Entrades

LES GUERRES MÈDIQUES: GRÈCIA CONTRA PÈRSIA

Imatge
Les guerres mèdiques van ser un dels esdeveniments més impactants del segle IV. Van durar des de el 499 fins al 449 a.C. Van ser una sèrie de conflictes entre les ciutats-estat de Grècia i l'Imperi persa. Aquests enfrontaments van marcar un punt d'inflexió en la historia de la civilització occidental. Ho he fet d'aquest tema ja que m'ha impactat molt quan ho he llegit. 1. CONTEXT HISTÒRIC Sota el comandament de Ciro el Gran i Dario I, Pèrsia es va convertir en l'imperi més extens del món, abastant des de Egipte fins la Índia. Per part de Grècia, les seves ciutats-estats com Atenes i Esparta, estaven políticament dividides, encara que compartien de tot. 2. PRIMERA GUERRA MÈDICA (490 a.C) En aquesta primera guerra mèdica, Pèrsia va organitzar una expedició per sotmetre a Grècia. Primer van atacar Eretria , la van derrotar en 6 dies. Això, va detonar la Batalla de Marató , que es va disputar allà mateix, a 40 kilòmetres de Atenes. Els perses van arribar amb un exèrcit ...

LA DONA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
La figura de la dona en l'antiga roma és un tema que, fins avui en dia, continua envoltat de contraposicions. La informació escrita que ens ha arribat sobre emperadrius i dones de l'aristocràcia, encara que és limitada, que la més rellevant. No obstant això, gairebé no es té consciència de les dones de les classes socials més desfavorides.  Les dones nascudes lliures a l'antiga Roma eren considerades ciutadanes, però no tenien dret a votar ni a ocupar càrrecs polítics. A causa del paper restringit que se'ls assignava en l'esfera pública, els historiadors romans mencionava les dones amb menys freqüència que els homes. Malgrat això, encara que les dones romanes no disposessin de poder polític directe, aquelles pertanyents a famílies adinerades o influents podien tenir un cert grau d'influència mitjançant negocis privats.     ELS DRETS DE LES DONES ROMANES El sexe d'una persona era un element clau que definia l'organització de la societat. Pel sol fet de se...

L'ORIGEN DEL TEATRE GREC: DELS RITUS A LA REPRESENTACIÓ TEATRAL

Imatge
El teatre occidental té els seus orígens a l'antiga Grècia on van néixer uns gèneres que avui en dia encara dominen les arts escèniques: la tragèdia i la comèdia.  Aquestes formes teatrals, no només oferien entreteniment, sinó que també reflexionaven sobre la vida, la moral i la condició humana.  1. L'ORIGEN DEL TEATRE GREC: DELS RITUS A LA REPRESENTACIÓ TEATRAL El teatre grec va néixer de les festivitats religioses, especialment dels Dionisíacs o festivals en honor a Dionís, que tenien lloc a Atenes i altres ciutats gregues durant el període clàssic. Aquestes celebracions involucraven cançons i danses per honrar al déu del vi.  Un teatre grec 2. ELS RITUS DIONÍSIACS El teatre grec té les seves arrels en les celebracions dedicades a Dionís , el déu del vi, la fertilitat i l'èxtasi.  - FESTIVITATS: Durant les festes dionisíaques , especialment les Grans Dionísies  a Atenes, es realitzaven rituals col·lectius que incloïen danses, música i cant.  - DITIRAMBE: ...

LES MALALTIES A L'ANTIGA GRÈCIA I ROMA

Imatge
  A l'antiguitat, les malalties eren un misteri, i tant a Grècia com a Roma es van desenvolupar creences i tractaments molt influenciats per la religió i la filosofia. Tot i que el coneixement mèdic era pobre i limitat, algunes figures destacades com Hipòcrates i Galè van marcar un abans i després en la comprensió de la salut. LA VISIÓ SOBRE LA MALALTIA A l'antiga Grècia, es pensava que les malalties eren càstigs divins o desequilibris entre els quatre humors: sang, flegma, bilis groga i bilis negra. Segons Hipòcrates, la salut depenia de l'equilibri d'aquests humors i del bon ambient natural, com l'aire pur o l'alimentació equilibrada i saludable. A Roma, la influència grega es va veure clarament, però també es van desenvolupar idees úniques com aqüeductes i clavegueres que van millorar la higiene pública dels ciutadans. Tot i això, les epidèmies, com la pesta antonina, van causar que una gran part de la població moris. TRACTAMENTS I REMEIS Els remeis d'aqu...

ELS GLADIADORS DEL COLISEU

Imatge
A tots ens ha arribat el mite de què els gladiadors de l'antiga Roma eren esclaus condemnats a lluitar de per vida al coliseu fins a la seva mort. Però realment la seva realitat era molt diferent. Tot i que realment hi va haver autèntiques massacres, un esclau condemnat al coliseu podria arribar a guanyar molta fama fins a aconseguir la seva llibertat si el seu amo li concedia. Però, realment, els gladiadors no eren només esclaus condemnats a la mort. La vida dels gladiadors no era pèssima, ni vivien en condicions horroroses  com ens han arribat a fer creure a través de les pel·lícules i més. Els gladiadors pertanyien al seu amo que era el propietari de l'escola de gladiatura. Per tant, el primer que li convenia que el gladiador estigués en forma, era al l anista  (propietari de l'escola de gladiatura). El lanista s'havia d'encarregar d'alimentar-lo, pagar els seus cuidats mèdics després de cada batalla, entrenar-lo i equipar-lo per la lluita. Per tant, realment...

LES TERMES ROMANS

Imatge
Els  termes romans eren banys públics molt importants i essencials a les ciutats romanes per la vida quotidiana dels romans, ja que no només era uns simples banys per higiene personal sinó que també s'anava allà a socialitzar, a relaxar-se o inclús a fer negocis. Els termes eren una de les construccions més emblemàtiques dels romans, tant com per la seva estructura i la seva tècnica com el funcionament i tecnologia. La distribució de l'aigua era bàsica per tenir i mantenir aigua a les piscines de les termes. I gràcies al sistema de calefacció un sistema escalfava l'aire que anava sota del terra dels termes que estava aguantat per pilars i d'aquesta manera les sales i l'aigua estava calenta. Termes romans de Caldes de Montbui Parts principals dels termes: - Apodyterium : era el vestidor. - Frigidarium : era una piscina d'aigua freda. - Tepidarium : era una piscina amb aigua tèbia. - Caldarium : era una piscina d'aigua calenta. - Loconium : era una sala seca ...

LA MEDICINA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Va ser a Grècia on, a partir de l'activitat d'Hipòcrates, la medicina va començar la recerca d'una explicació racional de les malalties, atenent els símptomes per formular un diagnòstic i oferir el tractament més adequat. Va ser un camp fascinant i ric en avenços i coneixements, que van establir les bases per a la medicina moderna. Durant aquest període, els metges grecs es va destacar per les habilitats en diagnòstic, teràpies i tractaments, així com per les teories innovadores sobre la salut i la malaltia. La curació de les ferides de guerra va impulsar el desenvolupament de la medicina. Aquil·les embenant les ferides  de Pàtrocle durant la guerra de Troia. Segle V aC. Macaó i Podalirio, que atenen els ferits grecs a la guerra de Troià, són els dos primers metges grecs el nom dels quals coneixem. La Ilíada els recorda com a "dos bon metges" de l'exercit Agamèmnon. Són fills del famós Asclepi, més tard venerat com a déu de la medicina, i herois molt apreciats...