ORGANITZACIÓ POLÍTICA A ROMA

A Roma hi ha hagut diferents tipus d'organització política: 

Monarquia: consistia en que un sol home (el rei) prenia les decisions amb l'ajuda del senat si ell així ho demanava (format per els caps de familia més importants). 

República: on la participació dels habitants hi jugava un paper més important.

Impreri: un sol home anomenat emperador, pren les decisions ell sol.

La república estava basada en tres eixos, que eren el senat, les assemblees o comicis i les magistratures. No existia la divisió dels poders de les democràcies actuals, poder legislatiu, judicial i executiu. Senat: ja existia anteriorment en la monarquia, va esdevenir la màxima autoritat.

 Estava format per 600 senadors escollits d'entre els magistrats, el seu càrrec era vitalici. Es reunien i discutien sobre com assessorar els magistrats, dicutir lleis... Existeix encara avui en dia en diversos estats del món. 

Però amb grans diferencies: el càrrec de senador ja no és voitalici, seinò que cada determinat periode de temps canvien (segons cada país). A l'Estat Espanyol, el senat és la cambra de representació territorial, juntament amb el congres; formen les Corts generals.

  Senat romà, a l'interior.

  Senat romà des de l'exterior. Assemblees: tot ciutadà romà podia intrevenir-hi, sempre i quan fos adult i lliure de neixament. Hi havia diversos tipus d'assemblees però en general la seva funció era elaborar, aprovar lleis i triar magistratures. 

Per votar havies de formar part d'una assembleea. Magistratures: eren càrrecs públics que podien ser ocupats per qualsevol ciutadà. N'hi havia de diversos tipus; diferents graus i responsabilitats.  

1.En general tenien quatre característiques en comú: Eren escollits per les assamblees del poble.  

2. Temps limit, normalment un any.  

3. Més d'un membre per cada una, per així repartir el poder.

4. Com a mínim havien de passar tres anys perquè una persona puguès fer una altra magistratura, despres d'haver-ne finalitzat una.

Exemples de magistratures:

• Qüestors: eren les peronses que s'encargaven de administrar les finances.
• Edils: s'encarrgaven de la vida municipal
• Pretors: administraven la justicia.
• Cònsols: convocaven i presidien les assemblees i tambè erenb els caps dels èxercits.
• Tribuns de la plebs: defensaven la plebs contra els abusos dels cònuls i els pretors.

Meritxell Vives

4t ESO