27 d’abril de 2011

ORGANITZACIÓ POLÍTICA A ROMA

A Roma hi ha hagut diferents tipus d'organització política: 
Monarquia: consistia en que un sol home (el rei) prenia les decisions amb l'ajuda del senat si ell així ho demanava (format per els caps de familia més importants). 
República: on la participació dels habitants hi jugava un paper més important.

Impreri: un sol home anomenat emperador, pren les decisions ell sol.
La república estava basada en tres eixos, que eren el senat, les assemblees o comicis i les magistratures. No existia la divisió dels poders de les democràcies actuals, poder legislatiu, judicial i executiu. Senat: ja existia anteriorment en la monarquia, va esdevenir la màxima autoritat.

 Estava format per 600 senadors escollits d'entre els magistrats, el seu càrrec era vitalici. Es reunien i discutien sobre com assessorar els magistrats, dicutir lleis... Existeix encara avui en dia en diversos estats del món. 

Però amb grans diferencies: el càrrec de senador ja no és voitalici, seinò que cada determinat periode de temps canvien (segons cada país). A l'Estat Espanyol, el senat és la cambra de representació territorial, juntament amb el congres; formen les Corts generals.
  Senat romà, a l'interior.
  Senat romà des de l'exterior. Assemblees: tot ciutadà romà podia intrevenir-hi, sempre i quan fos adult i lliure de neixament. Hi havia diversos tipus d'assemblees però en general la seva funció era elaborar, aprovar lleis i triar magistratures. 

Per votar havies de formar part d'una assembleea. Magistratures: eren càrrecs públics que podien ser ocupats per qualsevol ciutadà. N'hi havia de diversos tipus; diferents graus i responsabilitats.  

1.En general tenien quatre característiques en comú: Eren escollits per les assamblees del poble.  

2. Temps limit, normalment un any.  

3. Més d'un membre per cada una, per així repartir el poder.

4. Com a mínim havien de passar tres anys perquè una persona puguès fer una altra magistratura, despres d'haver-ne finalitzat una.

Exemples de magistratures:
  • Qüestors: eren les peronses que s'encargaven de administrar les finances.
  • Edils: s'encarrgaven de la vida municipal
  • Pretors: administraven la justicia.
  • Cònsols: convocaven i presidien les assemblees i tambè erenb els caps dels èxercits.
  • Tribuns de la plebs: defensaven la plebs contra els abusos dels cònuls i els pretors.
Meritxell Vives
4t ESO

5 comentaris:

Mireia ha dit...

Quina casualitat! Nosaltres fa poc que hem estudiat aquestes etapes, i sempre va bé fer-ne un recordatori!
Bona entrada!

Adrià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Adrià ha dit...

És impresionant com els romans ens van influir, com per exemple en l'aspecte de l'orgaització política.

Bona entrada!

Aina ha dit...

Cada dia s'aprenen més coses de les que ens van influir el romans. Està molt bé l'entrada, bona feina!

Pol ha dit...

Com diu la Mireia fa poc que vem estudiar aquesta organització política i les magistratures. Cada vegada més veig que nosaltres ens estem "copian" els romans i es molt interessant.

Bona entrada!