JÚLIA CÈSAR

Escrita per -
Júlia Cèsar va néixer l’any 76 a.C. És la filla de Juli Cèsar i Cornèlia Cinna. Quan ella tenia uns vuit anys més o menys es va quedar orfe de mare, això va fer que la seva àvia paterna l'eduqués. Es va criar en el barri de Subura, on el seu pare s'havia criat. Però quan va tenir uns dotze o tretze anys es van mudar amb tota la família a Roma. 

                                                                     Dibuix de Júlia Cèsar

Ella com tots els adolescents de l’època sabia que s’ hauria de casar així que el seu pare la va casar amb Pompeu el gran. Encara que aquest casament va ser d’interès polític entre el seu pare i el promès, i això es nota ja que Pompeu tenia trenta-quatre anys més que Júlia. Però aquesta aliança no va durar gaire, ja que el pare i el marit van començar a tenir una gran rivalitat. 
Amb això va fer que la figura de Júlia tingués una gran importància en aquella època, pel fet que  havia de posar pau entre els dos homes que ella estimava. I d’això en va ser capaç. 

Però uns anys després Júlia va morir en néixer el seu primer fill.Per això els romans van intuir que s’havia acabat la pau, i no es van equivocar ja que  va començar una guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu. 


                                                                    Dibuixos de Juli Cèsar i Pompeu
En honor a la seva mort, Pompeu el seu marit va voler fer una sepultura a la tomba de Júlia, però tothom va estar-hi en contra. Finalment Júlia va ser incinerada en el Camp de Mart i les seves cendres les van posar al mausoleu familiar. 

Aquí deixaré una pàgina on explica la història de Júlia Cèsar més extensa. I inclou un text al principi. 


Júlia Rama
1r Batx

Comentaris

Cecília ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
8 de gener del 2015, a les 12:51
Cecília ha dit…
Desconeixia per complet l'existència d'aquesta Júlia. No sabia tampoc que Juli Cèsar tingués una filla, només coneixia la seva part com a governant i tots aquells enrenous amb la Cleopatra.
8 de gener del 2015, a les 12:52
Unknown ha dit…
Realment m'ha agradat conèixer la vida de Júlia Cèsar. Jo havia sentit a parlar molt de Juli Cèsar, el seu pare, però no sabia que tenia una filla. Molt bona entrada
8 de gener del 2015, a les 12:53
Unknown ha dit…
Ostres! Quina entrada tan interessant. De Juli Cèsar n'havia a sentit molt a parlar, en canvi, de la seva filla Júlia mai n'havia sentit a parlar.
8 de gener del 2015, a les 12:56
Anònim ha dit…
Ostres Júlia, no sabia aquesta història de la rivalitat que tenien Juli Cèsar i el marit de la seva filla, Pompeu. I sabent aquesta història m'imagino que Júlia era una noia pacifica i bona, llàstima que moris al seu primer part.
8 de gener del 2015, a les 13:05
Míriam El Mouhadab Carbonell ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada Júlia! No en tenia ni idea que Juli Cèsar hagués tingut una filla i encara menys que la seva mort hagués estat com el principi de la guerra Civil.
10 de gener del 2015, a les 16:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació