CLÀSSICS A LA ROMANA

  Context de l'ocupació otomana L'ocupació otomana de Grècia va començar després de la derrota de l' Imperi Bizantí  a mans dels otomans (L'imperi Bizantí és l'imperi romà quan estava dividit en dos, l'occident i l'orient.). El moment més emblemàtic va ser la caiguda de Constantinoble EL 1453. Després l'imperi Otomà va consolidar el seu poder com a gran força de l'Europa del sud-est. Seguidament, van anar cap a Grècia i les seves regions van anant sent conquerides. - Atenes va ser conquerida el 1458. - Peloponès va ser conquerida el 1460. - Illes com Creta i Rodes van resistir més temps, però al final també van ser conquistades el 1522 (Rodes) i el 1669 (Creta). Altres regions es van rendir als otomans per evitar la destrucció total. A canvi, els otomans oferien certs acords que garantien autonomia limitada i protecció de la religió ortodoxa. Mode de Govern dels Otomans  Durant aquell període els otomans encara que permetien una certa autonomia local...

Les guerres mèdiques van ser un dels esdeveniments més impactants del segle IV. Van durar des de el 499 fins al 449 a.C. Van ser una sèrie de conflictes entre les ciutats-estat de Grècia i l'Imperi persa. Aquests enfrontaments van marcar un punt d'inflexió en la historia de la civilització occidental. Ho he fet d'aquest tema ja que m'ha impactat molt quan ho he llegit. 1. CONTEXT HISTÒRIC Sota el comandament de Ciro el Gran i Dario I, Pèrsia es va convertir en l'imperi més extens del món, abastant des de Egipte fins la Índia. Per part de Grècia, les seves ciutats-estats com Atenes i Esparta, estaven políticament dividides, encara que compartien de tot. 2. PRIMERA GUERRA MÈDICA (490 a.C) En aquesta primera guerra mèdica, Pèrsia va organitzar una expedició per sotmetre a Grècia. Primer van atacar Eretria , la van derrotar en 6 dies. Això, va detonar la Batalla de Marató , que es va disputar allà mateix, a 40 kilòmetres de Atenes. Els perses van arribar amb un exèrcit ...

La figura de la dona en l'antiga roma és un tema que, fins avui en dia, continua envoltat de contraposicions. La informació escrita que ens ha arribat sobre emperadrius i dones de l'aristocràcia, encara que és limitada, que la més rellevant. No obstant això, gairebé no es té consciència de les dones de les classes socials més desfavorides.  Les dones nascudes lliures a l'antiga Roma eren considerades ciutadanes, però no tenien dret a votar ni a ocupar càrrecs polítics. A causa del paper restringit que se'ls assignava en l'esfera pública, els historiadors romans mencionava les dones amb menys freqüència que els homes. Malgrat això, encara que les dones romanes no disposessin de poder polític directe, aquelles pertanyents a famílies adinerades o influents podien tenir un cert grau d'influència mitjançant negocis privats.     ELS DRETS DE LES DONES ROMANES El sexe d'una persona era un element clau que definia l'organització de la societat. Pel sol fet de se...

El teatre occidental té els seus orígens a l'antiga Grècia on van néixer uns gèneres que avui en dia encara dominen les arts escèniques: la tragèdia i la comèdia.  Aquestes formes teatrals, no només oferien entreteniment, sinó que també reflexionaven sobre la vida, la moral i la condició humana.  1. L'ORIGEN DEL TEATRE GREC: DELS RITUS A LA REPRESENTACIÓ TEATRAL El teatre grec va néixer de les festivitats religioses, especialment dels Dionisíacs o festivals en honor a Dionís, que tenien lloc a Atenes i altres ciutats gregues durant el període clàssic. Aquestes celebracions involucraven cançons i danses per honrar al déu del vi.  Un teatre grec 2. ELS RITUS DIONÍSIACS El teatre grec té les seves arrels en les celebracions dedicades a Dionís , el déu del vi, la fertilitat i l'èxtasi.  - FESTIVITATS: Durant les festes dionisíaques , especialment les Grans Dionísies  a Atenes, es realitzaven rituals col·lectius que incloïen danses, música i cant.  - DITIRAMBE: ...

  A l'antiguitat, les malalties eren un misteri, i tant a Grècia com a Roma es van desenvolupar creences i tractaments molt influenciats per la religió i la filosofia. Tot i que el coneixement mèdic era pobre i limitat, algunes figures destacades com Hipòcrates i Galè van marcar un abans i després en la comprensió de la salut. LA VISIÓ SOBRE LA MALALTIA A l'antiga Grècia, es pensava que les malalties eren càstigs divins o desequilibris entre els quatre humors: sang, flegma, bilis groga i bilis negra. Segons Hipòcrates, la salut depenia de l'equilibri d'aquests humors i del bon ambient natural, com l'aire pur o l'alimentació equilibrada i saludable. A Roma, la influència grega es va veure clarament, però també es van desenvolupar idees úniques com aqüeductes i clavegueres que van millorar la higiene pública dels ciutadans. Tot i això, les epidèmies, com la pesta antonina, van causar que una gran part de la població moris. TRACTAMENTS I REMEIS Els remeis d'aqu...

A tots ens ha arribat el mite de què els gladiadors de l'antiga Roma eren esclaus condemnats a lluitar de per vida al coliseu fins a la seva mort. Però realment la seva realitat era molt diferent. Tot i que realment hi va haver autèntiques massacres, un esclau condemnat al coliseu podria arribar a guanyar molta fama fins a aconseguir la seva llibertat si el seu amo li concedia. Però, realment, els gladiadors no eren només esclaus condemnats a la mort. La vida dels gladiadors no era pèssima, ni vivien en condicions horroroses  com ens han arribat a fer creure a través de les pel·lícules i més. Els gladiadors pertanyien al seu amo que era el propietari de l'escola de gladiatura. Per tant, el primer que li convenia que el gladiador estigués en forma, era al l anista  (propietari de l'escola de gladiatura). El lanista s'havia d'encarregar d'alimentar-lo, pagar els seus cuidats mèdics després de cada batalla, entrenar-lo i equipar-lo per la lluita. Per tant, realment...