor", es un dels tòpics més utilitzats en la literatura eròtica.
     
    • Non omnis moriat: "no tot mor", fa referència a la inmortalitat de l'autor que espera aconseguir gràcies a la seva obra.
     
    • Remedia amoris: "remeis de l'amor", l'amor té els seus propis remeis.
     
    • Fugit irreparabile tempus: "el temps passa massa de pressa".
     
    • Puer senilis: "el jove és vist com un ancià i l'ancià té un esperit jove", fa referència a l'esperit de la juventut o de la bellesa.
     
    • Odi profanum vulgum: es el menys preu a la massa illetrada, incapaç d'apreciar i compendre la poesia.

    Abigail Chang
    1r Batx

    18 de maig de 2011

    CÀSTOR I PÒL·LUX

    Càstor i Pòl·lux, segons el mite, van ser dos bessons fills de Leda, la dona del rei espartà Tindareu. És creu que aquests dos germans van nèixer de la mateixa mare però Pòlux no de Tindareu, com Clitemnestra i Càstor, sinó de Zeus com la seva germana Helena de Troya. Es diu que Zeus va conseguir seduir a Leda transformant-se en un cisne, la qual cosa també va fer creure que van nàixer de dos ous, com aquests.

    "Càstor i Pòl·lux"


    Càstor i Pòl·lux van viure diferents aventures com el rescat de la seva germana Helena, amb l'ajuda de Teseu. Però Càstor en una picabaralla contra un granjer anomenat Idas. Pòl·lux va quedar desconsolat per aquella falta en la seva vida, aquell amb qui havia compartit tots els moments. Així que resà al seu pare, Zeus, que li treiés a ell la vida o que li dongués la immortalitat al seu germà. Zeus com a resposta va juntar als dos germans fent-los passar la meitat del seu temps al Hades i l'altre meitat, a l'Olimp amb els déus.



    Una altra llegenda també afirma que els dos germans van acabar convertint-se en la constel·lació de Gèminis (bessons).









    Ivan Linares
    1r Batxillerat

    17 de maig de 2011

    NARCISISME







    L'altre dia vaig tornar a trobar un tema mitològic en la meva vida quotidiana. Era la classe d'Història i Cultura de les Religions. I el tema era el Narcisisme als líders de secta.


    El Narcisisme és l'amor cap a un mateix. Fa referència al mite de Narcís, que apareix en les Metamorfosis d'Ovidi, on ell, per amor propi es va quedar contemplant-se i es va morir allà perquè era incapaç de deixar-se de mirar-se a si mateix. La
    gent es refereix a aquesta patologia com a l'enamorament d'un mateix i tenir l'ego molt alt.

    Les persones narcisistes tenen falta d'empatia, sentiment de grandiositat, necessiten que tothom els aprovi, refusen a les persones que són inferiors, enveja, arrogància, manipulació, fantasia i es consideren millors en el que fan. Però en realitat, són persones amb molt poca autoestima que es fan creure a ells mateixos que són millors.

    També hi ha tipus de narcisistes:

    El dependent: necessita ésser reconegut i estimat pels altres i té por a l'abandonament.
    L'amant especial: creu que ell és el que estima més i millor a la seva parella.
    El poderós: busca humillar les altres persones per tal de sentir-se millor.
    El cos: necessita agradar a les altres persones per la seva forma física i ser millor que els altres.
    El furiós: quan rep una mínima critica s'enfada i enfureix.
    L'estafador: pretén enganyar i estafar als altres perquè és molt egoísta i només vol guanyar diners.

    Pot formar part de la manera de ser d'un mateix però si és en excés pot arribar a esdevenir una malaltia, un excés d'egoisme i de busca de lideratge. És el que podria esdevenir en un líder de secta. Es pot arribar a adquirir per traumes infantils o per excés d'egoisme o altruisme.


    Diverses personalitats famoses han treballat aquesta patologia:


    Humanistes i filòsofs com Sigmud Freud han fet llibres sencers d'aquest tema.




    Artistes com Caravaggio han treballat aquest tema en els seus quadres.



    Narcís, de Caravaggio.

    Coneixeu algú que us sembli que és narcisista? (Es diu el pecat però no el pecador) Si és així... Què farieu per evitar que ho segueixi essent?


    Anna Solà
    4t ESO

    EL MATRIMONI A LA SOCIETAT ROMANA

    Molts dels matrimonis a Roma, eren organitzats pels pares. El mes predilecte per al matrimoni era al juny. La noia solia tenir al voltant de 13 anys, mentre que el marit era més gran. La nuvia havia d'oferir les seves joguines d'infància i la seva roba a la deessa Venus.

    El dia de l'enllaç, un porc havia de ser sacrificat i oraven al déu Juno. El pare de la nuvia havia de firmar un contracte de matrimoni i la família de la nena havia de donar uns obsequis a la família de l'home.

    El dia de l'enllaç d'una parella romana.
    Moltes esposes tenien dificultat en el matrimoni, estaven sota el control del seu marit. Quan una parella tenia fills, especialment el primer any, l'esposa guanyava autoritat, però encara havia de respondre a la autoritat de la sogra. 

