LES TRES GRÀCIES

Escrita per -
Les tres Gràcieds, Rubens

Segur que tots heu vist aquest quadre alguna vegada. Doncs bé, jo os volia explicar la història de les Tres Gràcies.

Les tres gràcies del s.II d.C, descoberta en el mont Caelius

Les tres eren filles de Zeus i de la ninfa Eurinome. Els seus noms eren Aglae, que estava casada amb el déu Hefest, Eufrosine i Talía. Eren les deesses de la bellesa, de l'alegria i de l'encanteri. A cadascuna li corresponia una qualitat com ara la bellesa, l'esplendor i el bon gust. Les tres presidien els banquets, les danses i totes les activitats i celebracions plaents, és a dir, tot allò que fos agradable, atractiu... Atorgaven als déus i als mortals l'alegria, la llibertat , la saviesa i la genialitat per un artista.


Rafael Sancio 1501

Les tres Gràcies eren companyia habitual a l'Olimp d'Afrodita i d'Heros i estan molt relacionades amb les muses que es divertien amb la música que tocava Apol·lo. Les tres eren unes dones molt belles i modestes, sempre anaven amb el cabell mal recollit perquè es despentinava amb els balls.

Aina Gràcia
1r Batx

Comentaris

Cristian Martinez ha dit…
No sabia que eren l'anima de les festes i l'alegria de l'olimp.
Bona entrada!
9 d’abril del 2011, a les 10:51
mireia ha dit…
Poc estrany que l'art vagi relacionat amb la mitologia!! Aquest any, a història de l'art, m'estic adonant que a moltes obres d'art apareixen referències a la mitologia grega i romana.
Aquest quadre m'agrada, per la història que hi ha darrere, i per la representació de cadascuna de les dones, però segueix agradant-me més l'escultura d'Eros i Psique. :)

Mireia
13 d’abril del 2011, a les 15:35
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació