CLÀSSICS A LA ROMANA

Els transports durant l'època romana van tenir un impacte important sobre els vehicles que utilitzem amb l'actualitat, ja que van ser capaços de fabricar uns transports històrics. Tot i així la funció del transport actual respecte l'època romana no té res a veure amb llavors, ja que anar amb transport era una demostració de poder. EL PALANQUÍ (lectica) , EL VEHICLE MÉS DESTACAT El palanquí , era el transport per excel·lència i hi viatjaven les classes nobles, i serien l'equivalent als cotxes que utilitzem actualment. Els palanquins estaven formats per un armament compost per corretges que subjectaven un matalàs que l'envoltaven diversos coixins i unes cortines que tapaven l'home que estava dalt de qui el mirava. Els portadors que duien el palanquí eren esclaus, coneguts com a lectiarii .  Tot i que en un principi aquest vehicle no estava gaire ben vist perquè s'hi transportaven dones, persones obeses i ancians, aquest transport es va ...

Als nens els agrada molt jugar i sigui actualment o fa centenars d'anys tots juguem a uns jocs o uns altres. Ara els nens juguen als parcs o amb les noves tecnologies, però a què jugaven els nens de l'antiga Roma? Amb què jugaven? On? Actualment hi ha diferents joguines  per a cada edat, a Roma era exactament igual. Els nens romans passaven moltes hores dels dies jugant, ja que pels romans, com nosaltres, jugar era una cosa molt natural per passar unes quantes hores. La veritat és que nosaltres també hem heretat alguns jocs seus, tot i que hi hem fet petits canvis. Els nens romans jugaven a qualsevol lloc, a casa, al fòrum o bé al carrer, ja que tenien un molt bon clima per jugar a fora. Aquests són dos jocs típics que jugaven: Tabvla Ivsoria: És com el nostre tres en ratlla, un joc que tots hem jugat, l'objectiu és alinear tres fitxes en una taula, ells però, jugaven a un tres amb ratlla circular, ho sabem perquè s'han trobat diferents taules del joc gravade...

Què és una amistat veritable? Tal com va dir el filòsof grec Aristòtil: "L'amistat és un ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dos ànimes." Aquesta afirmació la veiem clarament en el mite de Damón i Pítias, dos noms emblemàtics que han passat com a  símbols del què significa realment la paraula amistat. Tant és així, que aquesta història és un exemple a seguir i, tanmateix, una lliçó de vida. Damón i Pítias eren grans amics des de la infantesa. Confiaven plenament en ells i ambdós tenien la certesa que no hi havia res que no fossin capaços de fer l'un per l'altre. Un dia, el destí els va posar a prova i van haver de demostrar la fortalesa i sinceritat de la seva lleialtat i amistat. Segons la mitologia, Dionís era un tirà que regnava a la ciutat de Siracusa, Sicília, i era tan cruel que davant qualsevol provocació per part d'algun habitant, aquest era condemnat a mort. Un cert dia, va sentir un discurs d'un jove anomenat Damón, ...

El matrimoni o iustae nutipae  és la unió entre l'home i la dona. A l'home se l'anomenava  maritus , i a la dona mulier .   Les noies romanes es casaven quan encara eren nenes, 12 anys, en canvi els nois es casaven els 14 o molt més grans. No es casaven per amor perquè a l'antiga Roma per ells era molt important que els seus fills tinguessin parella i heretessin les propietats dels seus progenitors. Al principi només els patricis podien casar-se, però més tard els plebeus van poder casar amb els patricis. Els esclaus i els estrangers no van gaudir mai del dret de matrimoni.  El matrimoni Romà Dos tipus de matrimoni CUM MANU : Un cop la dona s'havia casat pertanyia la família del seu marit. Una nova família i heretava com a filla del pater o com la seva néta depenent respectivament, si era esposa o nora del seu pater. SINE MANU : Un cop la dona casada no trencava els llaços hereditaris amb la seva família de sang. Però a partir del segle II aC, el...

Als inicis del segle XIII, els romans feien servir cases senzilles i circulars. Aquestes cases s'anomenaven Tugurium eren fetes de fusta, de canya i amb un sostre (atrium) circular recobert de palla. Disponien solament d'una habitació en la qual es dormia i es menjava, també tenien una obertura en el centre del sostre en la qual podia sortir el fum. Tugurium Els romans inquirits pels grecs van enriquir i ampliar les seves cases primitives; així sorgeix la  Domus . La Domus constava d'un sol pis o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, en aquestes cases no eren freqüents les finestres (i si ni havia, eren petites o irregulars).  La casa es dividia en aquestes parts: - L'entrada (fauces) : normalment des de l'entrada es podia veure part de l'interior de la casa i podia estar decorada per mosaics. - El pati central (atrium) : podem dir que era el centra de la casa romana, aques...

Els inicis del segle XIII, els romans feien servir cases senzilles i circulars. Aquestes cases s'anomenaven Tugurium eren fetes de fusta, de canya i amb un sostre (atrium) circular recobert de palla. Disponien solament d'una habitació en la qual es dormia i es menjava, també tenien una obertura en el centre del sostre en la qual podia sortir el fum. Tugurium Els romans inquirits pels grecs van enriquir i ampliar les seves cases primitives; així sorgeix Domus . Domus constava d'un sol pis o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, en aquestes cases no eren freqüents les finestres (i si ni havia, eren petites o irregulars). La casa es dividia en aquestes parts: -L'entrada (fauces) : normalment des de l'entrada es podia veure part de l'interior de la casa i podia estar decorada per mosaics. -El pati central (atrium) : podem dir que era el centra de la casa romana, aquest pati estava cobert...

Helena era filla de Tindàreu, rei d'Esparta i de Leda tot i que el seu pare real era Zeus, el qual va baixar a la terra en forma de cigne i va enamorar Leda. La llegenda afirma que fins i tot Helena va né ixer d'un ou confirmant la seva procedència divina. Helena era una dona d'extraordinària bellesa, tant que des d'Homer Fins a Eurípedes van fer d'ella la pura representació de la feminitat. Arribada a la pubertat la fama de la seva bellesa es va estendre per tot el món Grec i, el seu pare, Tindàreu va haver d'organitzar un concurs amb tots els pretendents d'Helena. L'afortunat guanyador va ser Menelau, el pròsper príncep de Micenes, així després del casament, aquest va accedir al tro d'Esparta. El matrimoni va ser feliç des d'ençà  i van concebre una filla: Hermíone. Després va aparèixer Paris, príncep troià, el qual provocà el desig d'Helena gràcies a la intervenció d'Afrodita. Així Helena, simulant el seu rapte, va fugi...