CLÀSSICS A LA ROMANA

Ulisses, és el rei d'Ítaca, una heroi astut i valent que participa en la guerra de Troia. Després de la victòria dels grecs, (gràcies al famós cavall de Troia, ideat per ell mateix), Ulisses comença un llarg viatge de retorn a casa.  El viatge s'allarga durant 10 anys a causa de la còlera dels Déus, especialment Posidó, déu del mar, a qui Ulisses ofèn. Ulisses salvat per la nimfa Leucótea, Pellegrino Tibaldi Principals etapes del viatge Els Ciclops i els Lotòfags: Ulisses arriba a la terra dels Lòtofags, on els habitants mengen flors de lotus, que fan oblidar el desig de tornar a casa. Ha de forçar als seus homes a marxar. El Ciclop   Polifem: Arriba a una illa on viuen els ciclops, gegants d'un sol ull. Entren a la cova de Polifem, que se'ls menja. Ulisses el cega amb una estaca i escapa amagant-se sota les ovelles. Quan fugen, Ulisses revela la seva identitat i els gegants preguen a Posidó, els seu pare que el castigui. Èol, el déu dels vents: Ulisses rep una bossa am...

L'enginyeria romana va ser un dels èxits més impressionants de l'Antiga Roma. Gràcies a les seves innovacions tècniques, Roma va poder construir i mantenir un vast imperi que es va estendre per Europa, Àsia i Àfrica. Aquestes obres no només tenien fins pràctics, sinó que també demostraven el poder i l'organització de l'Estat romà. 1. AQÜEDUCTES Els romans van desenvolupar un sistema d'aqüeductes que transportaven aigua des de fonts i rius fins a les ciutats. Moltes vegades recorrent desenes de quilòmetres.  Característiques: - Funcionaven per gravetat, amb un pendent molt lleuger però constant. - Combinaven canals subterranis, ponts i arcs elevats. - Alguns estaven fets amb pedra o maó.  Exemples: - L'aqüeducte de Segovia (Espanya) - L' Aqua Appia i el Aqua Claudia a Roma. L'aqüeducte de Segovia 2. CALÇADES ROMANES Les vies romanes unien totes les regions de l'imperi i eran claus pel comerç, la comunicació i el moviment de tropes. Construcció: - Molt...

Tots hem sentit parlar algun cop de diferents déus romans i grecs. Molts cops, però, trobem similituds o simbologies en comú entre aquests. Això és atès que, segons les llegendes de la creació de Roma, els romans provenien dels grecs. Per tant, els romans van adoptar moltes creences, mites i divinitats del món grec. Fent les seves pròpies versions d'aquests.  A aquesta entrada veurem algunes similituds per així comprendre d'on provenen les semblances entre les dues cultures. Zeus VS Júpiter Com és sabut, Zeus , fill de Cronos i Rea i germà de Posidó i Hades, era considerat el déu dels déus. El gran governant per sobre de tot amb el seu llamp mortífer. Júpiter, de la cultura romana, també era considerat déu de déus i governador de tant el cel com la terra. No només això sinó que també utilitzava el llamp com a arma principal. Compartint símbols com el roure o l'àguila. Il·lustració de Zeus i Júpiter per AtlasMystica Afrodita VS Venus Podem observar diverses similituds sobre ...

Dèdal era un artesà i inventor que vivia a Atenes, famós per la seva gran intel·ligència i habilitat en l'arquitectura i l'enginyeria. A causa d'uns problemes va haver de fugir de la seva ciutat natal i va anar a Creta on va entrar al servei del rei Minos. Minos li va encarregar a Dèdal construir una estructura molt complexa, el laberint, un lloc per confinar el Minotaure, una criatura mig home mig bou. Va complir l'encàrrec i va crear un laberint tan enrevessat que ningú no podia escapar-ne un cop hi entrava. Tanmateix, després que Teseu matés el Minotaure amb l'ajuda d'Ariadna i escapés del laberint, Minos va culpar a Dèdal per haver-lo ajudat i va decidir empresonar-lo a dins juntament amb el seu fill Ícar.                                                     Jacob Peter Gowy, Ícar i Dèdal El pla per escapar-se    ...

A l’antiga Grècia, la medicina va començar a separar-se de totes les creences religioses i màgiques, es va començar a fondre un saber basat en l’observació, la raó i l’experiència.  Hipòcrites va fer una figura clau en aquest procés, ja que ell defensava que les malalties tenien les seves causes naturals i no divines. A partir de la seva influència, es va establir una manera sistemàtica d’analitzar els símptomes, diagnosticar i buscar tractaments adequats per cada cas. Els grecs consideraven que la salut depenia de l’equilibri dels quatre humors del cos: - La sang - La bilis negra - La bilis groga - La flegma Quan un d’aquests humors és desajustada, era quan apareixia la malaltia. Aquest sistema es va mantenir vigent durant molts anys, fins i tot en l’edat mitjana. La guerra també va tenir un paper important en el desenvolupament de la medicina. Durant els conflictes, els metges grecs van poder observar moltes farcides i van poder posar en pràctica moltes de les tècniques per tract...

Zeus, era el rei dels déus a la mitologia grega. Governava el cel i dominava els llamps i els trons. Després de guanyar la gran guerra contra els Titans, va establir l'ordre a l'univers i va començar a regnar des del mont Olimp. Amb els seus germans Posidó, deu del mar i Hades, deu dels morts . Tifó , a qui també anomenaven Tifeu, era un monstre gegant i aterridor. Era fill de Gea, la terra , i Tàrtar, el món subterrani , creat per Gea com venjança perquè Zeus havia empresonat els seus altres fills, els Titans. Tifó, tenia cent caps, escopia foc i fum per la boca, tenia ales i les seves mans acabaven en serps. Júpiter, Taller Romà, Museu del Prado      Tifó Batalla Zeus vs. Tifó Quan Tifó va pujar al cel per atacar, molts déus olímpics van fugir. Però Zeus es va quedar, va agafar els seus llamps i li va plantar cara.  La lluita va ser immensa, ja que Zeus va llençava llamps i Tifó responia amb muntanyes, foc i vents huracanats. Però un dia, Tifó va aconseguir derrot...