SISTEMES D'ESCRIPTURA

Alguna vegada us heu plantejat, com escrivien els romans? Ho feien com nosaltres? Com era la seva cal·ligrafia?

Per poder estudiar el sistema de cal·ligrafia romà es requereixen diversos estudis per poder treballar els textos. La paleografia és la ciència auxiliar de la filologia que ajuda a la correcta interpretació dels textos llatins mitjançant l’estudia dels sistema d’escriptura. En depèn l’epigrafia, la qual s’especialitza en l’estudi de les inscripcions realitzades en materials durs: pedra, ossos, metalls, etc.

Els testimonis més antics de textos llatins originaris són epigràfics i utilitzen la cal·ligrafia capital, és a dir, les lletres majúscules, així com l’escriptura contínua “scrpitura continua”, sense deixar espai entre les paraules. Fet que dificulta la lectura i interpretació dels textos.

Fins i tot alguns textos epigràfics tenen una direcció de l’escriptura diferent, l’anomenada bustrofedon, consistent a escriure una línea d’esquerra a dreta i la següent de dreta a esquerra. Aquest tipus d’escriptura prem el nom de dos termes grecs, bou (bou) i strofe (gir), que es refereixen a la trajectòria d’una arada tirada per bous en un camp de conreu.

Les cal·ligrafies romanes més usuals en suports durs o tous són les següents:

- Capitalis quadrata: usada en els textos epigràfics; les lletres estan perfectament alineades i són homogènies en alçària.

- Capitalis elegans: és menys regular que l’anterior i fins i tot algunes lletres presenten més alçària que d’altres.

- Capitalis rustica: es tracta d'una cal·ligrafia de traçat ràpid i un aspecte més informal que les dues anteriors. Aquest tipus d’escriptura apareix, per exemple, en els grafits els murs de la ciutat de Pomepia.


Relacioneu cadascuna de les imatges següents amb cada tipus de cal·ligrafia.

1)
2)
3)

Andrea Padilla
2n Batx