CLÀSSICS A LA ROMANA

A part de les coses que actualment heretem de Roma, moltes de les coses que ens provenen de Grècia. Podem dir que a Grècia hi trobem les nostres pròpies arrels de la cultura i no només d'aquesta sinó també de la ciència, la veritat és que allà és on va sorgir les primeres teories científiques. Els grecs van poder explicar els fenòmens naturals a partir de la raó, deixant de banda els mites, les seves creences, la màgia i la religió. El contacte que Grècia va tenir amb les altres civilitzacions d'Egipte i Mesopotàmia va ajudar amb el desenvolupament i l'evolució de la ciència. A més també hi va ajudar  la introducció  del ferro, l'ús de l'alfabet. L'arribada de la ciència va ser  possible ja que  els grecs tenien un caràcter racionalista i realista. Això va ajudar a transformar el pensament que tenien en una ciència. Pretenien resoldre els misteris de l'univers entre altres coses. Com sabem les matemàtiques és la base de tot el coneixement científi...

Avui en dia trobem moltes expressions llatines que formen part del nostre llenguatge quotidià i que perduren en el dia a dia de les persones, sense que moltes vegades en en adonem. Aquestes expressions s'anomenen llatinismes : són paraules o expressions llatines que s'usen en una altre llengua, sobretot en contexts científics, cultes o elevats. Alguns dels més utilitzats són: - Accèssit : ( accedo , “apropar-se”). Un cop donats els primers premis, l’ accèssit és el premi atorgat a les obres de prou qualitat, que també mereixen un reconeixement. Exemple : L'Eva es va presentar al concurs de literatura de Sant Jordi, i va guanyar el primer premi. Però jo, que també m’hi vaig presentar, vaig guanyar l’ accèssit . - Addenda : ( addo , “coses que s’han d’afegir”). Notes addicionals al final d’un escrit, especialment d’un llibre, per tal de completar-lo o corregir-lo. Exemple : Al cap de dos anys de la seva publicació, l’autor del llibre va adjuntar a les noves ...

Ares (Mart) Ares és el déu de la guerra, de forma que encarna la força bruta i sanguinària enfront de la més reflexiva i justa Atena. Fill de Zeus i Hera, va tenir nombroses aventures amorososes, entre les quals destaca la seva llarga relació amb Afrodita. Sol ser representat jove i fort, muntat en un carro amb cavalls, amb cuirassa, casc, escut, llança i espasa. El seu animal és el gall. No era un déu gaire estimat pels grecs, que el consideraven més propi dels bàrbars. En canvi era molt més honorat pels romans, que el consideraven l'origen de la seva nissaga com a pare de Ròmul i Rem. Estàtua d'Ares a Villa Adriana (Tívoli). Hefest (Vulcà) Hefest és el déu del foc  i de la forja , així com dels ferrers ,els artesans i els escultors. Tant és així que els seus atributs són les eines de ferrer com el martell,  la destral o les tenalles,  i quan treballa és ajudat pels ciclops.  Era fill de Zeus i Hera malgrat que hi ha versions que afirmen que Hera ...

Veig que no sabem gaire informació sobre les mascotes dels romans i he decidit fer aquest article. En l'època dels romans, els romans estaven molt ocupats amb les lluites que amb les mascotes. En tenien, però no per fer companyia sinó que per fer algun servei. Els gossos Les famílies riques tenien gossos, però els pobres no en tenien perquè eren molt cars, llavors tenien oques. Les famílies romanes utilitzaven els gossos per enviar-se missatges secrets, els donaven de menjar una barra de bronze amb un missatge a dins, i així la persona que volgués llegir el missatge havia de matar el gos.  Utilitzaven els gossos per anar a caçar. Els soldats en tenien per poder atacar i defensar-se. Els gats Els romans es van acostumar a tenir gats com dins de casa, els gats servien per companyia. Però, gràcies els gats, a casa no hi havia ni rates ni ratolins. Les mascotes dels emperadors Els emperadors també tenien mascotes, però la majoria d'emperadors tenien ...

Com ja sabem, el pas de Roma pel nostre país ha estat d'una importància molt gran, però encara queda molta pedra per picar en relació a la vida romana a Catalunya, i és per això que dia rere dia els arqueòlegs descobreixen restes romanes; algunes d'elles molt importants. En aquesta entrada en tindreu un recull de les més recents. LA TROBALLA D'UN VAIXELL ROMÀ DEL SEGLE I d.C. A 40 METRES DE PROFUNDITAT A LA COSTA BRAVA REVOLUCIONA EL MÓN DE L'ARQUEOLOGIA ROMANA - 6 de novembre de 2016 El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Departament de Cultura juntament amb l'empresa Ictineu Submarins va localitzar un vaixell imperial de la primera meitat del segle I d.C. La nau es va trobar a més de quaranta metres de profunditat prop de les costes del Baix Empordà, totalment cobert de sorra, en un jaciment, fins llavors, sense explorar. Es tracta del vaixell de l'època romana més ben conservat de Catalunya. A més, en tota la Mediterrània només ...

Roma, com la majoria dels pobles de l'antiguitat va adoptar una religió politeista, que comptava amb déus per a tots els romans i amb una religió familiar al voltant de l'adoració dels seus avantpassats.  La prèdica de Crist va ser rebutjada a Roma, al punt de costar-li la vida al propi Jesús, i els seus seguidors van ser perseguits i condemnats per la majoria dels emperadors. De fet, Neró , va ser un dels emperadors que anava més en contra dels cristians pel fet que aquests no adoraven als déus locals i es negaven a reconèixer l'emperador com un ésser divinitzat. Les idees de caritat i igualtat cristianes, semblaven oposar-se a l'esperit guerrer i jeràrquic dels romans així doncs va incendiar la ciutat de Roma i va acusar com a responsables d'aquesta acció als cristians. D’ altra banda, els emperadors Trajà i Adrià , van ser més tolerants amb el cristianisme, amb la condició que no violessin les lleis romanes. Neró i l'incendi a Roma L'any...

Els bessons apareixen a la cultura romana en diferents formes, però les dues més cèlebres són en forma de constel·lació i en forma de mite. La constel·lació dels bessons Gèminis: és la tercera constel·lació zodiacal i es troba entre la constel·lació de Taure i la de Cranc . Gèminis, el seu nom en llatí, significa "bessons", i la història d'aquesta formació d'estrelles ve en forma de mite. Constel·lació de Gèminis El mite dels bessons: En la mitologia grega, els bessons són Càstor i Pòl·lux . Concebuts d'un ou post per la reina d'Esparta Leda després de copular amb Zeus en forma de cigne, són fills de pares diferents. Càstor, el mortal, era fill del rei Tíndar mentre que l'immortal, Pòl·lux, era fill de Zeus. Els romans, en canvi, tenien Ròmul i Rem com a figura celestial. Ròmul i Rem foren condemnats de mort pel rei Amuli quan van néixer de Rea Silva després de ser fecundada per Mart ja que el rei tenia por de que la descendència li...