CLÀSSICS A LA ROMANA

Al llarg de l'antiga Roma, hi ha hagut moltes coses destacables com la seva cultura, la vestimenta l'art, etc. En aquesta entrada escriure sobre les estàtues de l'antiga Grècia i roma. En els museus  vaticans  podríem trobar l'estàtua de Laocoont i els seus fills, és una de les millors obres representativa del període hel·lenístic, al cap de Laocoont es pot veure una expressió de dolor i malestar i tristesa, el de l'esquerra que ja ha estat mossegat per la serp es veu com si estigués pàl·lid i mig mort.                                                                                                             Lacoont i els seus fills , Agresando, Polidoro i Atenoro de Rodas L'estàtua d'Apol·lo Sauroktonos é...

Les Moires eren un trio de deesses, cadascuna amb un paper específic en la gestió del destí. Cloto, la filadora, començava el procés en teixir el fil de la vida. Li seguia Làquesis, la que mesurava, qui determinava la longitud del fil, i per tant la durada de la vida. Finalment, Àtropos, la que no podia ser evitada, tenia la tasca ombrívola de tallar fil en el moment apropiat, posant fi a la vida d'un individu.                                                                                      Las tres Moiras , David Armas Representacions i Simbolisme: Les Moires eren sovint representades com a ancianes vestides de blanc que treballen en un teler diví. Aquest teler és símbol del destí i el temps. Els seus noms i atributs personificaven la idea que el destí de cada ésser humà...

El mite de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega, en ell ens explica de manera figurada les passions i debilitats humanes.                                                                        Escultura de Leda Uns dels atributs més sorprenents de Zeus és la seva capacitat per transformar-se en qualsevol forma que triï, sovint en la forma d'algun animal per tal de seduir a les dones.  La versió més popular d'aquest mite diu que Leda era una dona molt bonica, tant que fins i tot Zeus la desitjava. Un dia mentre caminava pel costat del riu Eurotas,  es va trobar amb un cigne preciós que s'escapava de l'atac d'una àguila. Ella el va protegir i es va deixar seduir per aquest, que era Zeus transformat. Aquella mateixa nit Leda es va unir al seu marit Tindàreu rei d'Esparta...

El laberint de Creta o més conegut com el laberint del minotaure, és un dels mites més coneguts de la mitologia grega. El mite ens parla sobre el minotaure el qual era fill de Pasífae, dona del rei Minos de Creta i del bou blanc enviat per Posseïdor. El rei Minos va demanar-li ajuda a Posseïdor per poder arribar al tron, el qual va accedir, però a canvi li va demanar que sacrifiques a un bonic bou blanc com agraïment. Però quan Minos va veure-ho bonic que era el bou blanc, va voler quedar-se'l. Així que el va amagar i va sacrificar un bou normal. Posidó va adonar-se'n i ofès per l'acció de Minos, com a venjança va fer que Pasífae s'enamorés del bou blanc enviat per ell. D'aquesta unió naixeria el Minotaure, una criatura mitològica meitat humà, meitat bou el qual era molt agressiu i s'alimentava de carn humana.                                           Bust del Minotaure exposat al Mu...

Durant tota la història, la literatura escrita per dones ha sigut menyspreada, exclosa dels àmbits cultes i en molts casos desacreditada per una societat dominada per el patriarcat que no va ser capaç de valorar el talent d'aquestes grans autores quan encara estaven vives. P erò aquest no és el cas d'aquesta autora, no, en el seu cas, el talent va ser tan obvi que fins i tot filòsofs com Plató la consideraven la desena musa. Safo va néixer a la illa grega de  Lesbos a finals del segle VII aC. Va ser una poetessa, compositora i autora de l'antiga Grècia. No se sap amb exactitud la seva data de naixement o de mort, ja que la seva vida encara avui resulta desconeguda.       En els dies de Safo,   John William Godward 1904 Provenia d'una família aristòcrata, tal i com demostra el fet de que pogués llegir, escriure i tenir certs coneixements sobre la musica, un fet molt estrany en una dona a la seva època. Sempre s'ha presentat Safo com a professora d'una escola de ...

La guerra de Troia es coneix com una llegenda que apareix en els poemes recs de La Ilíada  d'Homer i a l'Odissea.  La causa de la guerra de Troia va començar quan tres deesses, anomenades Afrodita, Atena i Hera , discutien i es barallaven entre elles per saber quina de les tres era la mes guapa. Atena, Afrodita i Hera, estaven tan empipades entre elles, que van decidir entre les tres que un príncep de Troia fos el jutge per decidir quina de les tres era la mes bella. El príncep s'anomenava Paris. Cada una de les deesses va oferir al príncep uns regal en retorn. La primera, Hera, li va voler oferir poder i riquesa. La segona, Atena , li va oferir coneixements i habilitats en la guerra. La tercera, Afrodita, li va prometre l'amor de la dona més guapa del món, que es deia Helena. El príncep, va decidir l'Afrodita. Helena, que era la dona la qual Afrodita li havia promet l'amor al príncep, es va enamorar d'ell. Helena i el príncep, Paris, van fugir junts a Troi...

Perseu era un heroi de la mitologia grega i el fill de Zeus, el rei dels déus, i  Danae , una princesa mortal. El rei  Polidectes , que desitjava casar-se amb  Danae , va enviar Perseu a una perillosa missió per desfer-se'n. Li va demanar a Perseu que li portés el cap de la Gòrgona Medusa com a regal de casament. Les Gorgones  eren criatures horribles amb serps en lloc de cabell i el poder de convertir en pedra qualsevol que la mirés directament als ulls. La més famosa de les tres Gorgones era Medusa, l'única mortal entre elles. Perseu va rebre ajuda dels déus, en particular d'Atena i Hermes. Li van donar un escut polit com un mirall, una espasa esmolada i ales daurades. A més, li van donar consells sobre com enfrontar-se a Medusa sense mirar-la directament als ulls. Usant les seves ales daurades, Perseu va arribar al cau de les Gorgones. Mentre Medusa i les seves germanes dormien, Perseu va mirar el re...