LA MÚSICA ROMANA

Ara, diàriament escoltem música pertot arreu on anem. A casa, al cotxe, i fins i tot, a fora del Caprabo! Sembla que som la societat del soroll. Però... I els romans? Tenien tanta música com nosaltres? Què feien per fer música?


Quan els romans van conquerir militarment a Grècia, es van limitar a adoptar i copiar les seves costums, el seu art, la seva filosofia i també... La seva música.

A mesura que anaven conquerint pobles, com els alexandrins, els siris o els egipcis, adoptaven els úsos dels seus instruments, les seves costums musicals i les bases, per fer-les apropiades pels seus rituals guerrers, èpics i fins i tot per motius sexuals. Les dones romanes, tant de l'aristocràcia com de la cortesia practicaven l'art de la música com cantants o instrumentistes.



Ells volien que la seva música fos pragmàtica i sensual i feien grans esforços per fer peces molt esplèndides i magnifiques ja que el seu art estava basat en l'exaltació dels sentiments. Gràcies a això, els romans eren molt atractius pels altres pobles.Existien escoles de música i dança on la gent duia els seus fills a estudiar.


Les celebracions musicals van ser molt importants en l'Antiga Roma. Feien grans festes amb músics i cors que deleitaven els oients amb melodies i cants. A més, hi havia acròbates que actuaven i divertien a la gent. Els principals instruments eren les tibies, els panderos, la citara, la lira i l'Aulos. Hi havia músics que eren considerats virtuosos i que eren respectats en tot l'Imperi per la seva música. Destaquen entre aquests Terpnos, que tocava la citara, Neró, Poló i Mesomedes de Creta.

Instruments Romans

A l'exèrcit també hi havia música. Servi Tuli va formar grups de música a les Milícies Romanes, grups d'instrument de vent que tocaven per les festes i els combats. En aquest moment van apareixer els Cornicem, que tocaven el Corn i els Tubicem, que tocaven la Tuba. Amb tot això, tenim clar que els Romans, sí que apreciaven la música!


Aquí us deixo un vídeo del que podria ser un grup de música de l'exèrcit:



I aquí una cançó actual, perquè descanseu una mica i de pas... Compareu les diferències:



Veieu moltes diferències entre la música que feien els romans i la d'ara?


Anna Solà
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Es veu claríssimament que el món d'avui està molt més vulgaritzat que el de fa 2000 anys. És impressionant fer aquest contrast. A més a més, els romans tenien una música força bona. També es veu que dominaven les millors arts: la música (que a hores d'ara, la ben tocada també està molt apreciada), l'art plàstic, l'arquitectura, etc.
Aina ha dit…
És molt interessant aquesta entrada. Penso que la major difrencia que hi ha és que la música d'ara és molt més sorollosa que la dels romans. Bona feina!
Laura ha dit…
Estic d'acord amb l'Aina jo també crec que la música de abans es una mica més melodiosa i no tant sorollosa com les d'ara. Encara que en aquella època també s'escoltava molt la música.
Bona entrada Anna!
Mireia Cutura ha dit…
Trobo que la música d'abans comparada amb l'actual no tenen punt de comparació si parlem de la música que escoltem nosaltres, els joves. Perquè com ha dit l'Aina i la Laura, és més sorollosa.
En canvi si la comparem amb la de les orquestres o les òperes són una mica semblants.
Bon entrada!
abigail ha dit…
Hola :)
jo crec que si que n'hi han moltes diferencies, però no en sabia que servi tuli va formar grups de música a les Milícies romanes.
bona entrada :)
Cristian Martinez ha dit…
Hi han moltes diferencies, per el meu gust em sembla millor la de ara que la dels romans. Peró segur que a la seva epoca deuria ser com la d'ara a la nostra.
Bona entrada!
elsa camins ha dit…
Esta molt bé la entrada. No sàvia res de la musica que escoltaven els romans. Suposo que deuria estar be.
Janet Galvez ha dit…
Es molt interesant aquesta entrada,esta molt bé! Ja que no sabia la música que escoltaven els romans.
Arnau Riera ha dit…
Bona entrada
es molt interesan saber la música que escoltaven els romans.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES