CLÀSSICS A LA ROMANA

Les guerres Mèdiques van ser una sèrie de batalles entre l'Imperi Persa i algunes ciutats de l'antiga Grècia. Van ser molt importants perquè van frenar l'expansió dels perses cap al Mediterrani, van fer que la cultura grega continués amb el seu desenvolupament. Els grecs i els perses eren diferents en tot, l'Imperi Persa era gegant i estava governat per un rei amb molt de poder, en canvi, algunes ciutats de Grècia, com: Αθήνα και Σπάρτιη (Atenes i Esparta), eren ciutats petites amb la seva pròpia independència, ja que tenien govern propi, com a democràcia a Atenes (és un sistema on tothom pot donar la seva pròpia opinió, i votar lliurement, i decidir entre tots com serà l'organització del govern o la presa de decisions importants) o l'oligarquia a Esparta (és el govern d'uns pocs amb poder, sense tenir en compte la majoria del poble). Els grecs compartien una cultura.                                   ...

L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial per al desenvolupament econòmic o social del món grec a l'antiguitat, i va estar present al llarg de tota la seva història. Els grecs consideraven l'esclavitud no només com una realitat indispensable, sinó també com un fet natural; fins i tot els estoics, en general, i els primers cristians no la van qüestionar.  La majora d'escriptors antics entenien que l'esclavitud no era només un fenomen natural, sinó també necessari. Malgrat això, també van sorgir alguns debats que van posar en dubte aquesta visió, com es pot observar en els diàlegs socràtics o en certs estoics, que van expressar la primera condemna de l'esclavitud registrada històricament.   Els arguments judicials del segle IV aC es refereixen als esclaus només com a fonts d'ingressos. La comèdia descriu esclaus dins del gènere còmic, mentre que la tragèdia esmenta esclaus dins de contextos tràgics.   Actualment, l'esclavitud grega é...

Un dels temes que la societat, avui dia, és el fet d'estimar-se a si mateix per poder superar les adversitats o aquells comentaris, en algunes ocasions, negatius per part de les persones que ens envolten i que ens poden afectar negativament. Ara bé, el que el pot girar contra nosaltres és si, al final, ens creiem massa que som els millors del món, els perfectes, els més atractius i bells del món, ja que podem quedar-nos completament sols si ens movem per una actitud massa creguda i egoista. Des del món grec, el poder de la seducció, l'amor i la bellesa s'ha transmès a través de déus i deesses com: Eros , Afrodita i Apol·lo , que tenien atributs físics i un do especial per despertar l'amor, que han estat uns referents que han inspirat com hem de ser i actuar.  A vegades, però, les coses no surten bé i la realitat resulta ben diferent de com ens pensàvem que seria. El mite de Narcís, està relacionat amb el que he dit, ja que explica com aquest jove va ser condemnat a ena...

Virgili (70 - 19 aC) era un poeta llatí que va convertir-se en un dels més importants de la literatura llatina antiga al publicar la seva gran obra anomenada Eneida . La que havia d'explicar les virtuts del poble romà i crear una mitologia pròpia per a la nova nació. Per això, va escollir la famosa figura de l'heroi troià Enees i va explicar el seu viatge des que fuig de Troia fins que arriba al Laci.  Durant 12 anys va treballar en la composició d'aquesta obra, la que acabaria sent un poema èpic format per 12 cants/llibres que es poden dividir en tres parts.  Bust de Virgili d'autor anònim  (segona meitat del segle l aC o còpia d'aquest període basada en una original del 150 aC) Primera part (llibres I - IV) Enees, príncep troià fill de Venus i d'Anquises, amb un grup de supervivents de la destrucció de Troia, es dirigeix a Itàlia per fundar una nova ciutat. Però quan estan a punt d'arribar a Sicília, el seu estol de vaixells es desvia cap a les costes d...

Avui us explicaré un dels mites que ens adverteixen del risc de desobeir les ordres dels nostres superiors, com els pares, o el que la saviesa dicta i actuar  despreocupadament, sense tenir en compte les possibles conseqüències dels nostres actes. Fins i tot, les repe rcussions de desitjar alguna cosa que ens fa voler aconseguir-ho, tot i que impliqui obtenir més del que podem i passar els nostres límits. Aquest és el mite d'Ícar. Segons el mite grec, Dèdal era artesà, ferrer i sobretot era un constructor admirable. El seu fill Ícar també va aprendre i es va dedicar al mateix ofici que el seu pare, on l'ajudava sempre que podia. Un dia, el rei Minos de Creta els van contractar els dos per un projecte, la construcció d'un laberint. A comanda del rei, Dèdal i el seu fill van construir el laberint on Minos ocu ltaria a Minotaure -meitat home i meitat bou  amb el Toro blanc de Creta-. A continuació,  el rei es va assabentar que Dèdal va ser còmplice de la traïció de la seva ...

