CLÀSSICS A LA ROMANA

Las parques o moires eren tres deesses encarregades de regir la vida i el destí de les persones i fins i tot dels déus. Segons algunes versions, elles duien a terme les ordres del déu del Destí, fill de Caos i Nix , que contenia els destins dels humans en una urna que portava sempre amb ell. Las parques eren filles de Temis i vivien en l'Inframon. Eren les encarregades d'adjudicar a cada persona una part de be i de mal que portaria al llarg de la seva vida, però que per mig de les accions que portava a terme amb els anys podia créixer o augmentar. Les seves decisions eren fermes i mai podien ser revocades, el destí quedava marcat per elles.  La més jove de les tres era Cloto, era l'encarregada de portar els fils i les teles que cosirien els destins de cada persona, per el que havia gran varietat de tipus i colors depenent del destí que tinguessin. Així per exemple, la seda i l'or era per persones que el seu destí fou fàcil, mentre que la llana i el cànem eren p...

A l'antiga religió grega, Harmonia és la deessa de l'harmonia i la concòrdia. El seu equivalent romà és Concòrdia, en canvi el seu oposat grec és Eris, Discòrdia en la cultura romana.  Els seus germans són Eros, Flegias, Adrestia i els bessons Fobos i Deimos. La deessa Afrodita i el deu de la guerra Ares eren els seus pares. La deessa representava la personificació de l'ordre i la unitat cívica.  Altres versions, com per exemple segons Apol·loni de Rodes en les Argonàutiques , afirmen que Harmonia realment es tracta d'una nimfa del bosc acmoníac, a prop de Temiscira, la qual compartia una relació amb el deu Ares. D'aquest amor sorgiren les Amazones, filles enamorades de la lluita. Aquest personatge mitològic és principalment conegut pell mite del "collaret maleït", el qual us explicaré breument a continuació: Harmonia va rebre un collaret letal el dia del seu casament. Quan el govern de Tebes fou atorgat per Atenes a Cadmo, Zeus li concebé a ...

A Grècia, els concursos esportius varen ser molt celebrats entre els ciutadans, constituent un fenomen social de primera ordre. El mateix va succeir amb els concursos teatrals, especialment, a l'Atenes de Pèricles . Els Jocs Grecs van tenir el seu origen en les diverses competicions que es celebraven als funerals de personatges importants, de la manera que les organitzà Aquil·les al campament grec a Troia en honor a Pàtrocle, mort pel troià Hèctor durant l'assetjament de la ciutat. Posteriorment, el programa competitiu dels concursos públics es va anar perfilant en les polis on els van organitzar, i, fins l'època hel·lenística, en la que van perdre gran part del seu caràcter religiós, estigueren relacionats amb algun culte o santuari dedicat a un deu o a un mort heroic, en el seu honor es celebren també, generalment, processons i sacrificis. A Olímpia, des de la primera meitat del segle VII a.C., els jocs públics duraven set dies, dels quals tres es dedicaven als agons e...

Diana era la deessa de la cacera, la fertilitat i la virginitat i protegia la natura i els animals (que preferia relacionar-se amb ells). També va ser nomenada deessa de la lluna i de la puresa.  Es diu que ella vivia pels boscos més amagats on no van ser explorats. Molt sovint la comparaven amb la deessa grega, Artemisa .  Diana, la caçadora, Guillaume Seignac Segons la mitologia, Diana neix de la relació entre Júpiter i Latona  i és germana bessona d'Apol·lo Febo (el déu del sol) . Es diu que Diana va decidir guardar per sempre la seva virginitat per el dolor causat del seu part amb sa mare, Latona. Així també va fer Minerva, germana de Diana. Les dues germanes són conegudes com les "verges blanques".  També es diu que Diana va obtenir el seu arc i fletxes del seu pare Júpiter. Diana després del bany, oli de François Boucher (1742), Museo del Louvre En un altre cas també s'explica que Diana va demanar al seu pare  que li conced...

La mitologia grega diu que Medusa, és l'única gorgona mortal de les tres que existien, era una hermosa jove fins que l'arrogant Posidó va violar-la en el temple d'Atena. Aquest fet va provocar ira de la deessa, així que va castigar a Medusa convertint-la en un ésser horrible de cabell de serps, de la mateixa manera que les seves germanes grans. Les tres Gorgones, anomenades: Esteno, Eurial i Medusa, eren filles de Forcis i Ceto , dos de les diferents divinitats del mar, que amés eren germans. L'aparença d'aquestes tres criatures provocava por i espant doncs no només tenien serps al cap, sinó que també tenien el seu cop recobert d'escames de dragó, ullals de porc senglar en les seves boques, mans de bronze i ales d'or, les mateixes que passaven tant que amb elles no podien volar. Tot i que el pitjor de tot, el més terrible, era que si les miraves directament als ulls et converties en pedra.   Medusa, diferent a les seves germanes al néixer i la més j...

Pegàs, el cavall amb ales de la mitologia grega, està involucrat en alguns dels millors mites de tots els temps. Des del seu naixement fins la seva mort, Pegàs fou una criatura misteriosa capaç de tot, simbolitzant la inspiració divina o el viatge fins al cel, ja que pujar a sobre seu era un símbol de "volar" fins al cel.  Pegàs era representat com una criatura bona i innocent però sempre disposat a ajudar. Gràcies a la seva lleialtat i al seu servei, Zeus el va honrar amb una immortalitat transformant-lo en una constel·lació. PEGÀS, FILL DE MEDUSA I POSIDÓ El mite diu que Pegàs era el fill mortal de Medusa i Posidó, déu del mar. Pegàs i el seu germà Crisàor van néixer gràcies a la sang de la seva germana decapitada, Medusa. La criatura fantàstica va néixer en forma de cavall alat perquè quan el seu pare, Posidó, va seduir Medusa, ho va fer en forma de cavall. Quan el cavall va néixer un gran llamp va perforar el cel i així és com es van establir les seves connex...

El gran incendi de Roma va començar en una nit d'estiu, concretament el 18 de Juliol de 64 després de Crist. Aquest foc va començar per la zona comercial de la ciutat, i es va anar expandint a través del vent per a tota arreu. L'incendi, es calcula que va durar uns 5 dies. Cal remarcar  que en aquells temps una bona part de les cases estaven fetes de fusta.  Gran incendi de Roma CULPABLE? Hi ha gent que pensa que va ser un accident, però altres diuen que vas ser intencionat per l'emperador Neró. Concretament aquest incendi el van ocasionar els seus esclaus, que van calar foc a la ciutat amb les seves entorxes. Aquesta versió, on es culpa Neró de l'incendi, explica que ell va fer incendiar la ciutat perquè estava una mica boig, i també perquè volia reorganitzar la ciutat de Roma i construir-hi el seu palau Domus Aurea , que més endavant, quan va acabar aquesta gran catàstrofe el va fer construir.  Palau de Domus Aurea A part d'això, es di...