CLÀSSICS A LA ROMANA

A l'antiga Grècia la gent creia molt en els Déus i sovint volien saber què passaria en el futur o què havien de fer en situacions difícils. Per això anaven als oracles, llocs sagrats on suposadament els déus els donaven respostes. ORACLE DE DELFOS El més famós d'aquests oracles era el  oracle de Delfos , dedicat a Apol·lo el déu de la música, la profecia i la medicina. Aquest oracle estava a un temple on una dona anomenada Pítia actuava com a mitjà per transmetre les paraules de déu. Pítia entrava en un estat de trànsit, i després de fer un ritual, començava a dir respostes que eren misterioses i enigmàtiques. Els sacerdots que estaven allà les interpretaven i les explicaven a les persones que feien la pregunta.               ORACLE DE DELFOS QUÈ CONSULTAVEN? Els grecs anaven a l'oracle per preguntar sobre coses importants, per exemple si tenien que fer una guerra, i funcionaria el seu negoci o per decidir si casar-se o no. Aquests consells...

HYPNOS Hypnos és el déu del somni en la mitologia grega. Era fill de Nyx (la Nit) i germà bessó de Thanatos (la Mort). El seu germà controla la mort, però ell està més vinculat al descans i al son. És el que fa que fins i tots els déus més poderosos com Zeus caiguin en un son profund. Vivien junts, però, com que Hypnos controla el son, el seu regne era una cova fosca a l'Erebos (l'inframon). Era un lloc misteriós, envoltat de núvols i boira, on el riu Lete, que feia oblidar els records, passava per allà. A dins la cova, tot estava pensat perquè el son fos totalment reparador i tranquil. Hypnos és aquell déu que fa que, fins i tot els més poderosos, necessitin descansar. Hypnos, el déu del somni MORFEU Morfeu és el déu dels somnis humans a la mitologia grega. El seu nom ve de la paraula grega (morphe), que vol dir "forma", perquè podia aparèixer en els somnis com qualsevol persona que ell volgués. Si estaves dormint, ell podia adoptar la forma de qui fos i fer que el...

A la mitologia grega Persèfone era la deessa de l'agricultura, filla de Zeus i Demèter. El mite explica que  Hades estava enamorat de Persèfone i un dia que aquesta va sortir a recollir flors i a passejar pels camps, va decidir raptar-la, emportar-se-la a l'inframon i convertir-la en la seva esposa. Demèter, després d'assabentar-se de la desaparició de la seva filla es va posar a buscar-la durant nou dies i nou nits. Al estar ocupada buscant a la seva filla, Demèter va descuidar el seu paper com a deessa dels fruits i de la natura, i tots els conreus van començar a morir.  Preocupada, la deessa va preguntar a Zeus so sabia on era la seva filla, i aquest li va respondre que havia estat raptada per Hades i es trobava a l'inframon. Demèter va intentar recuperar a la seva filla, però quan va arribar a l'inframon, Hades la va obligar a menjar-se dotze grans de magrana, un per cada mes de l'any. Desobeint les ordres d'Hades, Persèfone només va menjar sis d'aq...

Batracomiomàquia és una obra, que en la seva traducció literal vol dir "La Batalla entre granotes i ratolins". Aquesta es caracteritza principalment per la seva paròdia èpica, o sigui, que imita els estils tipics d'obres com la Ilíada (d'Homer) però dins d'un conflicte ximple entre granotes i ratolins. Tot i que no se sap el verdader autor d'aquesta obra (poema), en un inici fou anomenada una obra d'Homer, però tot això són només possibles teories ni res que s'hagi comprovat. Representació d'una escena de l'obra Batracomiomàquia , autor desconegut HISTÒRIA DE L'OBRA Tot comença quan un ratolí anomenat Psicàrpax (que significa "menja-figues") es fa amic d'una granota de nom Pelecínor. Aquest el convida a casa, però de sobte al costat d'un estany, apareix un cranc gran que espanta a la granota; però, el ratolí acaba ofegat. Acord amb aquestes circumstàncies, els ratolins li declaren la guerra a les granotes com a venjança. ...

Deessa Afrodita  La Deessa Afrodita, coneguda a l'Antiga Grècia com la deessa de l'amor, la bellesa i el desig, era una figura poderosa que simbolitzava molt més que l'amor romàntic.  Representava la passió, l'atractiu físic i l'instint de desig en totes les seves formes. Amb el seu encant irresistible, podia influir tant en déus com en humans, portant-los sovint a accions impensades amb paraules dolces i mirades seductores. Segons la mitologia, Afrodita va néixer a l'escuma del mar, creada quan Cronos a talla els genitals d'Urà i els va llençar a l'aigua. De l'escuma en va sorgir Afrodita, totalment formada, i va arribar a la costa de l'illa de Cítera o de Xipre, segons la versió del mite. Allà va ser rebuda pels vents Zèfir i Aura, que la van conduir fins a terra, i per les nereides, nimfes marines que la van vestir i adornar amb joies.  L'illa de Xipre, especialment la ciutat de Pafos, va quedar estretament associada amb Afrodita i sovint ...

La música a Roma era una part molt important a la vida quotidiana de la gent. A part de ser un entreteniment, la música tenia una funció simbòlica i educativa i també servia en molts àmbits, com per temes religiosos, militars, socials i polítics: - Religió: s'utilitzava en rituals, sacrificis i processons. - Exèrcit: s'utilitzaven instruments com la tuba o el cornu, que aquests marcaven els ritmes i els senyals de batalla. - Socials: la música es feia a llocs i espectacles públics, com als circs, amfiteatres o teatres. La música acompanyava als combats, obres i danses. - Política: la música l'utilitzaven les famílies riques als seus domicilis gràcies als esclaus, que tocaven durant els àpats o altres moments.   Músics a Roma Instruments principals Aquests eren els principals instruments romans, hi havia de vent, de corda, teclat i de percussió: - Tíbia: aquest instrument era de vent, avui en dia seria com una flauta. Una tíbia: antic instrument romà - Cornu : era de vent, h...

Sòfocles va néixer al segle 496 aC a Colons i va morir al segle 406 aC a Atenes. Va viure en el moment de màxim esplendor de la ciutat, anomenat el segle d'or de Pèricles. Durant aquest període un dels escriptors més importants va ser Sòfocles, però també en coneixem d'altres com Èsquil  (525 - 456 aC), Eurípides (484 - 407 aC), Aristòfanes (444 - 386 aC), entre altres.  La seva família era benestant, i per això es va poder permetre una bona educació estudiant música amb Lamprus, el músic més destacat de l'època, i teatre amb Èsquil. Que van ser una bona base per impulsar-lo fins al talent i la popularitat a la que va arribar. Escultura de Sòfocles d'autor anònim  Es desconeix quan va començar a participar en el concurs teatral d'Atenes, però al 486 aC es va donar a conèixer com a autor tràgic, en guanyar a Èsquil, el seu mestre. A partir d'aquell moment s'estimula que va escriure 123 tragèdies per aquests festivals, de les quals va aconseguir 24 victòries...

Quan pensem en l’amor a l’antiga Roma, ens podem imaginar escenes romàntiques com a les pel·lícules, però la realitat era molt mes complexa. El món romà estava ple de normes, jerarquies, interessos polítics…però també de passió, poesia i de drama. Els romans estimaven i ho feien de una manera molt seva. CASAR-SE PER AMOR El matrimoni romà era en la majoria dels casos, un acord econòmic o polític. Les famílies pactaven les unions pensant en el prestigi i el poder que podrien guanyar. Les dones es casaven molt joves, sovint amb homes molt més grans, i no tenien gaire dret a opinar. Estimar-se dins del matrimoni no era ni necessari ni esperat. Per això molts buscaven el desig i la passió fora d’aquest marc, amb amants, esclaus o altres figures socials. Hi havia parelles que sí es portaven be i que s’estimaven, però no era gaire comú. OVIDI, EL MESTRE DE L’AMOR Ovidi, el famós poeta romà, va ser una de les figures més destacades a l’hora d’explorar la naturalesa de l’amor. Les seves obres,...

El teatre occidental té els seus orígens a l'antiga Grècia, al segle VI aC. Allà va néixer com una forma d'expressió artística lligada a la religió, especialment en honor al déu Dionís. Aquesta tradició es va institucionalitzar i va donar lloc a formes dramàtiques que encara avui es representen.  1: ORIGEN RELIGIÓS: Dionís i els rituals El teatre grec va néixer en el context de les festes dionisíaques, celebracions religioses dedicades a Dionís, déu del vi, la fertilitat, el desordre i el trànsit entre mons. Aquestes festes es realitzaven en diverses èpoques de l'any, però les més importants eren les Grans Dionísies d'Atenes.  Dionís representava la pèrdua del control racional i la connexió amb les forces primitives i naturals. Això es traduïa en rituals col·lectius, on es ballava, es bevia, es cantava i es recitaven ditirambes, cants corals d'exaltació al déu.  1.1: El ditirambe: l'origen del drama:  El ditirambe era un cant coral interpretat per un grup d'...

La navegació va ser una part fonamental de la civilització grega antiga. Com que Grècia està envoltada pel mar Mediterrani, els grecs es van convertir en grans navegants i comerciants. Ja des del segon Mil·lenni aC, utilitzaven vaixells de vela i rem per per explorar noves terres, establir colònies i intercanviar productes com oli, vi, ceràmica o metalls. Tot i que no tenen brúixoles ni mapes com els actuals, s'orientaven observant els estels, la posició del sol i les característiques de la costa. A més, coneixien bé els vents i les corrents marines, cosa que els ajudava a planificar les seves rutes. La navegació no només era essencial per l'economia, sinó també per a la difusió de la cultura grega per tot el Mediterrani. La geografia grega, amb moltes muntanyes i poques terres planes, feia difícil el transport per terra. Per això, els grecs van aprofitar el mar per comunicar-se, comerciar i expandir-se. El mar Egeu  i el Mediterrani es van convertir en les seves principals vie...

Prometeu és un personatge de la mitologia grega, no era un dels déus olímpics sinó que era un Tità. Era fill del tità  Jàpet i de Climene , una nimfa filla del deu del mar. Prometeu tenia sang divina, però no pertanyia al cercle de Zeus. En la guerra, entre els déus olímpics i els titans, prometeu es va posar de part de Zeus. Prometeu sentia compassió amb els humans i els volia ajudar a avançar a més que ell tenia una gran intel·ligència i astúcia. Prometeu, Rubens, Pedro Pablo, 1636, Museu del Prado El mite del lladre del foc En la mitologia explica que quan Zeus va crear als humans, els va fer amb molta fredor i no els concedia quasi res per poder sobreviure, ja que no sabien caçar, construir o defensar-se. Vivien en foscor i fred. Prometeu va veure això i es va compadir d'ells i va començar a ensenyar-los diferents coneixements com, construir cases, cultivar la terra, les estacions, els estels. El que els faltava tenir era foc, però es considerava símbol diví, ja que Zeus proh...

A la mitologia grega, hi ha déus molt poderosos i d'altres que directament fan angoixa. Un d'aquests és Saturn, en grec Cronos.  Saturn era un tità, un dels déus més antics. Era fill d'Urà , el cel i de Gea , la terra. El seu pare era molt cruel, no volia que els seus fills naixessin i els tancava dins del ventre de la mare. Fins que un dia Gea, farta, li va donar una falç a Saturn i li va fer tallar els genitals al seu pare. A partir d'aquí, Saturn va ocupar el tron i va governar el món. Però aquí no s'acaba la cosa, a Saturn li van fer una profecia, li van dir que, igual que ell havia destronat el seu pare, un dels fills també ho faria. I a partir d'aquest moment, cada cop que la seva dona Rea tenia un fill, se'l menjava. S'empassava els nadons just quan naixien, no volia que cap pogués créixer i destronar-lo. Saturn devorant un fill, Rubens Així va passar amb els seus primers cinc fills. Però quan va créixer el sisè, Zeus (Júpiter en romà), Rea va de...

L’art de l’Antiga Grècia és molt important i ha influït en moltes obres d’art al llarg de la història. Les escultures, pintures i ceràmiques gregues encara es poden veure avui i ens ajuden a entendre com vivien i què pensaven els grecs antics. Aquest art no només era decoratiu, sinó que també tenia significat religiós, polític i cultural. L’Escultura Grega Les escultures gregues es coneixen per la seva bellesa i realisme. Els artistes volien representar el cos humà de manera perfecta i natural. Hi ha tres etapes principals en l’escultura grega: Període Arcaic (segles VII-VI aC): Les escultures eren molt rígides, amb poc moviment. Els kouros (figures de joves homes nus) i les kore (figures de dones vestides) tenien una expressió molt senzilla, sovint amb el “somriure arcaic”. Període Clàssic (segles V-IV aC): Les escultures es van fer més realistes i equilibrades. Es poden veure moviments naturals i cossos ben proporcionats. Exemples famosos són el Discòbol de Miró (un atleta llançant u...