El mite de persèfone i Hades és una de les històries més fascinants i simbòliques de la mitologia grega, que explica l'origen de les estacions i el cicle de la vida i la mort. Aquesta llegenda ens parla d'amor, el destí i el sacrifici. Persèfone era la filla de Demèter, la deessa de l'agricultura i la fertilitat. Jove i bella, passa va els seus dies jugant als prats florits, envoltada de natura i alegria. No obstant això, la seva bellesa va cridar l'atenció d'Hades, el déu de l'inframon, que es va enamorar perdudament d'ella. Persèfone Un dia, mentre recollia flors amb nimfes, la terra es va obrir de sobte i Hades va sorgir amb el seu carro daurat. Sense donar-li temps va reaccionar, la va segrestar i se la va endur al seu regne, el món subterrani. Persèfone va cridar i va plorar, però ningú no va sentir el sues laments, excepte la seva mare, Demèter, que va recórrer el món sencer buscant la seva filla. El rapte de Hades a Persèfone Demèter, desesperada per ...

L'antiga Grècia està plena de mites i llegendes fascinants, i un dels més famosos és el de Hèrcules, un heroi conegut per la seva força i valentia. Però, malgrat les seves grans habilitats, la vida d'Hèrcules no va ser fàcil. De fet, va haver de fer front a dotze treballs impossibles per demostrar el seu valor i aconseguir la redempció. Per que entengueu millor el bloc us deixo aquest vídeo sobre qui es Hèrcules. Com va començar tot? Hèrcules era fill de Zeus , el déu més poderós de l’Olimp, i d’una dona mortal anomenada Alcmena . Això el convertia en semidéu, amb una força extraordinària. Però, malgrat el seu gran poder, va ser víctima de l’enveja de la seva madrastra, la deessa Hera . Hera va fer que Hèrcules perdés el control i, en un moment d’ira, va matar la seva dona i els seus fills. Per això, per redimir-se i alliberar-se de la culpa, va haver de complir una sèrie de treballs imposats pel rei Euristeu . Els dotze treballs d’Hèrcules Matar el lleó de Nemea: Un lleó tan ...

La democràcia atenenca, desenvolupada al segle VI aC sota líders com Clístenes i Pèricles, és considerada el primer sistema democràtic de la història. Tot i les seves limitacions en temes d'inclusió, va establir un precedent revolucionari en la manera de governar, on el poder residia directament en els ciutadans. El seu funcionament i els principis que el sustentaven han influït significativament en els models democràtics moderns. Pèricles dirigint-se als ciutadans Com funcionava la democràcia atenenca? La democràcia atenenca es basava en la implicació directa dels ciutadans en els afers polítics, sense intermediaris. Aquest sistema promovia la participació activa en assemblees i consells, on es discutien i decidien aspectes fonamentals per a la gestió de la ciutat-estat. Les institucions clau estaven organitzades per facilitar aquesta participació i assegurar un equilibri en les responsabilitats, evitant la concentració de poder en mans d'uns pocs. Així, es fomentava un sentit...

L'Antiga Grècia, lloc de filòsofs, guerrers, artistes i grans pensadors, era un mon on cada dia estava impregnat de rituals, deures i activitats que reflectien l'essència d'una cultura vibrant.  ALBA A LA POLIS El dia començava aviat amb el cant dels galls, un so familiar a les petites ciutats o polis. Els homes es llevaven abans de l'alba per atendre les seves tasques. Si vivies a Atenes, podries seu un ciutadà lliure preparant-te per anar a l'àgora (la plaça publica),  on es discutien temes polítics, comercials i filosòfics. Si eres pagès, probablement ja estaries al camp aprofitant les primeres hores del dia per treballar la terra. Les dones, en canvi, solien romandre a casa. Elles s'encarregaven de les tasques domestiques, com teixir, cuinar i cuidar als nens. En algunes ciutats com Esparta, les dones tenien un paper mes actiu fora de casa, dedicant-se a l'exercici físic i a la gestió de propietats mentre els homes estaven a la guerra.  L'ÀGORA: El C...