CARONT

Escrita per -
Caront era un ésser mitològic representat com un home vell, amb barba blanca, molt lleig i que sempre portava una túnica trencada. Sempre viatjava sobre una barca amb la qual s'ajudava amb un pal per desplaçar-se. Aquesta barca la feia servir per transportar les ànimes a l'altra banda del llac.




















"Similemente il mal seme d'Adamo/ gittansi di quel lito ad una ad una". Gustav Doré, 1861


Les ànimes, per arribar al món d'ultratomba havien d'entrar en una cova que les portava fins a les profunditats de la terra. Per entrar en aquest món, tenien que travessar la llacuna Estígia amb una barcassa, i d'això s'encarregava aquest ésser, en Caront. Ell les duia fins a les portes dels inferns i per a que els portés havien de pagar amb una moneda.

Caront només podia portar a les ànimes que havien rebut sepultura, és a dir, gent que havia estat enterrada. La gent que no havia estat enterrada, anaven d'una banda a l'altre, sense rumb durant cent anys per les aigües de la llacuna.
















 Luciano de Samósata, Diálogos de los muertos











José Benlliure. La barca de Caronte (1919). València, Museu de Belles Arts


Aquí teniu un vídeo de la vida de Caront:









Maria Rodríguez
4t ESO

Comentaris

Anahi ha dit…
Ja m'havia trobat amb auqest Caront en alguns mites, però encara no sabia ben be qui era. Gràcies per l'explicació!!
15 d’abril del 2011, a les 9:15
Aina ha dit…
Ja havia sentit parlar d'aquest ésser, el que no savia era que les animes que no estaven sepultades no les portava i que viatjaven sense rumb durant cent anys. Bona feina!
15 d’abril del 2011, a les 9:25
abigail ha dit…
Anda! aquest mite si que el coneixia, però no sabia com s'anomenava. A part en moltes pel·lícules o sèries de por surt sempre un home en una barca que se'n duu les ànimes dels morts.
Es impressionant com els mites ens envolta i cada cop més.
15 d’abril del 2011, a les 9:25
Adrià ha dit…
Jo ja n'havia sentit a parlar.
En algunes pel·lícules amb referents clàssics es veu que quan algu mor se li posa una moneda als ulls per a pagar el viatge a aquest ésser.

Bona entrada!
15 d’abril del 2011, a les 9:33
Mireia Cutura ha dit…
Havia sentit parlar d'aquest personatge mitològic, però no en sabia la història exacte.
Bona feina!
15 d’abril del 2011, a les 9:47
Sergio ha dit…
Jo també havia sentit a parlar de aquest mite, i és molt interessant saber fins a quin punt les seves creençes religioses els feien pensar totes aquestes coses.

Bona feina!
15 d’abril del 2011, a les 9:47
Laura ha dit…
M'havia sentit parlar d'aquets ésser mitologic però si d'aquesta tasca que tenia de transportar les ànimes dels morts, ja que a la tercera pel·lícula de Piratas del Caribe al principi del tot es veu com tronen de recatar al protagoonista que estava com en un món paral·lel al nostre i el tornaven al món real i pel camí es troben unes barques en les quals transportaven als morts pel mar, el qual se suposa que s'enduia les seves ànimes.
bona entrada!
15 d’abril del 2011, a les 9:57
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació