CRONOS DEVORA ELS SEUS FILLS

Escrita per Anònim -
                                                                                           









 




























Saturn devora els fills, Goia

Segurament a molts de vosaltres us sonarà haver vist aquest quadre, però la història ja no us deu sonar tant:
Es tracta de Cronos (el déu del temps). És una representació del que feia amb els seus fills acabats de néixer.

Conte el mite que Cronos era el petit dels Titans , fill de la mare Terra i del Déu Urà, aquest odiava els seus fills a mort i els va empresonar dins al seva mare(Terra). Quan Cronos va aconseguir fugir, la seva mare li va ordenar que matés al seu pare i així ho va fer.























 
Urà i Gaia, pares de Cronos

Però, com en tots els mites, hi ha una altra versió. Hi ha qui diu que, quan Cronos va sortir de dins la seva mare, va castrar el seu pare perquè no deixés embarassades a les seves amants , així doncs li va tallar els genitals i els va llençar al mar , d'allà va néixer Venus.

El poder va ser cedit a Cronos ell era el déu de l'Olimp, estava casat amb Rea, la seva germana, amb qui va tenir cinc fills , Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó.

Però tal i com naixien, Cronos els devorava perquè tenia por que els seus fills anessin contra ell i li prenguessin el poder, per això quan Rea donava a llum , es veia obligada a donar el nen embolicat amb una manta i seguidament Cronos el devorava. Rea es va cansar del comportament de Cronos. Va donar a llum al seu sisè fill, Zeus, a qui aconsellada per Gaia i Urà (els pares de Cronos ) va amagar en una cova, i li va donar a Cronos una pedra embolicada que va devorar sense miraments.

Quan Zeus va ser gran, va sortir de la cova a la recerca del seu pare. Quan el va trobar, el va derrotar i el va obligar a vomitar els fills que s'havia anat menjant.

Va ser llavors quan Zeus i els seus germans Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó, van derrotar els gegants i el Ciclops empresonat-los així sota terra, i Cronos va ser empresonat pel seu propi fill Zeus.


















La derrota dels Titans per Jordanna



Sandra Solé
4t ESO

Comentaris

Aina ha dit…
Trobo que aquest mite és bastant bestia pel que feia Cronos. No trobo bés que perque tingués por a que el destronés un dels seus fills se'ls tingués que menjar. Bona feinaa!
15 d’abril del 2011, a les 9:32
abigail ha dit…
Sincerament aquest cuadres de goia mai m'ha agradat.
Tot i aicì sempre està pressent aquest cuadre quan ets a 4rt.
15 d’abril del 2011, a les 9:32
naual.T ha dit…
El quadre m'ha sonat des de un primer moment perquè ja el vam visualtitzar en altres cursos en l'assignatura d'art, pel que fa la imatge a primera vista i per breus explicacions d'aquest que en van donar ja es veu que un pare devora el seu fill. Però s'ha de dir que jo personalment no en sabia d'aquest mite i el considero bastan sàtiric i egoísta per part de Cronos. Rea va fer bé en enganyar-lo, per`que finalment es pot gaudir d'un bon final, però tot i així la situació és bastant bèstia.
15 d’abril del 2011, a les 9:38
Mireia Cutura ha dit…
És un mite fastigós, perquè el fet que se'ls mengi per por a que el destronin és il·lògic, però com sabem és un mite!
I trobo molt ben fet el gest que fa rea està molt be!
Bona feina!
15 d’abril del 2011, a les 9:41
Àngel Enrich ha dit…
Aquesta entrada es fa mes interessant perquè vam veures els 2 quadres a madrid
18 d’abril del 2011, a les 13:07
Àngel Marcos ha dit…
Ésta molt bé deprés de veure els cuadres a Madrid però encara sorprent el cuadre de Júpiter menjant el seu fill però és un pèl raro, bona entrada.
25 d’abril del 2011, a les 19:34
"Julius 2" ha dit…
Les crìtiques que es fan de l'horror que representen les imatges es comprensible, pero no permeten entendre el profund sentit alegóric d'aquestes histories, que en realitat ens indiquen les contradiccions negatives dels sers humans, i dels seus sistemes socials i económics. P. ex., Saturn i/o Cronos podríen representar al Capitalisme, que va devorant els seus "fills", no com a tals, sino com a conseqüencia del seu poder creiexen que l'impeleix a "devorar" (empobrir) a la majoria de sers humans i fer-se mes gros, i contaminant amb les seves deposicions la seva mare Gaia (Terra). La saviesa clàssica grega consisteix en aixó, en cóm il-lumina amb grandesa alegórica la condició humana. No s'han de prendre en un sentit elemental/reduccionista.






































14 de maig del 2018, a les 14:48
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació