Entrades

TARRACO

Imatge
Ja que els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat vam fer una visita el passat dia 26 d'Abril a Tàrraco hem pensat en informar-vos una mica de la ciutat la qual vàrem visitar. A les terres de Tàrraco , l'actual Tarragona, van arribar-hi els Romans al final de la segona guerra púnica, en el 218 a.C. Durant l'imperi Romà, Tarraco era una de les ciutats principals de la península Ibèrica i va ser capital de província de la Hispània Citerior . Òbviament una ciutat tant important tenia un conjunt arqueològic molt ampli. Dins de la ciutat de Tàrraco podem trobar: El Circ: Va ser construït al segle I d.C i consta d'una part rectangular allargada  ( 325 x 110/112 m ) amb un aforament de 25.000 persones. De la seva estructura en conservem gran part de la fatxada exterior així com les voltes que feien funció de Grades. Es troba ubicat dins del recinte emmurallat i molt a prop del Fòrum  provincial per ...

LA MODA MASCULINA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Tant els romans del sexe masculí com el del femení portaven roba ample i els seus vestits indicaven de quina classe social eren, com els grecs, però en aquesta ocasió només us parlaré de la vestimenta, complements i pentinats dels homes. Els romans van començar a portar roba interior. Estava confeccionada amb lli. Portaven el subligaculum o subligar que era un tipus de tapall, semblants als calçotets actuals. També portaven la subcula que era una mena de camisó actual que es feia servir per dormir. Subligaculum La peça de roba masculina principal era la toga . Era una peça de llana de forma el·líptica que mesurava des de 2,75m d'alçada a 4,70m d'amplada. Es posava com un mantell i a vegades cobria l'espatlla i a vegades no. La seva importància es basava en que si la duies eres un ciutadà romà i si no la duies eres un esclau. Els estrangers tampoc en portaven ni les persones que havien perdut de ciutadà. L'utilitzaven pels actes socials Hi havia diverso...

CANÇÓ D'ARIADNA

Imatge
Glénat EDT , la famosa editorial, ha publicat fa poc un nou projecte; Cançó d'Ariadna , d' Irene Roga . La portada del còmic Aquest còmic està inspirat en una història de la mitologia grega , que segurament ja tots coneixem. Malgrat tot, és una barreja de moltes altres i de molts personatges de diferents mites, així que no ens en hem de fiar, eh? Irene Roga, foto de l'autora del còmic. La cançó d'Ariadna explica la història d 'Ariadna , filla única del rei Kreios de Athamenia, una regió protegida per la deessa Atena . Aquesta noia està profundament enamorada del jove hereu de Bathmos, Órelan , amb qui es compromet en secret. Les coses comencen a anar malament quan una misteriosa dona decideix casar-se amb el pare d'Ariadna i el convenç de casar-la amb Iacos , hereu del regne de Ptolemos, que adoren la deessa Gorgona . A la història hi apareixen també Gorgones, Pegàs, el Faune o la mateixa Atena. Els crítics recomanen l'obra...

EL CÒMPUT DEL TEMPS DELS ROMANS

El còmput del temps és un camp en què la influència del llatí en el nostre idioma és evident, i molts dels noms que utilitzem per designar períodes de temps són heretats d'aquesta llengua. El còmput romà de les hores es feia segons el recorregut del Sol. El dia es dividia en dotze hores des de que sortia el sol fins que marxava, de duració variable segons les estacions de l'any: a l'estiu eren més llargues i a l'hivern més curtes. En canvi, amb les hores de la nit passava a l'inrevés: estaven dividides en vigílies ( vigiliae ), doncs eren més llargues a l'hivern i més curtes a l'estiu. Quant a les hores, s'anumeraven amb els numerals, prima, secunda, tertia, quarta, etc. I el migdia ( meridies ) havia de coincidir amb l'hora sexta i l'inici de la septima , i per la nit s'utilitzava el mateix sistema: prima vigilia , que era el període que anava des de la posta del Sol fins quasi tres hores més tard. Encara que els romans acostumaven...

ACTIVITATS PER A TOTS I A TOTHORA

Imatge
Tots els membres de la família romana estaven ocupats amb les tasques diàries que tenien. Tot i així, aquestes feines variaven segons la classe social. Per aquesta raó, els esclaus, fossin homes o dones, es passaven tot el dia treballant i els estava prohibit participar en les estones d'oci de la resta dels ciutadans.  En aquesta entrada, deixarem de banda als pobres esclaus i ens basarem en les persones lliures, aquelles que les activitats que realitzaven variaven segons el moment del dia.  EL MATÍ La llum del dia era essencial per les persones, així que s'aixecaven molt aviat. S'aixecaven en horaris diferents segons fos estiu o hivern. A l'estiu es llevaven a 2/4 de 5 i, a l'hivern a 2/4 de 8. És important dir també que se n'anaven a dormir amb la posta de sol.                                                         ...

LES TRES GRÀCIES EN L'ART

Imatge
No us sona un quadre de Rubens on apareixen tres dones agafades fent una mena de rotllana d'esquenes? O potser coneixeu l'escultura d'Antonio Canova de les mateixes tres dones, però aquest cop de cara? Ambdós casos es tracta de les tres Gràcies . Aquestes tres mosses han estat reproduïdes molts cops i és que realment fan patxoca. En la mitologia grega , les tres Gràcies eren divinitats filles de Zeus i Eurínome que, normalment acompanyaven Afrodita . Eren la personificació de la bellesa , la tendresa i l'amistat . Presentem-les: Aglaia , l'esplèndida Era la més jove de totes i la que més bellesa posseïa . Simbolitzava la intel·ligència , la creativitat i la intuïció . En algunes llegendes està casada amb Hefest, l'artesà dels deus, i el seu casament explica la tradicional associació de les tres Gràcies amb l'art . Eufròsine D'ella en sabem menys. És la germana mitjana. Com la seva etimologia indica simbolitza el plaer i ...

ELS ESCLAUS A L'ANTIGA ROMA

Imatge
La paraula esclau bé del grec (Sklàbos) Definició d'enciclopèdia: Esclau:  Persona sotmesa a un poder tirànic, a la dominació d'algú altre. Definició pròpia: Un esclau és un individu que, per causes personals o simplement econòmiques, ha de treballar al servei d'un ésser més poderós econòmicament per poder subsistir. Esclaus a l'antiga Roma : Els esclaus romans eren gent que provenien de indrets que van ser conquerits per l'imperi romà. De fet, se sap segur que en moltes ciutats, sabent que els romans els conqueririen, es van suïcidar per no ser els seus servents. Van anar passant aquest deure de generació en generació. Aquests tenien un amo que, en funció dels serveis que realitzessin, pagaven més o menys. L'amo tenia tot el dret de fer de l'esclau el que creiés convenient fins al punt de matar-lo, amb els diners que al cap dels anys estalviaven podien comprar la seva llibertat a l'amo. Els esclaus feien tot tipus de fun...