CRONOS DEVORA ELS SEUS FILLS

                                                                                           









 




























Saturn devora els fills, Goia

Segurament a molts de vosaltres us sonarà haver vist aquest quadre, però la història ja no us deu sonar tant:

Es tracta de Cronos (el déu del temps). És una representació del que feia amb els seus fills acabats de néixer.

Conte el mite que Cronos era el petit dels Titans , fill de la mare Terra i del Déu Urà, aquest odiava els seus fills a mort i els va empresonar dins al seva mare(Terra). Quan Cronos va aconseguir fugir, la seva mare li va ordenar que matés al seu pare i així ho va fer.























 

Urà i Gaia, pares de Cronos

Però, com en tots els mites, hi ha una altra versió. Hi ha qui diu que, quan Cronos va sortir de dins la seva mare, va castrar el seu pare perquè no deixés embarassades a les seves amants , així doncs li va tallar els genitals i els va llençar al mar , d'allà va néixer Venus.

El poder va ser cedit a Cronos ell era el déu de l'Olimp, estava casat amb Rea, la seva germana, amb qui va tenir cinc fills , Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó.

Però tal i com naixien, Cronos els devorava perquè tenia por que els seus fills anessin contra ell i li prenguessin el poder, per això quan Rea donava a llum , es veia obligada a donar el nen embolicat amb una manta i seguidament Cronos el devorava. Rea es va cansar del comportament de Cronos. Va donar a llum al seu sisè fill, Zeus, a qui aconsellada per Gaia i Urà (els pares de Cronos ) va amagar en una cova, i li va donar a Cronos una pedra embolicada que va devorar sense miraments.

Quan Zeus va ser gran, va sortir de la cova a la recerca del seu pare. Quan el va trobar, el va derrotar i el va obligar a vomitar els fills que s'havia anat menjant.

Va ser llavors quan Zeus i els seus germans Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó, van derrotar els gegants i el Ciclops empresonat-los així sota terra, i Cronos va ser empresonat pel seu propi fill Zeus.


















La derrota dels Titans per Jordanna



Sandra Solé
4t ESO

Comentaris

Aina ha dit…
Trobo que aquest mite és bastant bestia pel que feia Cronos. No trobo bés que perque tingués por a que el destronés un dels seus fills se'ls tingués que menjar. Bona feinaa!
abigail ha dit…
Sincerament aquest cuadres de goia mai m'ha agradat.
Tot i aicì sempre està pressent aquest cuadre quan ets a 4rt.
naual.T ha dit…
El quadre m'ha sonat des de un primer moment perquè ja el vam visualtitzar en altres cursos en l'assignatura d'art, pel que fa la imatge a primera vista i per breus explicacions d'aquest que en van donar ja es veu que un pare devora el seu fill. Però s'ha de dir que jo personalment no en sabia d'aquest mite i el considero bastan sàtiric i egoísta per part de Cronos. Rea va fer bé en enganyar-lo, per`que finalment es pot gaudir d'un bon final, però tot i així la situació és bastant bèstia.
Mireia Cutura ha dit…
És un mite fastigós, perquè el fet que se'ls mengi per por a que el destronin és il·lògic, però com sabem és un mite!
I trobo molt ben fet el gest que fa rea està molt be!
Bona feina!
Àngel Enrich ha dit…
Aquesta entrada es fa mes interessant perquè vam veures els 2 quadres a madrid
Àngel Marcos ha dit…
Ésta molt bé deprés de veure els cuadres a Madrid però encara sorprent el cuadre de Júpiter menjant el seu fill però és un pèl raro, bona entrada.
"Julius 2" ha dit…
Les crìtiques que es fan de l'horror que representen les imatges es comprensible, pero no permeten entendre el profund sentit alegóric d'aquestes histories, que en realitat ens indiquen les contradiccions negatives dels sers humans, i dels seus sistemes socials i económics. P. ex., Saturn i/o Cronos podríen representar al Capitalisme, que va devorant els seus "fills", no com a tals, sino com a conseqüencia del seu poder creiexen que l'impeleix a "devorar" (empobrir) a la majoria de sers humans i fer-se mes gros, i contaminant amb les seves deposicions la seva mare Gaia (Terra). La saviesa clàssica grega consisteix en aixó, en cóm il-lumina amb grandesa alegórica la condició humana. No s'han de prendre en un sentit elemental/reduccionista.






































Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES