CLÀSSICS A LA ROMANA

Europa , segons la mitologia grega, va ser una gran princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefassa. Algunes històries expliquen, també, que podia haver estat filla de Fèlix. Europa i el brau, de Gustave Moreau Segons la llegenda, Zeus es va enamorar d'Europa quan jugava amb les seves companyes i amigues a la platja d'on el seu pare regnava. Quan Zeus va veure aquella bellesa, va témer de que pogués ser rebutjat. Segur amb el que feia, es va transformar en un bonic brau blanc amb banyes semblants al creixent lunar. Havent fet aquesta transformació, va rendir-se als peus de la preciosa donzella. Al principi, la jove princesa es va espantar, però mica en mica va anar agafant confiança en l'animal. Primer de tot, va optar per acariciar el ventre d'aquell meravellós ésser i per últim, va decidir pujar-li a les espatlles. Ja que Zeus esperava aquesta reacció d'Europa, immediatament es va aixecar i va marxar cap al mar. ...

Alguna vegada, tots haureu sentit parlar sobre una fístula no? A partir d'aquesta entrada, m'he proposat descobrir el significat d'aquesta paraula i la seva relació amb la nostra matèria. Actualment, "fístula" significa un problema en dermatologia: Però en llatí rep un significat diferent, segons el diccionari Català, Valencià, Balear : "FÍSTULA (o fístola) . f. || 1. ant. Càsiafístula. Carga de cassa fistola, Leuda Coll. 1249. Cuy erba que és dita fistola, Nudr. ocells 20. || 2. patol. Canal anormal format per una úlcera o cavitat estreta en la pell o en les membranes mucoses; cast. fístula. Ha en lo coll gran mal, ço és, una fístula, doc. a. 1388 (Sanpere, «Dames d'Aragó», 145, ap. Aguiló Dicc.). Exida que's fa el lagremar major e can se creba gita humiditat semblant de clara d'ou, e can molt atura torna fístola, Alcoatí 45 vo. Lo suc del gram e'ls huyls posat ab cotó la nafra e la fístula sana dels angles dels huylls...

Avui toca... EUROPA Segons la llegenda, Europa era una mortal fenícia, filla dels reis de Tir. La jove posseïa una bellesa tant pura que molts cops era motiu de disputa entre els pretendents. Europa. Un dia Europa estava admirant els toros que tenia el seu pare, i se li acostà un de gran, robust i de pelatge blanc. Europa es va espantar, però poc a poc el va anar acaronant i, en veure que es deixava, va pujar al damunt. De sobte, el toro va començar a córrer i va saltar des del penya-segat més proper fins al mar, emportant-se la jove. El toro va anar fins l'illa de Creta i allà va adoptar la seva forma original: era Zeus que, per evitar que el rebutgés igual que havia fet amb tots els altres pretendents, se la va emportar lluny per seduir-la. El rapte d'Europa , de Tizià, cap al 1560 Zeus i Europa van mantenir relacions sota un arbre plataner, el qual encara existeix. Es diu que les seves fulles sempre es mantenen verdes perquè Zeus i Europa hi van ser...

A mesura que els romans van anar conquerint territoris grecs, es van anar trobant amb una forma d'art que a la llarga es van fer seva. Es tractava dels mosaics . En ells hi havia imatges, sanefes o escrits mitjançant tot de petites tessel·les (conjunt de marbre, vidre i terra cuita). És per això que els romans van anomenar els mosaics opus tessellatum . En un principi, a l'Antiga Roma els mosaics només es van fer servir per decorar sostres i parets . Amb el temps es va anar implantant aquest art també als sòls. Primer es tenia por de que al trepitjar-los es trenquessin o no oferissin prou resistència. Però ràpidament se'n van adonar de que no hi havia cap mena de risc. Pels romans tenir un terra amb mosaics era tenir un terra luxós . Fent una vulgar similitud amb els nostres dies podríem dir que per als romans tenir mosaics al terra era com tenir una gran catifa vermella. Fotos de mosaics d' Empúries Tipus de mosaics : Opus vermiculatum : Aquest t...

Les Guerres Púniques són tres guerres que van fer els romans contra els cartaginesos o també anomenats púnics. Tot va començar quan Roma, després d'haver aconseguit imposar el seu poder per tot la península Italiana, va esdevenir una potència mediterrània del mateix nivell que el de Cartago, una ciutat del nord d'Àfrica ( a l'actual Tunísia). Els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la penínusla Ibèrica (Màlaga, Cadis), Eivissa, Còrsega, Sardanya i Sicília. LA seva força comercial els feia competidors de les colònies gregues de la penínusla Ibèrica. En aquesta situació Roma i Cartago eren les dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental. Caldria tres guerres, perquè d'aquesta manera hi hagués algú que guanyes definitivament. La primera Guerra Púnica ( 264-241 a.C.) Primera guerra púnica Aquesta primera guerra va començar amb la intervenció de Roma a Sicília, quan Roma és al...

Roses . Les roses poden significar moltes coses; passió, amistat, bellesa, poder... Segurament, a tots se'ns acudeixen nous significats. Els grecs i els romans van ser els primers a imaginar-se d'on podrien sorgir aquestes perfectes flors. Hi ha diverses versions: 1) Es creu que va ser Cibeles qui les va crear, en venjança contra Afrodita, perquè tingués un competidor per la seva bellesa. La font de la Cibeles, a Madrid. 2) Una altra versió diu que quan Venus va néixer una rosa blanca va aparèixer a la seva panxa. Des d'aquell moment es diu que va dur la rosa com a decoració. Un dia, Dionís va, sense voler, tirar-li una mica de vi, i diuen que així és com va quedar de color vermell. El naixement de Venus , de Botticelli 3) També es diu que un cop Adonis va ser atacat per un porc senglar, així que Afrodita va córrer a ajudar-lo i va ser aleshores quan, tallant-se amb unes branques, de la sang que va caure al terra en van sorgir les r...

Tots, ja sigui per una pel·lícula o perquè ha anat a Roma, coneixeu la Fontana di Trevi . Però el que segurament no sabíeu és que prové de l'època romana. Perquè us feu una idea de la seva magnitud La font està situada en l'encreuament de tres carrers, marcant el punt final de l'aqüeducte Aqua Virgo , un dels aqüeductes que subministraven aigua a la ciutat. Amb la suposada ajuda d'una verge, els tècnics romans van trobar una font d'aigua pura a 22 km de la ciutat. L'aigua d'aquest aqüeducte anava directament als banys d'Agripa i va ser utilitzada durant més de 400 anys. Tots els aqüeductes van quedar destrossats per l'entrada dels gods a la ciutat. Al segle XV, durant el Renaixement, el papa Nicolau V va acabar de reparar l'aqüeducte Aqua Virgo i va manar a Lleó Battista Alberti que fes una pila decorativa. Però al segle XVII, el papa Urbano VIII pensava que la font no era el suficientment dramàtica, va demanar a Bernini que la ...