    Les dones tenien pocs drets en el matrimoni. El marit podia divorciar-se de la seva esposa pel simple fet de no quedar-se embaraçada. Si es duia a terme un divorci amb fills pel mig, els nens es quedaven amb el pare.

    Els drets de les dones eren quasi inexistents, ja que elles no es podien divorciar del seu marit. No podien ni heredar la propietat del seu marit quan aquest moria, ni ella podia deixar els seus diners als seus fills.

    Dones de l'antiga Roma.


    Aquí us deixo un vídeo de la reproducció d'una boda romana, realitzada pels alumnes de primer any de la carrera de Dret de la Facultat Nihhon Gakko i unes diapositives que expliquen amb més detall el matrimoni en l'antiga Roma:








    Alba Mustarós
    4t ESO

    16 de maig de 2011

    CLÀSSICS A NOVA YORK

    A la ciutat de Nova York hi ha una important infraestructura del transport, la important estació de tren Grand Central Terminal, que surt de l'illa de Manhattan i es comunica amb la resta d'estat dels EUA, tant amb trens de passatgers com de mercaderies.



    Quan van construir aquesta estació a dalt de tot i van col·locar tres escultures: una de Hèrcules, una altre de Minerva, i l'última una estàtua d'Hermes.
    L'estàtua de Hermes és perquè era el missatger dels Déus, la d'Hèrcules per la força i la importància d'aquests trens.



    Però... i Minerva? Per què creieu que hi és?


    Nil Datsira
    2n Batx

    15 de maig de 2011

    EL MITE

    Molts de nosaltres parlem sobre els mites que fa referència a la mitologia grega i romana, però ens hem parat a pensar d'on prové aquest nom, a què fa referència i si n'hi ha més tipus de mites a part dels que coneixem?


    Bé dons la paraula mite prové del grec, mythos, i vol dir: relat. El mite és un relat tradicional, i fan referència a éssers sobrenaturals o extraordinaris.


    Aquest mites normalment fan un enllaç a preguntes amb referència humana, per aquest motiu hi han mites religiosos, polítics, i alguns fan referència a la vida quotidiana.


    Però segons Levi Strauss, un antropòleg estructuralista, diu que tots els mites tenen tres característiques:


    1. Normalment ens preguntem sobre la nostra existència, a la creació de la terra, a la mort i al naixement.
    2. Hi podem trobar contradiccions, com per exemple: la vida i la mort, els déus i els humans, etc.
    3. Hi ha un control per tal de controlar la nostra angoixa.


    Quins tipus de mites hi ha?




    Molt aviat, a Grècia, els filòsofs van anar fent el pas del mite al logos.

    Abigail Chang
    1r Batx

    LA ROMANA A TELE 5


    Tele 5 va emetre el passat divendres 18 de Març una minisèrie "La romana" , basada en la història escrita per Alberto Moravia.



    Alberto Moravia

    Aquesta sèrie narra la història d'una jove, Adriana. La seva situació econòmica l'obligarà a buscar alternetives per aconsegir diners, una d'elles serè posar despullada a una revista.

    La seva mare la convenç perquè es busqui un home i es casi. Ella ,deixada portar pels consells de la seva mare, es casa. Un temps després, Adriana descobreix que el seu marit l'enganya , el deixa i al cap de dos anys troba una altra persona que li fa tornar les ganes de viure, ell i Adriana compartiran una relació amorosa molt intensa.


    Si voleu saber més sobre aquesta série cliqueu aquí.

    Sandra Solé
    4t ESO

    14 de maig de 2011

    NOU ÀLBUM DE LA KYLIE MINOGUE : APHRODITE


    Portada i contraportada del nou àlbum, Aphrodite

    Kylie Minogue, com tots ja deveu saber, es una cantant australiana de música pop i, apart d'això, és compositora i actriu. considerada, per molts com la succesora de Madonna des de que es va consolidar a nivell mundial després del impactant èxit Fever ( 2001)

    Com segur, n'haureu sentit a parlar o haureu vist pel telenotícies, Kylie Minogue ha estrenat el seu onzè CD , Aphrodite.El va estrenar el 2010.

    Segur que haureu sentit algunes de les cançons que conté ,com per exemple: "All the Lovers", "Get Outta My Way"... entre d'altres. Aquest àlbum, principalment, està inspirat en la mitologia grega i Venus.

    Kylie va començar la gira el 19 de febrer del 2011 en Herning, Dinamarca, seguint les seguents dates per Europa, Asia, Nordamèrica y Australia. A cada lloc, és coneguda per un nom diferent. A Europa és conegut com Aphrodite: Les Folies Tour 2011 i a Àsia i Nordamèrica com Aphrodite Live 2011.



    Kylie Minogue interpretant " All the Lovers"



    La cultura clàssica i mitologia,va ser el tema principal del concert, des dels accesoris , fins a la seva estructura. Afrodita és la representació de tos els actes, començant des del seu naixement des del mar, sobre una petxina.




    Estructura principal de l'escenari, inspirat en el Partenó



    Aquí us deixo dues de les cançons del nou CD i un preview del "Les Folies Tour 2011".
















    Ester Martín
    1r Batx