MORFINA I MORFEU

Escrita per -
La morfina és una droga analgèsica molt potent que aïlla el dolor. Es troba en l'opi. La va trobar un científic francès anomenat De Rosne. És addictiva i actualment s'està deixant d'utilitzar perquè hi ha persones que en són al·lèrgiques. S'administra mitjançant xeringues. La seva fórmula és C17H19NO3.




Aquesta paraula té el seu origen en el déu Morfeu per la seva habilitat per fer somiar i dormir.

Morfeu és el déu dels somnis segons la mitologia grega. És el déu principal dels Onirs i és fill d'Hipnos (el déu dels somnis) i Nix (la deessa de la nit) i germà de Tànatos. Provoca en els éssers humans visions mentre dormen.

El seu nom prové de la forma morphe ja que adoptava diferents formes per aparèixer dins els somnis. En alguns somnis revelava el futur dels homes i Zeus, molt enfadat, el va castigar a mort. Hi ha una expressió actual que es diu: "Caure en braços de Morfeu" que vol dir adormir-se molt ràpidament.

Hi ha un grup actual que es diu "El sueño de Morfeo", fent referència a aquest déu i als somnis que provoca. Us deixo un vídeo d'aquest grup. Espero que us agradi:





Anna Solà
4t ESO

Comentaris

Meri ha dit…
No sabia que el seu origen es trobava en un déu de l'antiguitat:
"Aquesta paraula té el seu origen en el déu Morfeu per la seva habilitat per fer somiar i dormir."
M'agarda la referencia que has fet amb el grup de música "el sueño de morefeo".
26 d’abril del 2011, a les 12:54
abigail ha dit…
Bona entrada!
No en sabia pas la seva provinencia, però si en sabia alguna cosa sobre morfeu, però molt poca.
A part tampoc m'havia parat a pensar sobre el grups: el sueño del morfeo.
26 d’abril del 2011, a les 22:26
Cristian Martinez ha dit…
Molt interessant!, no m'avia parat a pensar sobre el nom del grup de "El sueño de Morfeo"
28 d’abril del 2011, a les 14:03
Maria Rodriguez ha dit…
M'agrada aquesta entrada, no sabia el seu origen i la veritat és que és molt interessant! M'agrada les comparacions que fas amb el grup de musica.
Bona entrada!
29 d’abril del 2011, a les 8:36
Artur Bossy ha dit…
No sabia l'origen de la Morfina. A la sèrie de Cuatro "House" aquest analgèsic en surtia molt habitualment però no sabia res del seu origen. Molt interessant, bona entrada!
29 d’abril del 2011, a les 9:22
Mireia Cutura ha dit…
No m'havia fixat mai en l'origen d'aquesta paraula i trobo que la relació amb el significat de la paraula està molt ben pensat. ës molt curiós!
29 d’abril del 2011, a les 9:22
Adrià ha dit…
Actualment es fan moltes referéncies a quest deu.
No sabia que el nom que li van posar a la morfina vingués de Morfeu.

Bona entrada!
29 d’abril del 2011, a les 9:27
naual.T ha dit…
La veritat es que el nom d'aquesta droga ja l'havia escoltat i l'havia relaciont amb el nom del grup del ''sueño de morfeo'' però no imagina el origen, ara entenc el sentit del nom del grup i a qui fan refèrencia, és a dir al Déu dels somnis.
29 d’abril del 2011, a les 9:35
Pol ha dit…
No sabia d'on provenia el nom,però si que l'havia sentit aquesta droga. Cada vegada més en l'actualitat relacionem moltes coses en llatí i aixi aquesta llengua mai mort. Bona entrada.
29 d’abril del 2011, a les 9:40
Aina ha dit…
Vaja no en tenia ni idea de que Morfina vingués del deu Morfeu, certament té bastanta lògica el nom. Bona feina!
29 d’abril del 2011, a les 9:43
Unknown ha dit…
Hola, havia sentit el nom de morfina, però no sabia que era una droga analgèsica, ni tampoc el mite sobre el Morfeu. Molt interessant!
6 de gener del 2016, a les 16:21
Carla Erra ha dit…
Realment mai m'havia parat a pensar aquesta relació entre els efectes de la droga i el déu, però ara ho veig clarament. Pel que veig, no només en la morfina, aquest déu és molt mencionat quan es vol parlar dels efectes provinents de certes substàncies.
23 de novembre del 2019, a les 21:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació